Resultats de la cerca

Format al Club Mayda, fou campió d’Espanya juvenil 1970, 1973 En categoria absoluta, guanyà els títols estatals individual 1974, de dobles mixtos 1974, dobles 1975, 1976 i per equips 1972, 1974, 1976, 1979 També guanyà quatre cops la Lliga estatal, una amb el Club Mayda 1972 i tres amb el Club de 7 a 9 1974, 1976, 1977 Formà part de la selecció espanyola en dos Campionats del Món 1973, 1977 i dos d’Europa 1972, 1974 El seu pare, Jordi Feliu, fou campió d’Espanya per equips 1967, 1971 amb el Club Mayda

Es formà al Club Patrícia de Lleida i l’any 1997 començà a competir en els Campionats d’Espanya de conjunts Destacà en categories inferiors i fou subcampiona d’Espanya júnior 2002 Posteriorment fou campiona d’Espanya de primera categoria 2003 i subcampiona en categoria d’honor 2004 Participà en dos Campionats del Món 2003, 2005 i en un d’Europa 2005 El 2007 participà en la primera Copa Internacional de Catalunya

Entrenà al Club Gimnàstic Mataró, al CAR de Sant Cugat del Vallès i al Club Gimnàstica La Mina Gervasio Deferr de Sant Adrià de Besòs Guanyà la Copa d’Espanya 2005 i el Memorial Joaquim Blume 2005, 2006 Després d’una breu retirada 2007-09, tornà a l’elit i aconseguí una segona posició en l’exercici de paralleles del Campionat d’Espanya 2011 Amb la selecció espanyola disputà els Jocs Mediterranis 2005, diferents Campionats del Món i d’Europa, i Copes del Món També formà part de la selecció catalana

Fou militant des de setze anys, a Polònia i després a Alemanya A Zuric conegué Plekhanov, Aksel’rod i d’altres marxistes russos i polonesos i hi cursà estudis de ciències naturals, de matemàtiques i d’economia política S'enfrontà als socialistes polonesos per la qüestió nacional, punt sobre el qual polemitzà amb Lenin Defensà la vaga general política com a lliçó de l’experiència russa del 1905 i —independentment de Parvus i Trockij— afirmà que la revolució proletària no podia aturar-se en l’etapa burgesa A Sozialreform oder Revolution ‘Reforma social o revolució', 1899 combaté les tesis de…

S’inicià en gimnàstica de competició a l’Associació Esportiva l’Eixample i l’any 2000 es traslladà al Club Muntanyenc Sant Cugat Formà part de la selecció catalana els anys 2002 i 2003 La temporada 2003-04 practicà el ballet i, poc després, s’interessà per la gimnàstica estètica, i s’entrenà al CE INEF de Barcelona Formà part de la selecció espanyola de gimnàstica estètica i participà en tots els Campionats del Món entre el 2004 i el 2010

Fill de Martí Sureda i Deulovol Titulat a Barcelona el 1890 Fou membre de l’Associació Literària de Girona, acadèmic de San Fernando, vocal de la Comissió Provincial de Monuments i inspector provincial de treball Construí la gran majoria de les obres municipals, com l’Excorxador, posteriorment Casa de Bombers i Central Lletera 1894-1915 —amb Manuel Almeda—, la plaça de toros de Figueres 1895 i el projecte d’entrada, caseta del guarda i dipòsit de la Devesa, d’estil neomossàrab 1898 Promogué la installació parcial de l’electricitat a Girona i projectà l’augment del salt d’aigua de la fàbrica L…

Titulat el 1873 a Barcelona Arquitecte provincial 1890 i diocesà 1894, a més d’acadèmic corresponent de San Fernando Construí la plaça de toros 1885 i el monument a Roger de Lloria 1889 de Tarragona, i la façana de la casa de la ciutat de Valls projecte del 1896 Entre les obres de restauració de monuments antics, cal remarcar l’ampliació de la sagristia de la seu tarragonina, la consolidació dels fonaments del Pilar de Saragossa, amenaçats per les infiltracions de l’Ebre, i diverses obres en el monestir de Poblet Publicà Guía Histórica y Artística del Monasterio de Poblet 1893 —de la qual…

Biografia Ingressà a l’Escola Pia a Sabadell on vestí la sotana el 23 d’octubre de 1833 i hi professà el 13 de novembre de 1835 Quedà a Sabadell per a iniciar la carrera eclesiàstica Tingué de professors el pare Salvador Cadevall per a la filosofia 1835-1839 i el pare Tomàs Clapés per a la teologia 1839-1842, estudis que alternava donant classes a l’escola Les lleis desamortitzadores i d’exclaustració de 1835 no el desanimaren sinó que s’entregà a l’estudi i a l’ensenyament començant per la classe de llatí El 1840 fou ordenat de sacerdot Després de la restauració de l’orde el 1845, fou cridat…

Intervengué en el moviment feminista català de principi del s XX Collaborà en diverses revistes i institucions pedagògiques Dirigí el primer grup escolar femení de Barcelona, La Farigola, del patronat escolar de l’ajuntament Fou degana del Casal del Mestre durant la guerra treballà a la conselleria de cultura de la Generalitat S'exilià a Tolosa de Llenguadoc, on morí

Es formà a les categories inferiors del Camp Escolar Lleida i la temporada 2003 fitxà pel Club Voleibol Sant Cugat Marxà a l’Hotel Cantur Las Palmas, i la temporada 2005-06 tornà al club del Vallès Més tard vestí de nou la samarreta del Camp Escolar Ha destacat en la posició d’oposada i formà part de la selecció espanyola