Resultats de la cerca

Vida Nascut en una família de parla sueca, fou batejat com a Johan Julius Christian, però en el seu període d’estudiant a Berlín adoptà la forma francesa del primer nom El seu pare morí quan ell tenia dos anys, i Jean i els seus germans tots els quals mostraren bones aptituds per a la música foren educats per la mare i una àvia Feu els estudis a la primera escola on s’ensenyà la llengua finesa, que aprengué durant l’adolescència S’inicià en la composició a deu anys, i el 1879 començà a estudiar violí de manera sistemàtica amb Gustav Levander Abans d’ingressar a la universitat escriví…

D’un estil neoromàntic, pessimista, passà al realisme burlesc, amb influència de Rabelais Putkinotko ‘El caramull dels mals estius’, 1919-20, la seva obra mestra El darrer període es caracteritzà per un cert predomini de criteris naturalistes

El seu art passà per una etapa netament neoclàssica, però incrustada d’elements populars del seu país, que fou seguida d’una altra de francament racionalista i comparable a la millor arquitectura europea d’aquesta mena acabà amb un estil derivat del període anterior, romàntic i naturalista Collaborà amb Alvar Aalto, especialment en els pavellons de l’exposició del setè centenari de la ciutat de Turku, població on construí la seva obra més notable, la capella de la Resurrecció del cementiri nou

Format originàriament com a actor, l’any 1958 inicià la carrera de cant, que prosseguí a Estocolm, on debutà el 1961 amb el paper de Commendatore Don Giovanni Un any més tard actuà a Bayreuth fent de Titurel Parsifal i fou contractat a la Deutsche Oper de Berlín El 1974 interpretà el paper titular de Borís Godunov , que enregistrà en la seva versió original Considerat un dels millors baixos profunds de la seva generació, encarnà amb èxit els principals personatges per a la seva tessitura de G Verdi, R Wagner i M Musorgskij, les òperes dels quals cantà arreu d’Europa i dels Estats Units…

Debutà al mundial l’any 1987 després d’una brillant carrera en les curses de Finlàndia Vencedor del campionat mundial de rallis els anys 1996, 1997, 1998 i 1999, tots al volant d’un Mitsubishi

Membre del Badalona Orientació, fou dues vegades campió de Catalunya de relleus 2005, 2010 Formà part de la selecció finlandesa 1991-2001 i guanyà les competicions internacionals de relleus més prestigioses del món, com la Jukola Finlàndia i la Tiomila Suècia Tècnic de la Federació de Curses d’Orientació de Catalunya, des del 2007 ha estat seleccionador català

En produir-se la invasió russa a Finlàndia, dirigí la resistència, però fou vençut i hagué d’exiliar-se d’aquest país 1808 Amb Adlersparre, preparà la revolta que des tronà Gustau Adolf IV març del 1809 i donà el poder al duc Carles regent fins el 1796, amb el nom de Carles XIII Aquest el nomenà conseller d’estat 1810 i comte d’Adlercreutz 1814

Debutà en el Campionat del Món de rallis el 1989 amb un Lancia L’any següent entrà en l’equip Toyota, amb el qual es proclamà campió de rallis de Finlàndia el 1997 i el 1998 Fitxà per l’equip Peugeot el 1999, i el 2000 conquerí el títol de campió del món, que revalidà l’any 2002 al volant d’un Peugeot 206 WRC i amb el també finlandès Timo Rautianien de copilot

Estudià violí a l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki, on també es formà com a director d’orquestra a la classe de Jorma Panula, tenint com a condeixebles Esa-Pekka Salonen i Osmo Vänskä Començà tocant el violí en l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Finlàndia, amb la qual debutà el 1979 com a director En fou nomenat director titular el 1987, any en què també assumí la direcció artística de l’Orquestra de Cambra Escocesa 1987-91 Juntament amb Salonen, el 1983 fundà l’Orquestra de Cambra Avanti, i aquell mateix any dirigí l’Orquestra Filharmònica de Filadèlfia, de la qual esdevingué…

Feu estudis a Sant Petersburg i a Moscou — on es llicencià en dret el 1897 — i es dedicà al dibuix i a la pintura per fer front a les despeses Entrà com a fulletonista a “El Correu de Moscou” i obtingué un èxit immediat De natural inquiet i d’idees revolucionàries d’arrel anarquista, el 1894 sofrí un atemptat, a conseqüència del qual contragué una afecció cardíaca que més tard l’havia de dur a la mort Entre les seves primeres obres narratives sobresurten Bezdna ‘L’estimball’, 1902 i Krasnyj smekh ‘El riure roig’, 1905, inspirada, aquesta, en la guerra de Manxúria En fracassar la revolució del…