Resultats de la cerca

Com a director del Servei de Conservació de Monuments 1915 i com a arquitecte conservador de monuments del Ministerio de Instrucción Pública 1929 restaurà i, moltes vegades, revalorà arqueològicament un gran nombre de monuments cases dels Canonges i casa dels velers, a Barcelona monestirs de Poblet, Sant Cugat del Vallès i Sant Pere de Rodes pont romà de Martorell, esglésies romàniques de Terrassa i muralles de Montblanc Com a obres de nova planta, projectà la Caixa d’Estalvis 1905-15 i l’Escola Industrial d’Arts i Oficis 1907-10 de Sabadell i un gran nombre d’escoles al Maresme…

Doctor enginyer industrial i llicenciat en ciències econòmiques i empresarials, realitzà estudis de postgrau a la Universitat de Manchester Fou professor a l’escola d’enginyers industrials de la Universidad Politécnica de Madrid 1962-72 Ocupà càrrecs directius d’organismes públics entre altres, fou director tècnic del Banco de Financiación Industrial 1964-66 i gerent de l’empresa estatal CAMPSA 1974-76 El 1976 fou nomenat director general de la Caixa de Pensions des del 1990, Caixa d’Estalvis i Pensions i vicepresident de la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvi El 1999,…

Llicenciat 1949 i doctorat 1959 en dret per la Universitat de Barcelona, el 1949 es feu càrrec del despatx Josep Pintó Badals, fundat pel seu pare el 1903 El 1996 es constituí com a Bufet Pintó Ruiz, que el 1999 es fusionà amb Del Valle Abogados en Pintó Ruiz & Del Valle, on exercí Fou degà del Collegi d’Advocats de Barcelona 1978-82 i vicepresident del Consell General de l’Advocacia Espanyola 1978-82 El 1982 fou nomenat president de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona  fins a la fusió amb la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de…

Fou director de la Societat Econòmica d’Amics del País i president del consell d’administració de la Caixa d’Estalvis de València Presidí en diferents ocasions el Collegi d’Advocats de València

Procedent d’una família d’industrials del tèxtil que tenia el centre de producció a l’Ametlla de Merola Bages, es llicencià 1954 i es doctorà en econòmiques per la Universitat Complutense de Madrid 1960 Despres de tres anys a la Universitat de Barcelona com a professor adjunt 1957-60, passà a la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual fou un dels fundadors, catedràtic d’economia de l’empresa des del 1973 fins a la jubilació l’any 2004, director de l’ Institut de Ciències de l’Educació 1976-78 i rector de 1980 a 1986 Fou també secretari de la Facultat de Ciències Econòmiques de la…

Advocat, prengué part en negocis d’exportació de vins i en consells d’administració de la Societat Valenciana de Tramvies i de la Caixa d’Estalvis de València, i presidí la Companyia Valenciana de Vapor Correus d’Àfrica Conservador, fou diputat i senador i cap provincial del partit 1904-14

Desenvolupà la seva trajectòria a l’Associació de Personal de La Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona Disputà quatre Campionats del Món de l’especialitat i guanyà una medalla de plata 1987 Amb la selecció catalana assolí una medalla de plata 1992 i una de bronze 1990 en el Campionat d’Espanya

Fundà a França les caixes d’estalvis 1818, nombroses indústries i els “establiments de sopes econòmiques” per als pobres Com a naturalista aplegà un gran herbari, una biblioteca important i una collecció conquiliològica considerable Publicà, entre d’altres, l’obra en cinc volums, molt illustrats, Icones selectae plantarum quas descripsit AP de Candolle 1820-45

Fill d’un comerciant italià establert a València, fou soci destacat de la Societat Econòmica d’Amics del País i contribuí a la realització de l’Exposició Regional del 1883 Promogué l’establiment de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat, a la junta directiva de la qual pertangué, i en fou vicepresident

Durant la primera guerra Carlina fou cap de la milícia nacional de Sabadell Fou l’introductor de la maquinària de vapor a les seves indústries tèxtils Fundà la Caixa d’Estalvis de Sabadell i altres institucions d’utilitat pública Es mostrà proteccionista, fomentà la indústria llanera i l’emancipació obrera Fou diputat a corts