Resultats de la cerca

Féu estudis artístics i d’arquitectura a València i posteriorment a París i a Zuric, ciutat on s’establí del 1981 al 1990, que es traslladà a París La seva obra, predominantment centrada en infraestructures públiques, és incisiva i acusadament personal Cal esmentar-ne, entre d’altres, la reconstrucció de l’estació Stadelhofen, a Zuric 1990 el pont de Felip II-Bac de Roda 1987 i la torre de comunicacions de Montjuïc 1992 a Barcelona el pont de l’Alamillo sobre el Guadalquivir, a Sevilla 1992, l’estació del TGV de Lió 1992 i d’Orient de Lisboa 1993 la torre de control 1993-96 i la terminal de l…

Presidí l’empresa de cinema CINESA El 1936 fou nomenat president del València FC, càrrec que cessà el 1959 Després de la guerra civil, reconstruí l’estadi del club estadi Mestalla, molt deteriorat Els anys 1940-54, sota el seu mandat, el club conegué la seva millor etapa tres campionats de lliga i tres de copa En 1954-55 reformà i amplià l’estadi, que en portà el nom des del 1969 fins al 1994, en què, a petició seva, recuperà la denominació original

Membre del Partit Regionalista de Mallorca durant la Segona República, fou regidor de l’Ajuntament de Palma entre el 1933 i el 1936 Amb el triomf de la sublevació franquista, ingressà a la Falange i tornà a ser regidor entre el 1940 i el 1943 Amb tot, se'l coneix més pel seu paper com a dirigent esportiu Fou president del Real Sociedad Alfonso XIII, quan aquest equip donà lloc a l’actual RCE Mallorca el 1931 Al capdavant del Mallorca impulsà la construcció del nou estadi de l’equip, al barri del Fortí, que s’inaugurà el 22 de setembre de 1944 En honor de la seva tasca al…

Practicà l’atletisme de jove i l’any 1939 s’inicià en la tasca de jutge al costat de Josep Maria Pallàs L’any 1955 participà com a jutge en els Jocs Mediterranis de Barcelona i el 1965 aconseguí el títol de jutge estatal d’atletisme L’any 1989 fou jutge de la Copa del Món disputada a l’estadi de Montjuïc Formà part de la directiva del Club Atlètic Vic entre el 1939 i el 1975 i en fou president durant tres anys Fou un dels impulsors de la construcció de l’estadi Torras i Bages També formà part de la comissió de cros de la Federació Catalana d’Atletisme

Estudià a l’ETSA de Madrid i Sevilla, i parallelament treballà al despatx de Rafael Moneo Des del 1971 collabora amb Antonio Cruz Sevilla 1947 Entre les seves primeres obres destaquen els projectes d’habitatges a Sevilla La versatilitat dels seus plantejaments pragmàtics el dugué a abordar projectes com ara l’estació de Santa Justa a Sevilla 1988-91, el conjunt d’habitatges Tharsis 1988-92 i l’estació d’autobusos 1990-94, a Huelva, la seu de la Diputació Provincial a Sevilla 1991-95, l’estadi de la ciutat esportiva de la comunitat de Madrid 1989-94, l’Estadi Olímpic…

Germà del polític  Josep Sànchez i Llibre , presideix l’empresa familiar fundada pel seu pare el 1946, que de representant de conserves passà a ser-ne productor, fabricant i distribuïdor Des de mitjan anys setanta n’ha protagonitzat l’expansió, que ha tingut com a fites principals l’adquisició de l’empresa Dani 1985, que el 1987 passà a ser la denominació del grup, i la internacionalització a partir del 1989, amb fàbriques a Xile, la Gran Bretanya i la Xina Membre del consell d’administració del  Reial Club Esportiu Espanyol de Barcelona des del 1992, en fou vicepresident segon i responsable…

Desenvolupà la seva carrera al Reial Club Deportiu Espanyol Fou campió de Catalunya de 3000 m obstacles 1944, 1945, 1947, 1948, 1950, 5000 m 1947, 10000 m 1945, 1948 i cros 1945, 1946, 1947, i campió d’Espanya de 3000 m obstacles 1945, 1946, 1948, 5000 m 1946, 1947, 10000 m 1945 i cros 1946, 1947, 1949, 1951 Participà dues vegades en el Cros de les Nacions 1949, 1951 i en els Jocs Olímpics de Londres 1948, on competí en 10000 m i 3000 m obstacles i fou el primer català finalista olímpic en la darrera prova Superà els rècords d’Espanya i de Catalunya de…

Fou l’arquitecte de l’estadi de la Nova Creu Alta a Sabadell 1967, ampliat amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992

Fou l’element més destacat de l’equip de l’Associació Esportiva Perpinyanesa, campió de França de rugby a quinze, el 1914 Un estadi de Perpinyà duu el seu nom

Ocupava la tercera línia Jugà amb el FC Barcelona, la selecció catalana i espanyola Participà en el partit inaugural de l’estadi olímpic el 20 de maig de 1929 contra Itàlia 9-0