Resultats de la cerca
Es mostren 150 resultats
Francesco da Sangallo
Escultura
Nom amb què és conegut l’escultor italià Francesco Giamberti, dit també Il Margotta
.
Fill de Giuliano da Sangallo, assolí una certa reputació com a medallista Com a escultor féu l’estàtua de Paolo Giovio, al claustre de l’església de San Lorenzo, Florència 1560, que mostra una notable expressivitat de to realista, característica definitòria del seu estil
Giuseppe Ghislandi

Retrat d’un jove pintor (c. 1730), de Vittore Ghislandi (Acadèmia Carrara, Bèrgam)
© Corel
Pintura
Pintor, conegut com a Fra Galgario.
L’any 1675 ingressà a l’orde de Sant Francesc de Paula, a Venècia, on estudià els pintors venecians Traslladat a Milà, fou deixeble de Salomon Adler Conreà el retrat i cercà l’expressivitat a través dels trets dels ulls Es destaca el retrat de la Família Roncalli
Alexander Roslin
Pintura
Pintor suec.
Establert a París i protegit per Mmede Pompadour, entrà a l’Académie i participà en tots els Salons fins el 1791 Els seus retrats, d’una gran expressivitat, tenen la influència dels de MQde La Tour i de Gvan Loo Dama del ventall 1768, Musée du Louvre, París, retrat de la seva esposa, i CJVernet 1768, Nationalmuseum, Estocolm
József Nemes Lampérth
Pintura
Pintor hongarès.
Estudià a Budapest, a Nagybánya i a París Havent tornat de França, cristallitzà el seu estil personal, en el qual, tot mantenint el contacte amb la visió de la natura, alià les tradicions del postimpressionisme amb certs assoliments del cubisme i del constructivisme, i amb una fortíssima expressivitat dinàmica Les seves tècniques predilectes foren l’oli, amb un ric colorit, i el dibuix amb tinta xinesa
Edwin Landseer
Pintura
Pintor.
Format a la Royal Academy 1814, hi fou associat a vint-i-quatre anys i acadèmic el 1831 Especialitzat en pintura d’animals, els conferia una certa expressivitat humana, la qual cosa li valgué una gran popularitat i la preferència i amistat de la reina Victòria, que l’ennoblí el 1850 Dissenyà el grup de lleons esculpit 1858 a la base del monument a Nelson a la Trafalgar Square de Londres
Henrik Ingvar Sørensen
Pintura
Pintor noruec.
Estudià a Copenhaguen 1904-05 i amb HMatisse a París 1909-10 En aquests moments incorporà al seu treball alguns elements de la pintura moderna francesa i de l’expressionisme alemany Representa, amb la seva aguda expressivitat, els colors contrastats i les formes anguloses aplicades als seus paisatges, composicions religioses i retrats, una tendència romàntica dins la tradició noruega Produí nombroses pintures monumentals per a edificis públics, com les de l’Ajuntament d’Oslo
Isaac Stern
Música
Violinista nord-americà d’origen jueu.
Conduït als EUA a l’edat d’un any, estudià piano i violí amb NBlinder i LPersingen Concertista a onze anys, actuà amb les orquestres simfòniques de San Francisco, Los Angeles, Portland, Seattle, Minneapolis i Chicago El 1937 debutà a Nova York el seu recital al Carnegie Hall 1943 el consagrà internacionalment En 1960-84 formà un cèlebre trio amb el violoncellista LRose i el pianista EIstomin, el qual sintetitzà una sonoritat d’una gran puresa i l’expressivitat
F’odor Kuz’mič Sologub
Literatura
Pseudònim de F’odor Teternikov, escriptor rus.
Poeta simbolista, tràgicament decadent, traduí HHeine, O Wilde i els simbolistes francesos Com a narrador, el seu estil és d’una gran expressivitat i domini, i pintà l’amarga vida de províncies, el seu pessimisme, solament oblidables amb el vol íntim de la imaginació Entre les seves obres cal destacar Tjaželyje sny ‘Somnis pesats’, 1896, Melkij bes ‘El mesquí diable’, 1907, Slašče jada ‘Més dolç que el verí’, 1912 i Zaklinatel’nica zmej ‘L’encantadora de serps’, 1921
Xavier Medina i Campeny
Escultura
Escultor.
Net de Josep Campeny i besnet de Damià Campeny Autodidacte Ha exposat a Mataró, Lió, Barcelona i Madrid, en exposicions collectives a Madrid, Basilea, Legnano, etc Adoptà la tècnica constructivista 1963-65, i la seva obra acusà després influències de l’onirisme i del pop-art fins el 1970 Posteriorment, trobà un estil plenament personal, en el qual representacions figuratives sense expressivitat són manipulades com formes pures, a la recerca d’una bellesa plàstica Des del 1974 resideix a Nova York
Wolfgang Rihm
Música
Compositor alemany.
Deixeble de Searle i Fortner, fou Stockhausen qui exercí una major influència en les seves primeres obres Amb la seva òpera Jacob Lenz 1979 aconseguí despertar l’interès del món musical i començà a ésser conegut fora d’Alemanya La seva música té un fort contingut dramàtic, el qual féu que s’allunyés de l’experimentalisme en benefici d’una major expressivitat i comunicativitat Algunes obres seves són Alexanderlieder 1975-76, Hölderlin-Fragmente 1977, Doppelgesang 1980 i Frau/Stimme 1989
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina