Resultats de la cerca

Llicenciat en filosofia a la Universidad Complutense de Madrid i fundador del grup de pop Radio Futura 1980-92, un dels capdavanters de la Movida Madrileña i responsable de discs emblemàtics com La ley del desierto, la ley del mar 1984, La canción de Juan Perro 1987, Escuela de calor 1989 i Veneno en la piel 1990 Després de la dissolució de Radio Futura adoptà el nom de Juan Perro i començà a investigar el son cubà es convertí en el principal valedor d’aquesta música tradicional a l’Estat espanyol gràcies a les seves collaboracions i produccions d’artistes cubans…

Presidí el Club de Golf Terramar de Sitges 1950-60, època en la qual el club comprà els terrenys per a la futura ampliació del camp de joc i també passà a ser una societat anònima

Estudià filologia anglesa i periodisme a Madrid El 1998 guanyà el premi Nadal amb l’obra Beatriz y los cuerpos celestes , el 2001 el premi Primavera de novella amb De todo lo visible y lo invisible i el 2004 el premi Planeta amb Un milagro en equilibrio Altres obres narratives seves són Amor, curiosidad, prozac y dudas 1996, Nosotras que no somos como las demás 1999, Una historia de amor como otra cualquiera 2003, Cosmofobia 2007, el llibre de relats Lo que los hombres no saben el sexo contado por las mujeres 2008, Lo verdadero es un momento de lo falso 2010, El contenido del silencio 2011,…

Inventà un fàcil mètode d’enllumenat elèctric i fundà a Boston la Somerville Electric Light Company i més tard la Makefield Light Company Ocupà llocs de direcció en importants empreses nord-americanes Creà les primeres centrals hidroelèctriques de l’Amèrica Llatina Brasil, Mèxic i l’empresa Electrical Development Company, que aprofità els salts d’aigua del riu Niàgara L’any 1908 fomentà l’estudi i el projecte d’electrificacions de la indústria catalana a partir de l’explotació de la força hidràulica de l’Ebre i dels seus afluents Segre, Noguera Pallaresa amb aquesta finalitat el 1911 promogué…

Fou l’artífex principal de la Triple Aliança 1668 amb les Províncies Unides i Suècia Ambaixador a les Províncies Unides 1668-70 i 1674-79, negocià la pau de Westminster 1674 i el matrimoni de la futura Maria II amb Guillem de Nassau-Orange Es retirà de la política l’any 1681 És autor d’un Essay on the Origin and Nature of Government 1671

Pertanyé a la Internacional Situacionista fins l’any 1961 Investigà sobre la ciutat futura que anomenà New Babylon, una ciutat caracteritzada pels fluxs nomàdics i l’absència de fronteres, que concretà en projectes d’inspiració dadaista com el Campament de Gitanos del 1956, les diferents Exploracions de l’Espai realitzades entre el 1954 i el 1958 i en obres com el Spatiovare o el Grup de Sectors, ambdues de l’any 1959

Malgrat la seva paràlisi quasi total, es casà amb Françoise d’Aubigné, la futura Mme de Maintenon Debutà en les lletres amb un Recueil de quelques vers burlesques 1643, que assolí un gran èxit i molts seguidors Més endavant conreà la sàtira, i fou imitat àdhuc per Boileau Es dedicà també al teatre, amb comèdies imitades de les espanyoles, com Jodelet 1645, L’écolier de Salamanque 1654, etc Publicà finalment Le roman comique 1651-57

El 1058 assistí a la consagració de la catedral de Barcelona i el 1068 signà de nou l’escriptura de dotació de la mateixa catedral atorgada per Ramon Berenguer I No se sap si amb l’escomesa dels àrabs s’interrompé la successió pastoral de Tortosa, ni tampoc si aquest bisbe residia a Tortosa o si, com és probable, era un simple bisbe titular, condicionat a la futura conquesta de la ciutat

Els seus viatges a París 1764 i Itàlia 1773-75 li portaren la influència de la pintura neoclàssica Conreà exclusivament un retrat elegant i inexpressiu, no psicològic Retratista de moda, en enamorar-se de la futura lady Hamilton, abandonà la seva clientela per fer d’ella gairebé l’únic tema de la seva obra Ariadna 1875, National Maritime Museum, Greenwich Les seves pintures es caracteritzen per la textura neta i sòlida, així com pel despullament compositiu, ja neoclàssic

Després de les primeres actuacions en públic, l’any 1844 esdevingué alumne d’I Moscheles Fou conegut per tot Europa i també a l’Amèrica del Nord com a virtuós del piano en gires en les quals participava també la seva esposa, la pianista Marie Trautmann la futura professora d’Albert Schweitzer Jaëll fou un defensor de la música de la seva època i gran amic de F Liszt En els seus concerts interpretava també composicions pròpies de caràcter virtuosístic