Resultats de la cerca

Estudià al centre d’art i disseny Escola Massana i el 1993 debutà com a escenògrafa teatral en collaboració amb Max Glaenzel, amb el qual ha continuat collaborant, amb el muntatge de la companyia Rebeca de Winter Yvonne, princesa de Borgonya , de Witold Gombrowicz, dirigit per Josep Maria Mestres Els seus treballs s’han vist regularment a la Sala Beckett, el Teatre Nacional de Catalunya o el Teatre Lliure en obres dirigides per Sergi Belbel, Àlex Rigola, Carlota Subirós, Toni Casares o Roger Bernat Destaquen Dissabte, diumenge i dilluns , d’Eduardo de Filippo, Les falses confidències , de…

Gerard Lasie-rra la seleccionà el 1989 per fer entrenaments a Tàrrega El 1991 fitxà per l’Associació Lleidatana d’Handbol, amb la qual debutà en la màxima categoria i on milità durant nou temporades, cinc a la divisió d’honor Destacà com a pivot i formà part de la selecció catalana entre el 2002 i el 2006, any que es retirà

Membre del Club Alpí Núria-Masella-Cerdanya CANMC i del Team Rosignol, guanyà diverses medalles en Campionats de Catalunya i d’Espanya d’esquí alpí i la Lliga Catalana en cinc ocasions Formà part de la selecció catalana i competí en l’àmbit internacional

Inicialment estigué vinculada al Club de Vela Kite Malgrat Als nou anys ja guanyà un Campionat d’Europa júnior 2003 i als deu esdevingué la campiona del món absoluta més jove del seu estil 2004 Posteriorment ha estat vuit cops més campiona del món de surf d’estel freestyle 2005-09, 2011, 2013, 2015, modalitat en la qual també fou segona 2014 i tercera 2012 Ha estat també campiona del món de surf d’estel PKRA 2010 i ones PRKA 2010, i tres vegades campiona d’Espanya 2006, 2007, 2008 El 2005 assolí la medalla d’or als Gravity Games i el campionat Wave Master El 2012…

Deixeble de Nolasc Valls i de l’Escola de Belles Arts D’un purisme a l’estil d’Ingres, després de passar per un expressionisme exaltat evolucionà vers un constructivisme que derivà cap a l’abstracció, sempre, però, dins una organització d’intuïció matemàtica Pintà frescs a l’església de Betlem de Barcelona, a Santa Maria de Cubelles, a Sant Jaume de Tortosa, a l’Assumpció de Vinaròs, a Sant Josep Obrer de Castelló de la Plana, a Sant Domènec de Puigcerdà, a la facultat de Belles Arts de Barcelona, etc, i feu també vitralls En el camp de la ceràmica, dugué a terme diverses obres, com les dels…

Exercí 1888 a l’observatori de Lick, a Hamilton Montana, on el 1892 descobrí l’Amaltea, el cinquè satèllit de Júpiter Publicà el primer catàleg i atles de les nebuloses obscures Descobrí 16 cometes i un estelestel de Barnard

Estudià al centre d’art i disseny Escola Massana i el 1993 debutà com a escenògraf teatral, en collaboració amb Estel Cristià, amb qui conitnua collaborant, amb el muntatge de la companyia Rebeca de Winter, Yvonne, princesa de Borgonya , de Witold Gombrowicz, dirigit per Josep Maria Mestres Els seus treballs s’han presentat regularment en teatres com la Sala Beckett, el Teatre Nacional de Catalunya o el Teatre Lliure, en obres com Dissabte, diumenge i dilluns , d’Eduardo de Filippo, amb direcció de Sergi Belbel 2003 Ròmul El Gran de Friedrich Dürrenmatt, amb direcció Carles…

De formació autodidàctica, feu crítica artística i publicà reculls poètics, que giren a l’entorn de Reus, com a experiència personal Els camins de cada hora 1935, L’arma i l’estel 1948 i Poemesreusencs 1970, entre d’altres

Participà en l’aixecament dels desembristes 1825 i fou condemnat a mort Commutada la pena, fou deportat i morí lluitant al Caucas Publicà l’almanac Pol’arnaja zvezda ‘L’estel polar’, 1823-25, on recollí novelles, narracions i comentaris crítics plenament romàntics

Fundador i vicepresident del Cercle Obrer Intellectual de Catalunya, collaborador de “L’Insurgent” i fundador de la revista “L’Estel” S’exilià a França el 1939, i en tornà el 1960 Publicà la novella costumista Creus de la vida 1926 i l’obra de teatre Rebellies 1936