Resultats de la cerca

Es llicencià en farmàcia per la Universitat de Barcelona el 1951 i s’especialitzà el 1961 en bromatologia i microbiologia per la Universitat de Madrid El 1962 fundà el Centre d’Anàlisis Biològiques, institució pionera en el seu camp a les Illes Balears Compromès des de jove amb el redreçament cultural a Mallorca, fou el segon president de l' Obra Cultural Balear 1970-76 El 1973 fou cofundador de l’Aliança Nacional Mallorquina ANAM, el 1976 del Grup Autonomista i Socialista de les Illes GASI i posteriorment passà al al Partit Nacionalista de Mallorca de Josep Melià Pericàs El juny del 1977 es…

És autor del traçat del ferrocarril de Palma a Sóller Féu un projecte de reforma del port de Palma i un altre de l’eixample amb un pla topogràfic, projecte que no fou dut a terme pel fet que prevalgué el de Bernat Calvet i Girona

Germà del bisbe de Mallorca Mateu Jaume Estudià medicina a Montpeller, on publicà la seva tesi 1850 Dirigí l’hospital de colèrics de sa Llonja 1865 Fou regidor de l’ajuntament de Palma i president de la Societat Arqueològica Lulliana Publicà, en una traducció que ell mateix havia fet, Los pozos artesianos en Mallorca 1879, d’Hermite

Llicenciat en medicina i cirurgia el 1952 Inicià la seva formació sobre malalties infeccioses a l’hospital Claude Bernard de París 1958 i el 1965 es doctorà en medicina i cirurgia i s’especialitzà en medicina interna Fou metge responsable de sala a la Clínica Mèdica Universitària del Professor Pedro Pons 1960-65, cap de servei a l’Hospital de Nostra Senyora del Mar 1966-68 i metge del servei d’urgències de l’ Hospital de Sant Pau  1968-75, on des del 1975 fins al 1997, en què es jubilà, ocupà el càrrec de cap de la Unitat de Malalties Infeccioses, que fou la primera de l’Estat espanyol…

El 1874 ingressà en l’Acadèmia d’Administració Militar i el 1880 fou destinat a Cuba El 1912 era sotsintendent de campanya de Melilla entre el 1914 i el 1918 fou cap d’intendència i el 1920, intendent de divisió Posteriorment, fou destinat a la regió militar de València fins el 1924 Publicà nombrosos articles de caràcter històric en la premsa de Palma i en el Bolletí de la Societat Arqueològica Lul- liana Entre les seves obres cal destacar “Noticias del cautiverio de los franceses en Cabrera”, dins La isla de Cabrera Palma sn “Cartas familiares inéditas de Jovellanos”, dins La Sociedad…

Jesuïta 1655, fou censor del Sant Ofici i rector dels collegis de Barcelona, Urgell, Mallorca i Saragossa Predicador famós, escriví una dotzena d’obres molt divulgades, entre les quals cal remarcar El sabio instruido de la naturaleza , en tres parts 1675, 1681, 1699, El sabio instruido de la gracia 1688 i La fe triunfante en cuatro actos celebrados en Mallorca por el Santo Oficio de la Inquisición 1691, minuciosa i cruel descripció dels quatre actes de fe contra els judaïtzants, celebrats a Mallorca el 1691 mateix

Documentat del 1425 al 1432 És autor de la pintura i l’ornamentació de la Sala Daurada de la Casa de la Ciutat de València

Collaborà a La Ilustración Española y Americana de Madrid, però s’especialitzà com a retratista d’un realisme correcte però impersonal El 1875 retratà el nou bisbe de Mallorca Mateu Jaume Garau Vers el 1890 anà a París, on residí habitualment i concorregué als Salons des Artistes Français El seu retrat de Mistral 1914 fou adquirit pel Museu d’Arles Viatjà per Amèrica del Sud i retratà els presidents d’Argentina, Perú, Colòmbia, El Salvador, Hondures, Guatemala, Nicaragua i Costa Rica El 1920 tornà a Madrid

Des del 1948 fou bibliotecari i cronista de la diòcesi de Mallorca Centrà la seva tasca investigadora en els aspectes històrics de la casa reial de Mallorca i elaborà diferents reculls documentals Deixà inèdits diversos treballs sobre la història de l’Església a Mallorca Publicà articles en Lluc , Documenta i Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana Entre la seva bibliografia sobresurten Documenta Regni Majoricarum 1945, Miscelánea Tridentina Maioricense 1945-46, Aspectos históricos de la Casa Real de Mallorca 1948, el pròleg al Catálogo de la sección histórica del Archivo Municipal de…

Vida i obra Tan sols se’n conserva, al↑ Cançoner Vega-Aguiló , una octava decasillàbica amb bioc tetrasíllab, escrita com a resposta a una cobla enviada per Jaume Bonet a ell mateix i a un desconegut A de Muntanyans, que hi correspongué amb una altra cobla del mateix estrofisme Se’l coneix també per la seva frustrada intervenció com a jutge literari, en ser nomenat veguer de Tàrrega el 1416, en un debat poètic entre Gabriel Ferrús i Guerau de Massanet Tençó moguda per en Gabriel Ferruç an Garau de Massanet Això permet datar el poema, i suposar l’existència d’un possible cercle…