Resultats de la cerca

Viu i treballa a Rio de Janeiro Estudià a l’Escola d’Arts Visuals Pargua Lage i al Museo d’Arte Moderna de Rio de Janeiro Artista antiforma, prengué part del moviment neoconcret, aparegut entre el 1950 i el 1960 al Brasil i en què per primer cop es collocà l’espectador al centre de l’acció creativa Treballa escultures de textura tova, lycra translúcida, de formes elàstiques i materials modestos on les sensacions de lleugeresa i de pes s’equilibren Juga amb els materials de l’interior de les seves creacions per a estimular sentits com l’olfacte o el tacte L’obra va estretament…

Fou cantor 1458-72 de la catedral de Milà i, més tard, de la capella pontifícia, a Roma Dirigí la capella d’Hèrcules I, duc de Ferrara, del 1499 al 1505, llevat d’una breu estada a Castella amb l’arxiduc Felip el Bell El 1509 tornà a França La seva producció comprèn vint-i-dues misses, a quatre i sis veus, set fragments, un centenar de motets i unes seixanta cançons profanes Destaquen les misses Hercules dux Ferrariae, Ave maris stella, De Beata Virgine, Da pacem i Pange lingua Creà un nou tipus de motet que, bé que basat en un tema litúrgic o popular, era ja una forma musical notablement…

Féu estudis de medicina Amb André Breton, Philippe Soupault i Paul Éluard participà en l’origen del superrealisme, al qual aportà els llibres de poemes Feu de joie 1920, Le mouvement perpétuel 1926 i La grande gaîté 1929 L’extens poema en prosa Le paysan de Paris 1926, considerat una de les obres mestres del moviment, palesa un amor per la seva ciutat que és una constant de la seva producció, com ho serà també més endavant l’amor que, per la seva muller, Elsa Triolet que conegué el 1928, proclama fins i tot en el títol d’alguns llibres La seva adhesió al partit…