Resultats de la cerca

Conreà un tipus de poesia pessimista, angoixada i formalment barroca Densörgande turtur-dufwan ‘La tórtora de dol’, 1743, a la mort del seu marit, i diversos poemes dedicats a un deixeble de Rousseau, de qui estigué enamorada i a causa del qual se suïcidà

Professor a la Universitat de Pequín, fou desterrat per la seva radicalització política participà en la fundació de la lliga d’escriptors d’esquerra 1930 Escriví contes i novelles, formalment innovadors, sobre temes socials Ah Qzheng chung ‘La veritable història d’Ah Q’, 1921 i altres Cal destacar-ne l’assaig Sobre la classe intellectual

Basa el seu treball en materials reciclats i amb una temàtica sempre vinculada a la natura, amb una clara influència de l’art pobre i del minimal art Formalment, adopta un estil geomètric, de formes simples i elementals, com ara en Cosmologies , on combina fusta i vidre amb restes de posidònia trobades a les platges

D’idees conservadores, s’adherí formalment al feixisme Contrari al progrés i a la modernització, fou escriptor d’escassa fantasia però impecable en l’estil i un veritable prosatore d’arte La seva obra narrativa fou recollida en els volums Sei romanzi tra due secoli 1939 i Romanzi d’ambo i sessi 1941 Autor també d’assaigs L’evoluzione di GCarducci 1894, Il conte Cavour 1931

El catolicisme pregon i l’antifeixisme conseqüent constitueixen els eixos de la seva poesia Amb un llenguatge lacònic, precís, altament disciplinat i formalment tancat creà una atmosfera poètica de gran tensió De la seva obra relativament poc extensa destaquen els volums Trapéz és korlát ‘Trapezi i barres’, 1946, Harmadnapon ‘Al tercer dia’, 1959, Rekviem ‘Rèquiem’, 1964, oratori, Szálkák ‘Estelles’, 1972, Végkifejlet ‘Desenllaç’, 1974, Kráter 1977 i Bevszelgetések Sheryl Suttonnal ‘Converses amb Sheryl Sutton’, 1977, prosa poètica

Fundà el Théâtre d’Art 1890, sense cap finançament estable, com a reacció enfront del teatre naturalista hi eren escenificades produccions de Rimbaud, de Mallarmé, de Verlaine, de Maeterlinck i d’altres Fundà les revistes “Le Livre d’Art” i “Vers et Prose” 1905 El 1912 fou elegit príncep dels poetes Publicà Ballades françaises 1897 i següents, formalment renovadores Les Chroniques de France , recull de drames històrics en forma de balades dialogades, són escrites en un llenguatge arcaïtzant

En la seva obra volgué reflectir les contradiccions de l’home contemporani Formalment el caracteritzen una gran riquesa de metres i rimes, el to irònic, sovint grotesc, i la barreja de les formes tradicionals i les més modernes Volums principals Álom a repülotéren ‘Somni a l’aeroport’, 1962, Szerelmek tánca ‘Dansa dels amors’, 1965, Garabonciás ‘Bruixot’, 1967, Búcsú a trópusoktól ‘Comiat del tròpics’, 1969, Erdei iskola ‘Escola dins la selva’, 1970, Felezoido ‘Temps intermedi’, 1974 i Tengerparti lakòdalom ‘Noces a la vora de la mar’, 1978

Estudià física i matemàtiques a la Universitat de Temple de Filadèlfia, i en 1943-44 formà part del cos de senyalitzacions de l’exèrcit Posteriorment estudià art en diverses institucions i es graduà en belles arts el 1952 La seva obra, estilísticament, s’adscriu en l’ expressionisme abstracte , però dins una línia poètica Formalment, l’ús de làmines de llautó i coure li permet de crear efectes de profunditat en les formes abstractes A banda, fou molt actiu com a galerista a Nova York, i exercí la docència durant més de 25 anys a la Universitat de Nova York

Atret, en principi, per la pintura, fou deixeble de Josep Berga i Boix, a Olot, i de l’escola de Llotja, a Barcelona Vers el 1890 anà a París, on esdevingué escultor i ajudant de Maillol, el seu veritable mestre, amb qui aprengué també l’aquarella El 1929 participà en la decoració escultòrica del recinte de l’Exposició Internacional de Barcelona Arran de la Segona Guerra Mundial s’establí definitivament a Olot Dins un estil derivat de Maillol, excellí en figuretes de terra cuita, d’un mediterranisme fi i elegant que el relaciona formalment amb el Noucentisme

S’inicià amb l’equip del Club Esportiu INEF Barcelona 2007-10, en el qual compaginà les diferents modalitats de joc Al novembre del 2010 fundà el primer club de tamborí formalment constituït a Catalunya, el Barcelona Tamborí Club, del qual esdevingué jugador i president Guanyà dues edicions de la Lliga Catalana 2010, 2011 i el 2011 assolí la quarta posició a la Copa d’Europa de clubs en pista coberta i la tercera en el Torneig Internacional Catalunya Tambeach És membre de la junta directiva de la Federació Catalana de Tamborí des de la seva fundació