Resultats de la cerca

Descriví les glàndules mucoses de la vulva glàndula de Bartholin i el conducte excretor més gran de les glàndules sublinguals conducte de Bartholin

Estudià a Innsbruck, Göttingen i Viena, on es doctorà el 1870 Fou professor d’histologia i embriologia a Graz 1873 i d’histologia a Viena 1888 Descriví les glàndules mucoses de la llengua, anomenades glàndules d’Ebner

Descriví les glàndules bulbouretrals que porten el seu nom

Descobrí les glàndules que duen el seu nom i estudià els calazis

Descriví les glàndules de la mucosa del duodè glàndula de Brunner i del pàncrees, la natura glandular del qual fou un dels primers a considerar

Fou professor d’embriologia comparada al Collège de France Descobrí els cromosomes politènics a les cèllules de les glàndules salivals de les larves de Chironomus

Estudià particularment l’anatomia de les glàndules, i fou el primer a descriure el canal o conducte submaxillar que avui porta el seu nom Pensava, com Malpighi, que el cervell era també una glàndula, capaç de secretar els anomenats esperits vitals

Membre de nombroses societats científiques nord-americanes, treballà per a la NASA Es dedicà a l’estudi dels canvis químics produïts en els teixits orgànics exposats a radiacions amb gran quantitats de iode radioactiu, de les glàndules tiroides i del metabolisme dels glúcids

Per mitjà del seu deixeble Paul-Joseph Barthez influí sobre l’escola vitalista catalana del s XIX La seva obra més important, Recherches anatomiques sur la position des glandes et leur action 1752, valora les glàndules, sobretot les limfàtiques, per a la regulació de les “forces vitals”

Estudià els músculs i llurs moviments de contracció, la saliva, les glàndules lacrimals, el cor, els ovaris, etc, dels quals féu descobriments notables En geologia destacà sobretot per les seves recerques en cristallografia, sobre les roques sedimentàries, l’acció dels volcans i l’origen dels fòssils