Resultats de la cerca

Poeta, principalment en llatí Es formà a Salamanca i a Barcelona, i, installat novament a Sevilla, obrí l’Escuela de Humanidades y Gramática, on estudiaren gairebé tots els homes que més tard es destacaren en l’Escuela Sevillana No gaire original ni gaire profund, escriví la Philosophia vulgar 1568, d’inspiració erasmista, producte de l’interès que sentia envers la saviesa popular Deixeble, a Barcelona, de Francesc Escobar els anys 1545-47, refongué els comentaris del mestre al Progymnasmata d’Aftoni d’Antioquia en la seva edició de l’obra, In Aphtonii Progymnasmata scholia Sevilla, 1567

Participà en la fundació de la Sezession muniquesa La seva obra Allegoria de la guerra , 1894 L’esfinx , 1895, etc, tècnicament no gaire acurada, tingué un lloc important dins del moviment simbolista

Deixeble de Bonaventura, fou general de l’orde franciscà 1287 i cardenal 1288 Desenvolupà, sense gaire èxit, missions diplomàtiques És autor de Commentarii in Sententias, Breviloquium de Sanctissima Trinitate, Quodlibeta i Sermones

Zelós i caritatiu, no pogué sostreure's al poder dels Crescenzi , que forniren els tres papes successius És considerat, sense gaire fonament, com el primer papa que canvià de nom en ésser elegit

La seva Istorija Slavjanobulgarska 1762, publicada el 1844, escrita en paleoeslau modernitzat, potser sense gaire originalitat, representa l’inici de la literatura búlgara moderna i del moviment autonomista de l’església de Bulgària

Fou tinent de les milícies urbanes de la seva vila Només se n'han conservat dos goigs, escrits el 1780 i de no gaire qualitat literària, i una més remarcable Glosada de la fam

Humanista del prerenaixement, hom li ha atribuït, sense gaire fonament, les Coplas de Mingo Revulgo , el primer acte de La Celestina , i algunes altres obres Al Cancionero General del 1511 publicà Diálogo entre el amor y un caballero viejo

Elevat al poder de molt jove, no menà una vida gaire exemplar Per defensar-se de Berenguer II cridà Otó I, que coronà emperador Aquest li atorgà el privilegi otonià, que ratificava els Estats Pontificis Fou deposat per un sínode romà

Fill de Joan V, es casà amb la seva neboda Maria I 1760 Adalil de l’oposició a la política illustrada del marquès de Pombal, aconseguí de la reina que fos destituït 1777 Posteriorment no influí gaire en els afers de govern

Bisbe de Caòrs 1679 i de Châlons-sur-Marne 1680, arquebisbe de París 1695 i cardenal 1700, intervingué en la disputa jansenista, però amb una actitud no gaire clara La seva dificultat a acceptar la butlla Unigenitus contribuí a dividir l’església de París