Resultats de la cerca
Es mostren 60 resultats
Josep Xaupí
© Fototeca.cat
Historiografia
Historiador.
Doctorat en teologia a París, fou canonge de la catedral d’Elna i ardiaca de Vallespir 1724 Després fixà la seva residència a París, i des del 1764 fou degà de la facultat de teologia de París Fruit de les seves investigacions sobre la història antiga del Rosselló foren les seves Recherches historiques sur la noblesse des citoyens honorés de Perpignan et de Barcelone 1763, les quals, corregides i augmentades foren publicades de nou el 1776 Totes dues edicions foren contestades per Francesc de Fossà, amb Observations historiques et critiques sur le droit publique de Catalogne et de Roussillon…
Joan Rosembach
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Tipògraf.
Residí a València entre el 1490 i el 1492, any en què llogà unes cases a Barcelona, on passà la major part de la seva vida Féu algunes estades a Tarragona 1499-1500, a Perpinyà 1500-03 i 1512 i a Montserrat 1518-22 Imprimí un nombre respectable de llibres litúrgics, d’entre els quals són importants els cinc missals conservats Vic en collaboració amb Joan Luschner, 1496, Tarragona 1499, Elna 1511, Montserrat 1521 i Tortosa 1524 A més publicà a Barcelona un Missale parvum 1509 Altres edicions notables seves són el Flos sanctorum 1494, el Libre dels àngels i el Libre de les dones , d’Eiximenis…
Manuel Bassa i Armengol
Heràldica
Numismàtica i sigil·lografia
Heraldista i sigil·lògraf.
Publicà Rocabruna Prehistòria, història, tradicions i llegendes 1932, Orígens de l’escut català 1961, El veritable escut de la ciutat de Barcelona 1964, en defensa de la composició a base de quatre pals reials, i no dos, en els quarters segon i tercer, i Els comtes-reis catalans Història i heràldica de la casa de Barcelona 1964 Reuní una collecció de més de 500 000 segells documentals, marques, escuts i monedes
Francesc Climent
© Fototeca.cat
Cristianisme
Bisbe de Tortosa (1406-10), de Barcelona (1410-15; 1420-30) i arquebisbe de Saragossa (1415-19), dit també Sapera.
Canonge de la catedral de Barcelona, intervingué activament en les qüestions del Cisma d’Occident com a home de confiança de Benet XIII, amb qui mantingué una llarga correspondència xifrada durant les gestions diplomàtiques per a obtenir l’obediència dels reis de França i de Castella intervingué, a més, en el setge i en l’evasió del castell d’Avinyó Fou prior de Daroca 1399, ardiaca del Penedès 1401, bisbe de Tortosa i de Barcelona i arquebisbe de Saragossa, d’on fou deposat pel papa Martí V Retornà a Barcelona com a administrador perpetu de la diòcesi fou també patriarca de Jerusalem Exercí…
Francesc Garcia i López
Teatre
Autor teatral.
Escriví nombroses peces en vers, com L’escut de Catalunya 1923 —en collaboració amb Lluís Millà— i Pels nostres fills 1923, que fou reeditada sovint Collaborà en “L’escena Catalana” amb el pseudònim Garcilius
Francesc Garcia i López
Literatura catalana
Autor teatral.
Escriví nombroses peces en vers, com L’escut de Catalunya 1923 —en collaboració amb Lluís Millà— i Pels nostres fills 1923, que fou reeditada sovint Collaborà a “L’Escena Catalana” amb el pseudònim Garcilius
Joan Cano Auladell
Atletisme
Atleta especialitzat en salt de perxa.
Campió de Catalunya 1946, 1948, 1950 i d’Espanya 1950, 1951, 1952, establí el rècord ibèric d’Espanya i Portugal el 1984 amb una marca de 3,75 m, que el 1951 millorà fins a 3,86 m i mig Formà part de la selecció estatal en quatre ocasions Un dels seus salts figura a l’escut del Club d’Atletisme Calella, fundat el 1964 amb Joan Cano a la primera junta directiva
Miquel Borràs Aguilar
Arxiu M. Borràs
Esport general
Dirigent esportiu.
Entrà a la Unió Ciclista Sabadell com a secretari 1958 i en fou president 1969 Sota el seu mandat arrencà la història del Trofeu Joan Escolà 1969 i es continuà la trajectòria del Campionat de Sabadell competitiu des del 1924 Fou responsable dels Campionats d’Espanya de carretera 1977 Simultàniament collaborà en el muntatge d’arribades de la Setmana Catalana i la Volta a Catalunya a Sabadell Rebé l’escut d’or de la Federació Catalana de Ciclisme
Ramon Olivet
Disseny i arts gràfiques
Gravador.
El seu primer treball conegut és la làmina amb l’escut de Gaspar de Guzmán 1632 Féu diversos retrats —Berenguer d’Oms i de Santapau 1633, Diego del Corral 1634, Joan Pere Fontanella 1639—, alguns basats en retrats d’altres artistes, i també féu portades de llibres Gravà segells per a la diputació general de Barcelona 1638 La seva obra, barroca i caracteritzada per la finor i per la correcció formal, és coneguda fins el 1642
Jacint Sorts
Escultura
Nom amb què és conegut Jacint Miquel i Sorts, escultor.
L’any 1744 li fou encomanada la talla d’un crucifix per a la sala del consistori de la casa de la ciutat de Manresa A la mateixa ciutat féu el retaule major de l’església de Sant Miquel i l’escut, en alabastre de Segueró, de la façana de la casa de la ciutat Poc abans de morir treballava en diverses obres escultòriques de la capella del Roser del convent de Santa Caterina de Barcelona
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina