Resultats de la cerca

Considerat un dels recollectors de fòssils de dinosaures més reputats del segle XX, descobrí i describí nombroses espècies Excavà fòssils per Henry Fairfield Osborn, aleshores conservador del Departament de Paleontolgia de Vertebrats del Museu Americà d’Història Natural de Nova York AMNH, i el 1902 descobrí i excavà el primer esquelet documentat de Tyrannosaurus rex a la formació Hell Creek de l’est de Montana Estats Units d’Amèrica Al cap de sis anys, trobà un altre esquelet encara més complet, base d’una clàssica reconstrucció d’aquest dinosaure icònic a l’AMNH Durant sis dècades realitzà…

Deixeble de G Beloch, tingué la càtedra d’història antiga a Torí i a Roma, de la qual fou desposseït pel règim feixista 1931 Excavà a Creta i a la Cirenaica Escriví una Storia della Repubblica Ateniese 1898 i una Storia dei Romani 1907

Excavà el serrat d’en Vaquer, a partir del 1887, on descobrí la tortuga gegantina que rebé el nom de Testudo perpiniana, i publicà les seves descobertes als butlletins de la SACL 1885, 1890, 1891, 1893, etc i de l’Association Française pour l’Avancement des Sciences 1894

Treballà en diversos països de la Mediterrània Excavà a Menorca i publicà les primeres memòries sistemàtiques d’excavacions en poblats talaiòtics menorquins, amb la sèrie Cambridge Excavations in Minorca Trepucó 1932-38 i Sa Torreta 1934 A part altres treballs d’arqueologia, publicà les seves memòries, My First Hundred Years 1963

Excavà i estudià la cova d' Arene Candide a la Ligúria El 1941 dirigí les excavacions de la Sicília oriental Cal destacar, entre moltes publicacions, La Sicilia prima dei Greci 1957, La Sicilia prehistórica y sus relaciones con Oriente y con la Península Ibérica 1953, Mylai 1959 i Meligunis Lipara 1960-78, en quatre volums, el darrer dels quals féu en collaboració amb MCavalier

Fou deixeble de Flinders Petrie D’ençà del 1891 excavà en diversos llocs d’Egipte, sobretot a la Vall dels Reis El 1922 el féu sobtadament famós la descoberta de la tomba de Tutankamon, pràcticament intacta, que trobà quan treballava amb el mecenatge de lord Carnarvon i en collaboració amb ell Publicà el resultat de les recerques a The Tomb of Tutankhamen 1923-33, en collaboració amb ACMace

Autodidacte, fou un dels excavadors més actius de la seva època Es dedicà a l’estudi de les pintures rupestres, de les quals fou un dels primers descobridors Calapatar, Cretes, la Valltorta, i escriví un primer assaig de conjunt, El Arte rupestre en España 1915 Subvencionat per diverses institucions madrilenyes, excavà també a Andalusia, Aragó el gran poblat d’Azaila, Castella La Osera, etc Dels seus estudis cal esmentar Cerámica de Azaila 1944

Dirigí una missió arqueològica a Pèrsia 1881 i a Susa 1888 excavà els palaus de Darios I i d’Artaxerxes II i en publicà els resultats en L’art antique de la Perse 1884-89 i L’acropole de Suse 1890-93 Estudià l’art romànic a Catalunya La statuaire polychrome en Espagne 1907, Histoire générale de l’art Espagne et Portugal 1913, L’architecture romane 1913, L’architecture romane en Catalogne 1920

Fill de Joan Roman i Calvet, intervingué de molt jove en les activitats de descoberta de l’Eivissa púnica que patrocinava el seu pare Ingressà en el Cos d’Arxius i Museus 1908 i el 1912 fou nomenat director del Museu Arqueològic d’Eivissa, càrrec que ocupà fins a la seva mort Excavà molts anys, primerament necròpolis rurals 1917-29 en publicà cada any una memòria amb els resultats Escriví també Antigüedades ebusitanas 1913

El 1954 ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris Fou directora de la Casa de Cultura de Maó, del museu provincial i de la biblioteca i arxiu històric Com a arqueòloga, descobrí les basíliques des Fornàs de Torelló i de Molinet des Cap des Port Excavà també a Sant Vicent d’Alcaidús i, amb Lluís Pericot, participà en la reconstrucció de la naveta des Tudons Organitzà a Menorca el X Congrés Nacional d’Arqueologia