Resultats de la cerca

Vida Ingressà a la distribuïdora Paramount Films de España el 1953 sota el guiatge de Cecília A Màntua, cap de publicitat de l’empresa Hi treballà fins que el 1955 entrà a "Fotogramas", on confeccionà respostes per al seu Consultorio Mr Belvedere , etc El 1961, Pere Bistagne, director general d’Hispano Foxfilm, li oferí la possibilitat de tornar al camp de la publicitat, com a titular del departament, càrrec que ocupà fins el 1965, any en què René Beja fou nomenat director general de la companyia i de Radio Films, i nomenà Carles Baró i Roca cap de publicitat de totes dues marques Després…

El 1902 dirigí el moviment Fotosecessió per diferenciar la fotografia de la pintura de tipus fotogràfic, i fundà la revista Camera Work Promogué també la pintura d’avantguarda europea als EUA en obrir, el 1905, una galeria d’exposicions a la Cinquena Avinguda de Nova York, d’un gran ressò a l’època

Estudià veterinària a Tolosa de Llenguadoc, on aprengué les normes d’aquest esport Fundà la Unió Esportiva Santboiana 1921, club degà a Catalunya i a l’Estat espanyol, i en fou president fins el 1936 Juntament amb un grup d’amics arrendaren un camp a la riba del Llobregat conegut com el Camp del Riu El 1922, publicà a La Veu de Catalunya  un manifest titulat "Entorn del foot-ball rugby", que serví per a posar les bases d’aquest esport a Catalunya El mateix any, participà en la fundació de la Federació Catalana de Rugbi i en l’organització del primer Campionat de Catalunya Aquest fou el primer…

Es formà al Club Natació Barcelona, amb el qual assolí nou Lligues, la Copa d’Europa 1981 i la Supercopa d’Europa 1981 Ha estat 270 vegades internacional amb la selecció espanyola i ha disputat els Jocs Olímpics de Moscou 1980 i Los Angeles 1984, quatre Campionats del Món 1975, 1978, 1982, 1986, dues Copes del Món 1981, 1985 i tres Campionats d’Europa 1977, 1981, 1985

Fill de Victor Puiseux Treballà com a investigador a l’observatori de París, i des del 1877 fou professor de mecànica celeste a la Universitat de París Estudià l’acceleració secular del moviment de la Lluna i les característiques de les òrbites dels asteroides, i contribuí a determinar la constant de l’aberració Fomentà l’aplicació dels procediments fotogràfics als estudis astronòmics i collaborà en l’elaboració d’un atles fotogràfic de la Lluna i d’un mapa fotogràfic del cel

Estudià a la Clark University on es graduà el 1994 Començà collaborant amb diversos diaris com a fotògraf i des de l’any 2000 treballa per a l’agència Getty Images, on ha fet el seguiment fotogràfic en zones conflictives i en guerra com ara l’Iraq, Libèria, el Congo, Indonèsia i el Líban, entre d’altres Ha rebut dos premis de fotoperiodisme de la National Press Photographers Assotiation pels reportatges a Libèria i a Albània, i el primer lloc en l’Atlanta Photojournalism Seminar pel material fotogràfic sobre la guerra del Líban El 2007 fou distingit amb el premi…

Membre de l’anomenada Escola Pollencina El seu estudi fou freqüentat per nombrosos artistes La seva pintura, amb predomini d’ocres i de terres, se cenyeix a unes estructures que recorden les de l’argentí Cittadini Fou també un destacat fotògraf, amb estudi a Pollença i, des del 1932, a Barcelona, amb un taller especialitzat en targetes postals Creà un nou tipus de paper fotogràfic que millorà la qualitat dels retrats L’any 1910 obtingué el primer premi de fotografia artística a l’Exposició Internacional de París Fou corresponsal gràfic de  The National Geographic Magazine , del…

Militant comunista, lluità en el bàndol republicà a la Guerra Civil de 1936-39, i posteriorment, exiliat a França, contra els nazis Capturat per l’exèrcit alemany, l’abril del 1941 fou internat al camp de concentració de Mauthausen , on fou destinat al servei fotogràfic Juntament amb Francesc Boix  que s’hi incorporà l’octubre del 1942 aconseguí d’amagat fer còpies d’un gran nombre de fotografies que, amb propòsits de documentació, el servei fotogràfic feia de les installacions del camp i dels presoners Després de l’alliberament, aquestes imatges, presentades per…

Vida Fill de l’escenògraf Pere Queraltó Pintor i decorador professional, és repòrter fotogràfic, cinematogràfic i videogràfic, i coautor dels dos volums d’ Històries illustrades de Sarrià 1997-98 Com a cineasta amateur començà filmant cintes de viatges a la dècada del 1950, i el 1968 s’inicià com a amateur El seu film més notori és Els raiers 1972, Finita Umbert, medalla d’argent en documentals al XXXVI Concurs Nacional de Cinema Amateur 1973, entre altres premis Fou president durant tretze anys de la Secció de Cinema Amateur del CEC i cap del gabinet fotogràfic de la revista Otro Cine…

El seu estudi fotogràfic Elvira de Munic 1896-98, destruït ha estat considerat com una de les peces principals del Modernisme a Alemanya Unes altres obres seves foren el Sanatorium Föhr 1901 i el Bundestheater 1901 de Berlín Com a moblista seguí Obrist amb menys subtilitat Fou director de l’acadèmia de Breslau