Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
Jean-Hervieuse de Basan de Flamenville
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1696-1721).
Publicà el Catéchisme diocésain 1698 per substituir el manual d’instrucció religiosa del pare Juan Eusebio Nieremberg, i es preocupà molt especialment dels futurs sacerdots Féu edificar el palau episcopal de Perpinyà 1707
Aistolf
Història
Rei longobard (749).
Reprengué la política conqueridora de Liutprand i posà fi a la dominació bizantina al nord d’Itàlia ocupant Ravenna El seu avanç alarmà el papa Esteve II, que cercà l’ajut de Pipí el Breu Aquest derrotà Aistolf i l’obligà a cedir al papa les seves conquestes, que constituïren l’origen dels futurs estats pontificis
Almodis de la Marca
Ramon Berenguer I i la seva muller Almodis paguen als comtes de Cerdanya la cessió que aquets els havien fet de llurs drets sobre Carcassona...
©
Història
Comtessa de Barcelona, filla dels comtes llemosins Bernat de la Marca i Amèlia; tercera esposa de Ramon Berenguer I de Barcelona.
Abans havia estat muller del comte Ponç de Tolosa, que la repudià malgrat tenir d’ella quatre fills Sembla que havia estat repudiada ja anteriorment per Hug de Lesinhan a causa de parentiu La unió amb Ramon Berenguer I s’esdevingué el 1052 El 1053 ja li donà els futurs comtes, bessons, Berenguer Ramon II i Ramon Berenguer II Malgrat l’oposició de la comtessa àvia Ermessenda, Ramon Berenguer dotà esplèndidament Almodis i l’associà al govern Almodis havia aportat al seu darrer marit una colla de drets, per lligams familiars, sobre territoris del Llenguadoc Les paries que Ramon…
Josep Carles Blázquez Sánchez
Ciclisme
Àrbitre de ciclisme.
El 1988 participà en l’arbitratge de la Setmana Catalana i la Volta a Catalunya El 1992 adquirí la categoria estatal i arbitrà curses com la Clàssica de San Sebastià, inclosa a la Copa del Món, i diferents campionats d’Espanya de totes les especialitats Fou president del Comitè Català d’Àrbitres 2004 Fou membre de la junta directiva de la Federació Catalana de Ciclisme i responsable de formació en reglaments per a futurs directors esportius
Henri-Théodore Fantin-Latour
Pintura
Pintor francès.
Installat de nen a París, fou deixeble del seu pare, pintor afeccionat, i de Courbet, que el rebutjà Al seu taller de la Rue des Beaux Arts es reuniren els futurs impressionistes Exposà al Salon des Refusés el 1868 Molt amic de Manet i de Whistler, no adoptà la pinzellada ampla i la lluminositat dels impressionistes, dels quals s’anà separant Retratista subtil i elegant, pintà amb tons foscs i pinzellada molt curta i minuciosa diversos retrats collectius dels intellectuals i els artistes del seu temps Hommage à Delacroix 1864, Un atelier à Battignoles 1870, ambdós al Musée d’…
Franco Ferrara
Música
Director d’orquestra italià.
Estudià piano, violí, orgue i composició als conservatoris de Palerm i Bolonya Debutà a Florència el 1938, però aviat caigué malalt a causa d’una afecció nerviosa Cap a la meitat dels anys quaranta abandonà la direcció, i des del 1958 es dedicà a la docència a Perusa, Hilversum 1959, l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma 1960 i, sobretot, a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena, on fou professor de direcció orquestral en diversos períodes 1966-67, 1969-76 i 1978-84 Ha estat professor de nombrosos futurs directors que s’han convertit en punts de referència en l’Europa musical dels…
Gonzalo de Ayora
Historiografia
Història
Militar
Literatura
Historiador i militar castellà.
Capità de la guàrdia de Ferran II de Catalunya-Aragó reformà la infanteria amb la institució d’una guàrdia d’alabarders origen dels futurs terços Cronista oficial del regne de Castella 1501, redactà, en llatí, una història de la reina Isabel El 1503 escriví al rei, del Rosselló estant, una sèrie de lletres de gran interès per les dades que aporta, com a testimoni presencial dels fets, sobre la guerra contra Lluís XII de França Escriví una Relación de la toma de Mazalquivir , fruit de la seva participació en l’expedició contra Orà 1509, i Ávila del Rey Muchas historias dignas de…
Francisco Javier de Burgos
Història
Literatura
Polític i escriptor.
Durant l’ocupació francesa exercí alguns càrrecs administratius, la qual cosa l’obligà posteriorment a abandonar Espanya El 1819, en haver tornat, publicà Miscelánea de comercio, artes y literatura , la traducció de les obres d’Horaci 1820-22 i algunes comèdies i sarsueles Dirigí El Imparcial El 1833 començà a exercir el ministeri de foment, creat aleshores, des del qual implantà la divisió peninsular en províncies i foren creats els sotsdelegats de foment els futurs governadors civils Fou important la seva labor per activar la reforma del sistema tributari programada per Ramón…
Robert Fuchs
Música
Compositor, professor, organista i director austríac.
Germà del també músic Johann Nepomuk Fuchs 1842-1899 Realitzà estudis de magisteri abans de traslladar-se a Viena el 1865, on estudià al conservatori amb Dessoff i Hellmesberger i on treballà primer de professor i organista El 1874 aconseguí el seu primer èxit com a compositor, amb la Serenata núm 1 , en re M, opus 9 L’any següent fou nomenat director de la Gesellschaft der Musikfreunde i professor del conservatori, on, fins el 1912, impartí classes a tota una generació de futurs famosos compositors G Mahler, J Sibelius, H Wolf i A von Zemlinsky Amb la seva primera simfonia,…
Mathias Goeritz
Art
Artista plàstic mexicà d’origen alemany.
Estudià filosofia a Berlín i s’inicià en la pintura els anys trenta, dins del corrent expressionista A París 1936-39 connectà amb el surrealisme El 1945 s’establí a l’Estat espanyol, on féu amistat amb Àngel Ferrant a Santillana del Mar fundà l’escola Altamira, que influí en els futurs capdavanters de l’art català Tàpies, Cuixart, etc El 1949 es traslladà a Mèxic, on l’interès per l’arquitectura el portà a desenvolupar l’"arquitectura emocional”, escultures monumentals de fort geometrisme Torres Automex , O ssa Major Creà també el museu El Eco 1953, sense obres i obert a l’…