Resultats de la cerca

Del 1923 al 1941 ensenyà al Lawrence College de Bronxville Féu molts viatges a Europa De bon començament, el seu estil pot ésser inclòs dins el postcubisme analític i el surrealisme Però vers 1946-48 apareix ja dins el seu propi estil, entre calligràfic i geomètric, ple d’energia i de vitalitat Els seus gests, articulats entre ells, cerquen el ritme Els colors són consistents Finalment, la seva pintura fou parallela, però clarament diferenciada, de la de Motherwell, Pollock i Gorky El 1955 el Whitney Museum li dedicà una important retrospectiva

Considerada una de les personalitats més renovadores de la dansa i la coreografia del s XX, el 1927 fundà la School of Contemporary Dance, on formà els membres de la seva pròpia companyia amb la qual desenvolupà i difongué per tot el món les seves concepcions En la dansa, el seu estil volgué ésser una adaptació de gests i de posicions naturals, i en la coreografia introduí escenografies de gran sobrietat La seva obra, que comprèn més de 160 títols, conté, entre d’altres Lamentation 1930, Appalachian Spring 1944, amb música d’ACopland, i Circe 1963 Es retirà el 1964, i el 1969…

Després dels seus inicis a Haarlem, passà a Brusselles, on, el 1379, entrà en el gremi de mestres d’obres Des del 1385 treballà a la cartoixa de Champmol Dijon, on es destaquen el conjunt d’estàtues de la portada L’esperit refinat, gairebé amanerat, del gòtic tardà hi desapareix sota un nou concepte de realisme, basat en l’exaltació de la volumetria dels cossos, de la materialitat de les vestimentes, plegades segons un acusat criteri de clarobscur, i de la veritat de les expressions i els gests Sens dubte l’obra més representativa d’aquesta concepció, que s’endinsà ja en el món…

Finalitzà els estudis d’arquitectura el 1978 a l’École Supérieure des Beaux Arts de París, i establí el seu propi despatx en aquesta ciutat el 1981 Obtingué el reconeixement internacional en guanyar el concurs per a la construcció de la Biblioteca Nacional de França 1989-95, pel qual li fou atorgat el premi europeu d’arquitectura Mies van der Rohe l’any 1997 Les seves obres, de gests volumètrics simples, han estat sovint vinculades a les recerques del minimalisme El resultat és una arquitectura que intensifica el paper que tenen les superfícies embolcallants, i en què el vidre es…

Primer marquès de Campo Fill d’un modest botiguer immigrat d’Aragó Militant del partit moderat, aconseguí l’alcaldia de València 1843-48 i, durant set legislatures, la representació a corts pel districte d’Énguera Introduí a València notables millores urbanístiques aigua potable, illuminació de gas, eixamples, reforma del port El 1846 fundà la Societat Valenciana de Crèdit i Foment, que finançà algunes d’aquestes obres, i el 1850, la Societat dels Ferrocarrils Valencians Promogué la construcció dels ferrocarrils del Grau a València 1852, de València a Xàtiva 1854, la connexió amb Almansa 1859…

Fill del marquès d’Espanha, Henri d’Espagnac Comte d’Espanya i capità general de Catalunya 1827-32 Cabaler d’una família de la petita noblesa, arran de la Revolució Francesa passà amb els seus pares a Anglaterra i, més tard, a Mallorca 1792, on el 1801 es casà amb Dionísia Rossinyol de Defla i Comelles Lluità al servei dels Borbó d’Espanya a la guerra Gran i a la del Francès Unit a la reacció absolutista de Ferran VII, fou governador de Tarragona el 1815, es castellanitzà el nom el 1817 Carlos de España i el 1819 fou creat comte d’Espanya S'exilià durant el Trienni Liberal i fou…

Graduat en ciències polítiques per la Universitat de Seikei 1977, fou alguns anys executiu a la indústria siderúrgica El 1993 fou elegit diputat a la Cambra de representants pel Partit Liberal Democràtic  PLD, càrrec que revalidà en les eleccions subsegüents Ocupà diversos càrrecs en el partit, i en els governs de Yoshirō Mori i de Junichiro Koizumi El 2003 fou nomenat secretari general del PLD El setembre del 2006 succeí Koizumi com a primer ministre del Japó quan aquest es retirà a mig mandat Després que el PLD perdés la majoria absoluta al Senat, dimití el càrrec 2007, que ocupà Yasuo…

Fill segon d’un carnisser Les primeres dades de la seva activitat apareixen en un contracte enllestit el 1427 S'establí oficialment a Barcelona el 1433, on els consellers li estengueren un rebut per a la realització d’unes pintures per al trentenari Una probable estada al taller de Lluís Borrassà i la coneixença de l’obra de Jaume Huguet  es reflecteixen en el seu estil Fou la màxima figura del gòtic internacional , introduït a Catalunya pel primer d’aquests, que ell superà en naturalisme i humanisme Servà, però, l’absència d’ornamentació espacial, la simplicitat dels fons paisatgístics i de…

Vida Estudià al Conservatori de París, però no trigà a detestar-ne l’ensenyament i preferí l’ambient dels cafès de Montmartre, on tocà el piano i conegué músics com C Debussy, amb qui mantingué una llarga i tumultuosa relació d’amistat, o pintors catalans com ara R Casas, M Utrillo o S Rusiñol Posteriorment s’installà a Arcueil, petit poble de la perifèria de París on compongué la major part de la seva obra quasi exclusivament per a piano i on romangué sol, sovint al límit de la misèria, fins a la seva mort Sorprenentment, quan tenia gairebé quaranta anys decidí reprendre els estudis musicals…