Resultats de la cerca

Després de practicar gimnàstica rítmica, el 2009 s’inicià en el body form Competí representant el Club Esportiu Altis d’Artesa de Segre Ha estat campiona del món de fisioculturisme 2010, i tercera 2010 i subcampiona del món en la categoria de body form 2011 en els Campionats d’Europa 2010 També guanyà el Campionat de Catalunya 2010 i en fou subcampiona 2011 en la categoria de body form Igualment, fou campiona 2011 i subcampiona 2010 de l’Obert de Catalunya en aquesta mateixa categoria Forma part de la selecció catalana de fisioculturisme

Compaginà inicialment la gimnàstica rítmica i aeròbica amb competicions de body form kid, hip-hop i altres estils de dansa Competí representant el Club Esportiu Bunkai de Barberà del Vallès Aconseguí el Campionat d’Espanya de gimnàstica aeròbica de la Federació Internacional de Gimnàstica FIG en categoria júnior 2000 Fou campiona estatal d’aeròbic de la Federació Internacional d’Esports Aeròbics i Fitness FISAF en categoria júnior 2000 i juvenil 2001 En fisioculturisme, es proclamà campiona de Catalunya de body form 2008, 2009 Guanyà en dues ocasions 2008, 2009 la…

Practicà la gimnàstica rítmica fins als 15 anys, compaginant aquesta activitat amb el body form kid, la dansa i la gimnàstica aeròbica Guanyà dos cops els Campionats d’Espanya d’aeròbic en categoria cadet 2000, 2001 Competí representant el Club Esportiu Bunkai de Barberà del Vallès Fou subcampiona mundial de body form 2010 i campiona 2011 Assolí en dues ocasions el títol de campiona d’Europa de body form 2010, 2011 Fou campiona estatal d’aixecament de banca per repeticions 2011 També aconseguí el Campionat d’Espanya d’aixecament de banca en la categoria…

Deixeble de Thorvaldsen a Itàlia, és autor d’un colossal Washington Capitolí 1832-41 Smithsonian Institution, Washington Hom ha vist en els seus escrits, recopilats el 1958 Form and Function , un precedent del funcionalisme arquitectònic

Professor d’anglès i de lingüística general a la Universitat d’Istanbul del 1942 al 1957, i des d’aquest darrer any i fins el 1977, quan es retirà, de lingüística general a la School of Oriental and African Studies de la Universitat de Londres És autor del llibre Linguistic Form 1953

Residí a Itàlia, i el 1884 s’establí a Berlín Exposà les seves teories escultòriques a Das Problem der Form ‘El problema de la forma’, 1893 Practicava la talla directa i el relleu De les seves obres, de tipus clàssic i de formes harmòniques, es destaquen Figura d’home 1884 Staatliche Museen, Berlín i la Font de Wittelsbach 1890-95, a Munic

De primer escriví drames naturalistes i després fou un capdavanter del moviment neoclàssic Der Weg zur Form ‘El camí vers la forma’, 1906 És autor dels drames Canossa 1908 i Brunhild 1909, de la novella Der schmale Weg zum Glück ‘L’estret camí cap a la felicitat’, 1904 i de contes inspirats en la tradició italiana Publicà també l’assaig, d’idees conservadores, Der Zusammenbruch des Idealismus ‘L’enfonsament de l’idealisme’, 1919

Fou alumne del Bauhaus de Dessau El 1931 formà part del grup Abstraction- Création, de París Dirigí la Hochschule für Gestaltung d’Ulm 1951-57, veritable continuadora del vell Bauhaus Destacat representant de l’abstracció geomètrica, defensà l’aplicació del mètode científic a l’obra plàstica La seva obra revela especialment el sentit del moviment en l’espai És autor de diversos texts teòrics Moderne Schweizer Architektur , ‘Arquitectura suïssa moderna’, 1950 Die gute Form , ‘La forma bona’, 1957, etc

Ensenyà a Hamburg 1921-33 i, amb el nazisme, emigrà als EUA, on professà a Princeton La formació filosòfica kantiana, la lectura d’obres d’A Riegl i la collaboració amb E Cassirer el menaren a una elaboració teòrica de la interpretació dels fets artístics Treballà a l’Institut Warburg i, en contra del formalisme i la tradicional historiografia de l’art, però amb els instruments de la iconografia, propugnà la iconologia Cal destacar els seus estudis sobre Dürer 1915, 1922, 1923 i 1943, Idea 1924, Die Perspektive als “symbolische Form" 1927, Studies in Iconology 1939

Arxiver 1889 de la Gironda, fou membre corresponent a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans Ensenyà paleografia i arqueologia a la facultat de lletres de Bordeus Publicà treballs sobre l’art, la història i les institucions d’Occitània i dels Països Catalans Són remarcables l' Étude sur la condition des populations rurales du Roussillon au Moyen Âge 1891, L’art religieux du Roussillon , traduït al català per Jaume Massó i Torrents Barcelona, 1901, L’archéologie du moyen âge et ses méthodes, études critiques 1900, La coutume d’Andorre 1904, Précis d’…