Resultats de la cerca

Estudià piano, orgue i clavicèmbal al Reial Conservatori d’Anvers amb Flor Peeters, Eugène Tracy i Kenneth Gilbert, i fou distingit amb un primer premi en tots tres instruments El 1973 rebé el primer premi al Concurs Internacional de Clavicèmbal de París L’any 1964 fundà Collegium Musicum, una formació dedicada a la interpretació de la música renaixentista i barroca, i el 1987, Anima Eterna, un grup amb el qual ha fet incursions en la música clàssica i romàntica com a director i com a solista, en nombroses ocasions al piano Ha collaborat sovint amb el violoncellista Anner Bylsma…

Obtingué ressò amb el recull de poemes Leggenda eterna 1900 més tard publicà Nuove liriche 1908

Autor de peces realistes sobre la vida moderna, entre les quals Proletàrok ‘Proletaris’, 1880, Cifra nyomurúság ‘Misèria brillant’, 1881, Örök törvény ‘Llei eterna’, 1890, i A nagymama ‘L’àvia’, 1891

Després d’una estada a les Antilles els anys de joventut, arrelà a Palafrugell, on esdevingué un gran impulsor de la vida musical de la localitat Fou autor de diverses sardanes Dansa eterna, Cala fondo , etc i havaneres, entre les quals la popular La Gaviota

Es dedicà primerament al teatre, però passà aviat a la narració, en la qual assolí gran popularitat amb obres com Joventut perpètua 1975, Llum i foscor 1976, A l’edat mitjana 1977, Primavera eterna i Neu blanca Ha treballat també per a la ràdio

En collaboració amb Josep C Tàpies assolí alguns èxits teatrals amb obres de caràcter popular El port de les boires 1954, Una història qualsevol 1954, El gran egoista 1955, Passaport per a l’eternitat 1957 i Melodia eterna 1960 També publicà La família Reniu estiueja 1961

Prevere, fou rector de Tavertet i vicari de l’hospital de Vic Escriví una gran quantitat de llibres pietosos en català, de llenguatge senzill i utilitzant diverses modalitats literàries vers, prosa, diàleg Bon dia del cristià 1828, Bon vespre de glòria eterna 1831, Senyar-se amb seny 1835 i Pare nostre explicat 1831, entre d’altres Aguiló, Catálogo , alguns amb diverses edicions

Doctor en teologia Roma i llicenciat en lletres Barcelona Fou professor de la Universitat de Barcelona i del seminari i collaborador assidu de La Vanguardia Escriptor brillant, dins la línia del neoescolasticisme, publicà La moral contingentista de Emilio Boutroux 1929, Lecciones de ética 1933, Ontología y teoría del conocimiento 1943 i La plegaria eterna 1950, a més d’una versió en castellà del Nou Testament

Vida i obra Esmentat per Torroella al poema collectiu Tant mon voler , obtingué l’espasa que oferia el capítol de la seu de València a la millor composició sobre la Immaculada, Fermant los ulls alt en l’amor eterna , en el certamen convocat el 1440 L’any 1454 redactà unes instruccions per al cavaller Joan Albertí, que Pere Joan Ferrer incorporà al Sumari de batalla a ultrança Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

Ocupà càrrecs diplomàtics, i fou ministre d’educació pública La seva obra reflecteix un gran amor per la terra nadiua, i recull l’eterna lluita entre la vida i la mort, la redempció i la culpa, l’amor i la religió, etc Cal destacar Pasión y convalecencia 1938, Al filo del agua 1947, La creación 1959, Las tierras pródigas 1960, Las tierras flacas 1962, Las vueltas del tiempo 1973 i La ladera dorada 1978