Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Caspar Bartholin
Metge i anatomista danès.
Descriví les glàndules mucoses de la vulva glàndula de Bartholin i el conducte excretor més gran de les glàndules sublinguals conducte de Bartholin
Viktor Ebner von Rofenstein
Biologia
Naturalista alemany.
Estudià a Innsbruck, Göttingen i Viena, on es doctorà el 1870 Fou professor d’histologia i embriologia a Graz 1873 i d’histologia a Viena 1888 Descriví les glàndules mucoses de la llengua, anomenades glàndules d’Ebner
William Cowper
Anatomista i cirurgià anglès.
Descriví les glàndules bulbouretrals que porten el seu nom
Heinrich Meibom
Anatomista alemany.
Descobrí les glàndules que duen el seu nom i estudià els calazis
Johann Konrad Brunner
Metge suís, professor d’anatomia a Heidelberg, autor de treballs importants sobre les estructures digestives.
Descriví les glàndules de la mucosa del duodè glàndula de Brunner i del pàncrees, la natura glandular del qual fou un dels primers a considerar
Édouard Balbiani
Biologia
Històleg i embriòleg francès.
Fou professor d’embriologia comparada al Collège de France Descobrí els cromosomes politènics a les cèllules de les glàndules salivals de les larves de Chironomus
Thomas Wharton
Anatomista anglès.
Estudià particularment l’anatomia de les glàndules, i fou el primer a descriure el canal o conducte submaxillar que avui porta el seu nom Pensava, com Malpighi, que el cervell era també una glàndula, capaç de secretar els anomenats esperits vitals
David Douglas Feller
Medicina
Metge nord-americà.
Membre de nombroses societats científiques nord-americanes, treballà per a la NASA Es dedicà a l’estudi dels canvis químics produïts en els teixits orgànics exposats a radiacions amb gran quantitats de iode radioactiu, de les glàndules tiroides i del metabolisme dels glúcids
Théophile Bordeu
Metge francès, fou el definidor més brillant del vitalisme de l’escola de Montpeller, on fou professor.
Per mitjà del seu deixeble Paul-Joseph Barthez influí sobre l’escola vitalista catalana del s XIX La seva obra més important, Recherches anatomiques sur la position des glandes et leur action 1752, valora les glàndules, sobretot les limfàtiques, per a la regulació de les “forces vitals”
Nicolaus Steno
Geologia
Anatomista i geòleg danès.
Estudià els músculs i llurs moviments de contracció, la saliva, les glàndules lacrimals, el cor, els ovaris, etc, dels quals féu descobriments notables En geologia destacà sobretot per les seves recerques en cristallografia, sobre les roques sedimentàries, l’acció dels volcans i l’origen dels fòssils