Resultats de la cerca

A més d’una crestomatia provençal 1895, esdevinguda clàssica, és autor de valuoses edicions de les obres dels trobadors Bernat de Ventadorn, Peire Rogier, Bertran de Born, així com dels Trionfi del Petrarca

Escriví una memòria sobre la pesta esdevinguda a València el 1647 i el 1648, interessant per la crítica que hi fa d’una altra memòria publicada pel dominicà Francesc Gavaldà sobre la mateixa epidèmia

Es formà amb FFaccio, i la ceguesa esdevinguda el 1900 no li impedí d’ensenyar i compondre Influït per Wagner i l’escola verdiana, escriví òperes, com Le nozze istriane 1895 i Oceana 1903 també compongué música d’escena

Deixeble de Luter i partidari de la Reforma, fou nomenat bisbe i s’encarregà de convertir els lapons al cristianisme Dirigí la impressió del primer llibre en finès, un Abecedari , possiblement el 1542, i, sobretot, féu una traducció del Nou Testament 1548, esdevinguda clàssica

Enlairà al nivell europeu la literatura del seu país, i l’obrí al realisme i el neoromanticisme La seva obra mestra és la novella Seitsäman veljestä ‘Els set germans’, 1870, esdevinguda símbol dels sentiments del poble finlandès Excellí també com a dramaturg i poeta

Creà el principal taller ceràmic de Sabadell al s XIX Féu estàtues de terra cuita i figures de pessebre Amb el seu germà Joan Baptista Moixí 1796 — 1882 formà una petita cobla, Els Moixins, en la qual, esdevinguda petita orquestra, actuà Pau Casals al començament del s XX

Diputat del partit d’esquerra democràtica EDA, atacà la política d’introducció de bases nord-americanes a Grècia Assassinat a la sortida d’un míting pacifista probablement amb la complicitat del govern i, fins i tot, de la cort, la seva figura, esdevinguda heroica, agrupà les forces democràtiques d’oposició en un partit, anomenat dels “lambràkides”, presidit pel compositor MTheodorakis, i inspirà el film Z , de Costa-Gavras

Pel seu matrimoni amb Violant Carròs i de Centelles fou comte de Quirra Fou lloctinent del seu pare com a virrei de Sardenya durant les absències d’aquest, entre el 1473 i el 1477 Defensà Càller contra el setge de Lleonard d’Alagó Acceptà la rendició dels rebels a Sanluri i assistí a la batalla de Macomer 1478 La seva mort, esdevinguda quatre mesos abans de la del seu pare, fou atribuïda a maleficis

Debutà l’any 1845 El 1849 actuà al Liceu de Barcelona i el 1850 passà a l’Odeon, on començà a actuar en teatre català L’any 1856 estrenà La Verge de les Mercès , de MAngelon, i el 1858 Don Joan de Serrallonga , de Víctor Balaguer El 1868 estrenà al Liceu Els hereus , d’Ubach i Vinyeta Esdevinguda cèlebre, actuà habitualment al Teatre Romea 1870-87 i ocasionalment al Novetats i al Bon Retir

Abans havia estat abat de Sant Benet de Bages 1745-49 Fou el responsable d’una bona part de la construcció de l’edifici de la mongia del monestir 1755-66 Autor d’una biografia sobre Josep de Sant Benet, del qual publicà les obres En l’elogi fúnebre que li fou fet consta que va predir la destrucció del monestir esdevinguda entre els anys 1811-12 per les tropes de Napoleó