Resultats de la cerca

La seva obra representa un pas radical del Romanticisme al realisme Copsà el caràcter del paisatge txec, interpretat amb poesia i encant, basant-se sempre en una anàlisi penetrant de la natura Obres principals Paisatge txec i Noces de camperols Národní Galerie, Praga

Format a Castelló, residí nou anys a París Ha exposat individualment a Castelló, Barcelona, París i Madrid És artista exclusiu de The William Haber Art de Nova York i de la Galerie Drouand de París Hom ha considerat el seu lirisme com derivat de Marc Chagall

Simbolista, malgrat la fredor del seu estil, la seva obra té validesa per la defensa de la bellesa intrínseca del nu Judici de París, 1884-87, la plasmació de la música Fantasia sobre Brahms i l’intent d’unir mitologia i misticisme Crist a l’Olimp 1897, Österreichische Galerie, Viena

Fou deixeble de FHerlin a la seva ciutat nadiua L’any 1482 s’establí a Ulm, on treballà un quant temps juntament amb l’escultor Syrlin el Jove i el pintor Bernhard Strigel De la seva obra destaca la producció de retaules Retaule d’Eschach, Staats Galerie, Stuttgart Retaule del monestir de Blaubeuren , executats amb una gran perfecció i una gran rigidesa, però de formes estereotipades

L’any 1939 s’exilià a Montpeller En tornar dirigí, sota el mestratge de Pierre Deffontaines, una secció de l’Institut Francès de Barcelona a Cervera Des del 1955 fins al 1980 dirigí l’Alliance Française de Lleida Interessat per l’art contemporani, creà la Petite Galerie 1968-76 Intervingué en la majoria d’iniciatives a favor de la llengua i la cultura catalanes Fou regidor de cultura de l’ajuntament de Lleida durant els anys 1979-91, pel PSC

Conreà la pintura de costums amb minuciositat i aguda observació La seva obra fou, doncs, una crònica fidel del seu temps em> La lliçó de la dansa Galleria dell’Accademia, Venècia, El rinoceront 1751, Ca'Rezzonico, Venècia El seu fill Alessandro Falca, conegut com Alessandro Longhi Venècia 1733 — 1813, també pintor, conreà el retrat Domenico Cimarosa , Liechtenstein Galerie, Viena i publicà Compendio della vita dei pittori veneziani 1673, font important per a l’estudi de la història de l’art

Deixeble de Josep Llimona i de la Llotja de Barcelona S'establí un temps a París el 1910, i hi fou societari del Salon d’Automne Participà en exposicions oficials barcelonines i guanyà el primer premi de medallons amb l’efígie de Pi i Margall 1932 Exposà a La Quinzaine d’art espagnol de París 1942 a la Galerie Charpentier Hi ha obres seves a París i a Nova York Es caracteritzà per una simplificació primitivista de la realitat força insòlita dins l’art català de l’època

La seva obra és una anàlisi de la relació que mantenen les persones amb les imatges i com aquestes interactuen amb la realitat, mediatitzada i fragmentada en els diversos suports que utilitza fotografia, vídeo o installació Ha exposat al Salvador Dalí Museum de Sant Petersburg Florida, al Museu Colecção Berardo de Lisboa, al Casino Luxembourg Forum d’Art Contemporain de Luxembourg, a l’OK Center de Linz, al MACBA i al Centre d’Art Santa Mònica en Barcelona, al Reykjavík Art Museum i el Lothar Albrecht Galerie a Frankfurt, entre d’altres El 2011 representà Catalunya i les Illes…

Presidí la Wiener Sezession 1898-1903, el palau de la qual decorà 1902 Els seus murals per a la Universitat de Viena causaren un gran escàndol pel contingut i la tècnica, per la qual cosa abandonà els encàrrecs públics i es consagrà al retrat El seu estil és bidimensional el color és un simple element decoratiu, i les figures són presentades en un univers refinat, eròtic i tràgic alhora la Salomé de la Galleria d’Arte Moderna de Venècia, la Salomé , la Dànae i el Bes de l’Österreichische Galerie de Viena, o Les tres edats de la dona 1905, Galleria Nazionale d’Arte Moderna, Roma

Fill del notari RMRoca i Sastre Estudià dret a Barcelona Fou deixeble de RRogent Exposà el 1952 al II Saló del Jazz de Barcelona i al V Saló d’Octubre El 1958 obtingué, a París, el premi Jeune Peinture de la Galerie Drouant i s’integrà al grup de la Sala Parés de Barcelona Exposà a París el 1967 Partí d’un figurativisme esquemàtic que derivà en una abstracció constructivista, per a retornar a la figuració Abandonant els enquadraments tradicionals, oferí vistes urbanes o d’interiors tallades de manera que se centraven en fragments i racons no unitaris d’una plasticitat pròpia Cal…