Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Emil Kraepelin
Psiquiatria
Psiquiatre alemany.
Introductor d’una nova classificació de les malalties mentals, descriví per primera vegada la dementia praecox i la psicosi maniacodepressiva Estudià especialment els efectes psíquics de l’alcohol i de la fatiga en els processos mentals El seu Lehrbuch der Psychiatrie 1883 orientà durant molts anys els estudis psiquiàtrics europeus
David Livingstone
Geografia
Explorador i missioner escocès.
Del 1849 al 1856 explorà el Kalahari, i navegà pel Zambezi i descobrí les cascades de Victòria El 1858 començà noves exploracions per l’Àfrica oriental i occidental, en particular per les regions dels llacs Moero i Tanganyika, on el trobà Stanley Morí durant una expedició —a la recerca de les fonts del Nil—, víctima de la disenteria i la fatiga Escriví, entre altres obres, Missionary Travels and Researches in South Africa 1857 El seu nom fou donat a les cascades que forma el riu Congo en travessar la serralada costanera
Johann Rosenmüller
Música
Compositor, organista i professor alemany.
Vida Rebé les primeres classes de música a Oelsnitz El 1640 es matriculà a la facultat de teologia de la Universitat de Leipzig, ciutat on, a més, continuà els estudis musicals amb el compositor Tobias Michael, kantor de l’església de Sant Tomàs El 1651 fou nomenat organista de l’església de Sant Nicolau La seva prometedora carrera es veié interrompuda el 1655 quan, juntament amb alguns alumnes seus, fou acusat d’homosexual Fou empresonat, però s’escapà Actuà com a trombonista a Sant Marc de Venècia en 1658-60 i posteriorment, a la mateixa ciutat, tingué com a alumne de composició Johann…
Jaume Aiguader i Miró

M. Domingo, L. de Zulueta, N. Alcalà Zamora, J. Carner, I. Prieto, G. Queipo de Llano, J. Aiguader, L. Companys i J. Tarradelles en la signatura de la llei de l’Estatut de Catalunya, a Sant Sebastià
© Fototeca.cat
Periodisme
Política
Medicina
Polític, metge i escriptor.
Molt preocupat per les qüestions socials, fou amic de nombrosos sindicalistes catalans, com Salvador Seguí i Francesc Layret Afiliat a la Unió Socialista de Catalunya, ingressà posteriorment a Estat Català Durant la dictadura de Primo de Rivera fou un dels dirigents, en la clandestinitat, d’aquest partit El 1926 fou empresonat durant mig any i tornà a ésser-ho durant un mes, poc abans de caure la Dictadura En representació d’Estat Català participà en la reunió del pacte de Sant Sebastià agost del 1930, on fou designat membre del comitè revolucionari que hi havia estat creat Explicà la seva…
Winston Leonard Spencer Churchill

Estàtua de Winston L. S. Churchill a Londres
© Lluís Prats
Literatura anglesa
Política
Polític i escriptor anglès.
Fill de Randolph Henry Spencer Churchill Ingressà a l’exèrcit 1895 després d’uns estudis mediocres Fou corresponsal de guerra a Cuba i a l’Àfrica del Sud, on fou fet presoner pels bòers, però aconseguí d’evadir-se Diputat conservador 1900, simpatitzà amb Lloyd George, però abandonà el partit per unir-se als liberals Fou sotssecretari d’estat de colònies 1906, lloc des del qual defensà la Home Rule irlandesa i la concessió de l’autonomia als bòers Fou ministre de comerç 1908-10 i de l’interior 1910-11 Passà a l’almirallat 1911, des d’on preparà eficaçment l’armada per a la futura guerra…
Aristòtil
Música
Filòsof i científic grec.
Vida Fou deixeble de Plató a l’escola que aquest creà, l’Acadèmia En morir el seu mestre 347 aC, inicià una època de viatges que el portaren a esdevenir, durant tres anys, el preceptor del futur rei de Macedònia, Alexandre el Gran De retorn a Atenes, fundà la seva pròpia escola, el Liceu també coneguda com escola peripatètica Probablement, per a la història de la música, Aristòtil ha estat més important per la influència que el seu pensament va exercir sobre certs teòrics Aristoxen i, més tard, J Tinctoris, V Galilei, etc, que no pas pel volum de textos consagrats a aquest art De fet, l’únic…
Onofre Manescal
Historiografia catalana
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador.
Doctor en teologia, professor d’aquesta disciplina a l’Estudi General de Barcelona i rector de Sant Andreu de la Selva Orador en llatí, català i castellà, publicà alguns dels seus sermons entre el 1604 i el 1611, dels quals el més destacable i conegut és Sermó vulgarment anomenat des Sereníssim senyor Don Jaume segon, justicier, y pacífic, rey de Arago, y compte de Barcelona, fill de Don Pedro lo Gran, y de Dona Costança sa muller , predicat a la seu de Barcelona el 1597 i publicat el 1602 També publicà Apologética disputa, donde se prueva que la llaga del costado de Christo N Señor fue obra…
,