Resultats de la cerca

Durant els seus estudis al Conservatori de Milà tingué com a company Arrigo Boito , amb el qual collaborà en diversos projectes Un dels seus viatges conjunts els dugué a París, on fou presentat a G Verdi La seva posició apassionada en favor de la renovació de la música italiana els feu sospitosos de wagnerianisme La primera òpera de Franco Faccio, I profughi fiamminghi fou acusada d’excessiva influència alemanya, encara que la següent, Amleto , tingué un èxit considerable A poc a poc, però, s’anà interessant més per la direcció En aquesta nova activitat retrobà G Verdi i la desconfiança que…

Es casà amb Beatriu de Cardona, i fou pare d’Arnau Roger IV En vida del seu pare, assistí a la coronació de Martí I a Saragossa 1399 i a les corts de Barcelona del 1410, que apressà a l’Humà el nomenament de successor Malgrat participar amb el seu pare en la lluita de Ferran d’Antequera contra Jaume II d’Urgell, aviat es convertí en un dels capdavanters del partit pactista defensor a ultrança de les llibertats i els privilegis de les classes dirigents catalanes enfront de l’autoritarisme de la nova dinastia Trastàmara Amb Bernat de Cabrera, Dalmau de Rocabertí, Ramon de Perellós i Francesc d’…

Intervingué en la revolta d’Aragó del 1591 a favor de Saragossa Les lluites entre la seva facció i la dels nyerros determinaren que Felip II hi enviés les forces que, després de diversos intents, assetjaren i destruïren el castell d’Arsèguel 1592

Una revolta de la Bètica l’obligà a transferir la capital a Mèrida La facció contrincant elegí rei Atanagild 551, que demanà l’auxili de Justinià Aquest envià el patrici Liberi, que obligà Àkhila a retornar a Mèrida, on els propis guerrers l’assassinaren

Concedí a Eldesind, abat de Rodes, un privilegi de confirmació de béns i d’exempció per al monestir Morí escanyat a la presó de Castel Sant'Angelo, on l’havia reclòs la facció dels Crescenzi, germans del papa anterior, Joan XIII, i rivals seus

Fou un dels fundadors del partit socialdemòcrata rus Collaborador de Lenin a la revista Iskra , a partir del congrés de Londres 1903 s’apartà d’ell i encapçalà la facció dels menxevics Participà en la conferència pacifista de Zimmerwald El 1920 es refugià a Alemanya

Fill del duc Albert I, rei de Germània Elegit rei per una facció en oposició al rei Lluís IV el Bavarès, fou vençut a Mühldorf i fou fet presoner 1322-26 S'havia casat el 1313 amb Isabel d’Aragó, filla de Jaume II

Cap de la facció de centreesquerra al parlament 1865, s’uní 1875 amb el partit governamental de Deák, d’on nasqué el partit liberal, del qual esdevingué el màxim dirigent Cap de govern 1875-90, millorà les condicions econòmiques del país i consolidà el dualisme monàrquic austrohongarès

Partidari del blanquisme, participà en la Comuna de París i hagué d’exiliar-se fins el 1880 Elegit diputat 1893-1915, encapçalà la facció blanquista del parlament fins a la unificació socialista 1905 Membre de la Segona Internacional, defensà la postura de Jaurès, amb qui collaborà a L’Humanité

Canonge de Lleida, el papa Benet XIII el féu protonotari i, més tard 1407, bisbe de Lleida Després de la mort del rei Martí 1410 fou, com els seus germans, decidit partidari de Jaume d’Urgell Protegí la facció urgellista lleidatana dels Navès, però la seva mort prematura 1411 afavorí el partit dels Sescomes, enemics del comte d’Urgell