Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
Jan Žižka

Bust escultòric de Jan Zizka, obra de Wendel Roskopf (1514-1516), conservat al Museu Nacional de Praga
© Fototeca.cat
Història
Militar
Política
Militar i polític txec.
Al servei de Polònia, lluità contra els cavallers teutònics Guanyat a les idees de Jan Hus, organitzà a Tabor les tropes hussites 1419, dirigí la lluita per les llibertats txeques i, malgrat haver quedat cec, aconseguí sorolloses victòries contra les tropes imperials Morí víctima de la pesta
Agustí Querol i Subirats
Moisès i les lleis , grup escultòric d' Agustí Querol i Subirats que corona el Palau de Justícia de Barcelona
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Deixeble de Cervetó i, a Barcelona, de Talarn i els Vallmitjana Estudià també a Llotja Féu una allegoria de la Jove Catalunya 1882 i diversos retrats A Madrid, el 1883, guanyà inesperadament una pensió per a estudiar a Roma, amb un Sant Joan predicant al desert S'establí a Madrid i inicià una brillant carrera oficial amb medalles d’or a Madrid La Tradició , 1887, Barcelona 1888, París 1889, Munic 1891, Chicago 1893, Viena 1894 i de nou a Madrid Tulia , 1895 Obtingué medalles d’honor a les exposicions de Munic 1895, Berlín i Viena 1898, París 1900 i Madrid Sagunt , 1906 Fou condecorat a…
Andreas Schlüter
Arquitectura
Arts decoratives
Escultura
Escultor, arquitecte i decorador alemany.
Profund coneixedor de l’art francès i italià, s’establí a Berlín, on desplegà un important treball escultòric La seva primera obra important, l’estàtua de bronze de l’elector Frederic III 1697, denota una certa influència de l’estil neerlandès d’Artur Quellinus En els encàrrecs posteriors es féu evident la influència francesa decoració de l’Arsenal amb màscares de guerrers moribunds, Monument eqüestre del Gran Elector 1698-1703 Com a arquitecte gaudí d’una gran fama i d’encerts remarcables Intervingué en la direcció del Palau de l’Arsenal, però la inhabilitat en la construcció de…
Miquel Blay i Fàbregas
Escultura
Escultor.
De 14 anys a 22 treballà al taller d’estatuària religiosa dels germans Vayreda A Olot, amb el mestre Josep Berga i Boix, adquirí un domini depurat del dibuix i de la tècnica de l’escultura, amb el qual, posat al servei de la seva inspiració i del seu geni, creà un art personalíssim ple de vida i de força expressiva La seva obra marcà una fita en l’evolució artística del país, en una època de decadentisme escultòric acusat Cursà estudis a París i a Roma fins el 1893 El 1894 tornà a París a emprendre la vida professional fins que el 1906 s’establí a Madrid, on bastí conjunts…
Atenodor de Rodes
Escultura
Escultor grec.
Autor, amb Agesandre i Polidor, també de Rodes, del grup escultòric de Laocoont i els seus fills, peça capital de l’estatuària hellenística, avui als Museus Vaticans
Miquel Tusquellas i Tarragó
Escultura
Pintura
Pintor, escultor i pessebrista.
D’escola realista, conreà el retrat escultòric i la pintura paisatgística Com a pessebrista, constitueix el nexe entre la primera Associació de Pessebristes de Barcelona i la segona Ultra les figures de tema nadalenc, estengué el pessebrisme a altres temes bíblics Féu ombres xineses articulades
Michiel Vervoort
Escultura
Escultor flamenc.
Després d’uns quants anys de formació a Roma, s’establí a Anvers, on desplegà un important treball escultòric des de busts de personatges fins a trones, inspirats en el dinamisme i la grandiositat del barroc romà trona de la catedral d’Anvers, trona de l’església de Sinkt Rombaut, a Malines, 1723
Jean-Baptiste Carpeaux
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Pintura
Escultor, pintor i dibuixant francès.
Es formà al taller de François Rude i a l’École des Beaux Arts de París La seva obra revelà un canvi respecte a l’academicisme establert, i aportà un to gràcil a uns elements de naturalisme, concretats d’una manera exuberant en el polèmic grup la Danse 1869, creat per a la decoració de l’Opéra de París, en el grup escultòric Les Quatre Parties du monde 1872, i en el Jeune Pêcheur à la coquille 1857-58
Frederic Gisbert i Vicente

Frederic Gisbert i Vicente
© Família Gisbert
Ceramista.
Format amb Angelina Alòs 1958-61, entre 1961-62 feu pràctiques de ceràmica amb Fritz Trautmann Aquest darrer any establí el seu taller a Sarrià, que posteriorment traslladà a Sant Cugat 1975 Fou cofundador, el 1978, de l’Escola d’Art de Sant Cugat, on exercí com a professor de ceràmica La seva obra comprèn tant peces fetes al torn com ceràmica de tipus escultòric Primer premi de la Mostra de Ceràmica dels Països Catalans “Marian Burguès” 1982
Maria Bofill i Fransí
Arts decoratives
Ceramista.
Estudià a l’Escola Massana de Barcelona, a Anglaterra Sunderland College of Arts i Hammersmith School i també al Japó Kyoto Professora de l’Escola Massana 1965-2002 i, eventualment, a la Universitat de Veracruz, Mèxic 1976-77, a Nova York 1979 i a Bechyne, Bohèmia 1980, inicialment collaborà amb Jordi Aguadé Exposà per primera vegada el 1968 En són característiques les seves peces al torn, de formes molt depurades i amb empremta japonesa, bé que també feu obres de caràcter escultòric, fruit de la lliure inspiració