Resultats de la cerca

Són notables els seus estudis sobre la brillantor del cel nocturn, basats en un gran nombre de mesures fotomètriques, espectroscòpiques i polarimètriques, i sobre la matèria interestellar a la regió central de la Via Làctia Són obres seves Nébuleuses Galactiques et Matière Interstellaire 1954 i Introduction à l’Astrophysique 1961

El 1926 se n'anà als EUA, on es naturalitzà el 1927 Fou professor a Chicago i després a Berkeley Dirigí els observatoris de Yerkes, a Chicago, i el Mac Donald, a Texas Entre els anys 1952 i 1955 presidí la Unió Astronòmica Internacional Ideà un dispositiu, que installà a l’observatori Mac Donald, per a detectar les regions galàctiques d’emissió Estudià també els estels dobles espectroscòpics, i efectuà mesures de les velocitats radials dels astres

Diplomat en llengua catalana, estudià filosofia i, a més d’exercir de professor, també fa de periodista i de collaborador de TV3, de manera ocasional, i de diverses publicacions Canigó , Crònica , El món , Xarxa , Diari de Barcelona i El 9 Nou Ha publicat diverses novelles juvenils Trapelleries galàctiques 1988, El nostre amic extraterrestre 1991, Un visitant espacial 1992 i  Un cavall com no n’hi ha junt amb Cesc Bas, l’any 1995 També és autor de llibres de poesia Cafè de l’Òpera de Barcelona  2002, amb poesies de Joan Margarit i fotografies d’A Winterhalder, El penjat 2004,…

Després de collaborar amb el Grup de Folk 1968, enregistrà el seu primer disc, L’home dibuixat , que l’acredità com a element original dins l’àmbit de la cançó catalana En contrast amb la tendència políticament compromesa de la Nova Cançó , Sisa fou, amb  Pau Riba , el representant principal d’un corrent musical en català molt més marcat pel moviment hippy , l’ underground i el folk-rock que no pas per la cançó francesa o la cançó de protesta En el cas de Sisa, aquestes influències es combinen amb les del surrealisme i les del còmic i la cultura popular, en un estil que ell ha qualificat de “…