Resultats de la cerca

Presentà al certamen de Santa Caterina, de València 1532, unes estances, en català, única obra literària seva coneguda

Evolucionà des d’un tenebrisme influït per Poe i Baudelaire — Scîntei galbene ‘Guspires grogues’, 1926 a intents més realistes Stante burgheze ‘Estances burgeses’, 1946, etc

Estigué acollit a la cort del rei del Dècan, Vikramāditya, del qual cantà les empreses Escriví poemes de lírica amorosa Chaura-panchāśika ‘Les cinquanta estances del lladre’

Notari, presentà al certamen en honor de la Immaculada Concepció celebrat a València 1532, unes estances en català, que foren premiades— Perduda la solfa del cant de la gràcia —, única obra literària seva coneguda

Collaborà a “La Publicidad” Escriví un únic llibre de poemes, Notes poètiques Poesia és llibertat 1906, en el qual defensa la llibertat creadora i es distancia de l’academicisme i el floralisme poètics Traduí Estances 1907, d’Umar Kayyam, i Poesías líricas 1930, de Hafiz pseudònim de Kwaha Shamsudin Mohamad

Fou ordenat sacerdot i ocupà càrrecs eclesiàstics a Sevilla Atret per l’arqueologia, és autor de diversos estudis erudits Memorial de Utrera, 1604, però és conegut, sobretot, per la Canción a las ruinas de Itálica , poema escrit en estances on tracta el tema típicament barroc de la durada efímera de les glòries humanes

Deixeble i collaborador de Rafael, primer, i de Giulio Romano, després, participà en la decoració al fresc de les Estances Vaticanes i de la Villa Farnesina a Roma Hom li atribueix la Mare de Déu de l’Amor Diví Museo e Gallerie Nazionali de Capodimonte, Nàpols, obra que defineix el seu domini tècnic i la seva estreta filiació amb l’art de Rafael

Exercí la medicina a Tàrrega És autor d’una obra dogmàtica intitulada Něwé Šalom ‘Estances de pau’ en què segueix les línies filosòfiques de Maimònides, bé que arrodonides per la doctrina de Hasday Cresques i Gersònides El seu interès per la filosofia el mogué a traduir a l’hebreu la Philosophia pauperum atribuïda a Albert Magne, i un comentari sobre l' Organon d’Aristòtil

Establert a París el 1933, estudià a l’Académie Ranson Influït per M Duchamp, es dedicà a la creació d’una escultura nova, emprant cordill i fusta, amb la qual vol expressar els contrasts del ple i el buit Tractà el tema del Gran Drac 1947 i el de La nit 1951, en què creà formes entrellaçades i viscerals El seu estil evolucionà amb Les estances 1962, sèrie de laberints habitables, construïts d’una manera sintètica, amb grans espais interiors i de dimensions monumentals

Des del s XVI hom l’havia suposat falsament un bastard d’Alfons de Borja Calixt III Anà a Roma després de la mort de Calixt III a l’empara del vicecanceller Roderic de Borja Alexandre VI, cosí germà del seu pare Posseí un canonicat a València Alexandre VI el nomenà bisbe de Teano a Campània 1495 i arquebisbe de Cosenza a Calàbria 1499 tresorer pontifici, fou creat cardenal per ell el 1500 Hom l’ha volgut identificar amb un prelat que Il Pinturicchio retratà a les estances dels Borja del Vaticà