Resultats de la cerca

Sojornà llargament a Itàlia, on collaborà amb Aldo Manuzio en l’edició de llibres grecs Visqué al convent dominicà de San Marco, a Florència, on fou molt amic de Savonarola Convidat a Moscou el 1515, hi revisà la traducció eslava dels llibres litúrgics bizantins Defensor de la idea de Moscou com a tercera Roma, propugnava, però, algunes reformes i entroncà plenament amb el corrent de pobresa monàstica propugnada per Nil de Sora Perseguit, hagué de tancar-se al monestir de Volokolamsk Passà els darrers anys de la seva vida 1551-56 al monestir de la Santíssima Trinitat i Sant Sergi, a Zagorsk…

Després d’haver treballat a Constantinoble i a Crimea, es traslladà a Rússia, on rebé el sobrenom amb què és conegut, a causa del seu origen Decorà l’església i pintà icones a Novgorod esglésies de la Transfiguració i de Sant Teodor, a Nižnij Novgorod, etc, i finalment a Moscou, on decorà la catedral de l’Anunciació amb Andrej Rubl'ov , del qual sembla que fou mestre S'han conservat poques obres seves i algunes de les que li són atribuïdes potser no són autèntiques, però el seu pas per Moscou donà a aquesta escola l’impuls que la féu famosa

Participà en l’alçament austriacista de Vic 1705 i lluità contra els filipistes als setges de Barcelona del 1706 i de 1713-14 En aquest darrer fou promogut al grau de coronel i governador del castell de Montjuïc Pel juliol del 1714 fou transferit a la capitania del regiment de la Concepció, dins la ciutat, amb el qual defensà aferrissadament, l’11 de setembre, el convent de Sant Agustí En caure Barcelona, optà per refugiar-se a la cort de Viena Lluità amb les forces de l’emperador contra els turcs

Fou nomenat metge reial el 1354 Escriví un supercomentari bíblic a ibn ‘Ezra, acabat entre el 1362 i el 1370, i una recensió del Séfer Yosippon De la seva biblioteca, composta de 153 obres, s’ha conservat l’inventari 1375 i la subhasta 1377 per això és la més ben coneguda de totes les biblioteques jueves medievals

Fill d’un escultor, Sofròniscos, i d’una llevadora, Fenàrete, la seva figura, difícil de precisar amb objectivitat històrica, és coneguda per pocs testimonis, sovint contraposats el més antic 423 aC és Els núvols d’Aristòfanes, sàtira burlesca després de mort, prolifera la literatura dels diàlegs socràtics , entre els quals cal destacar els Diàlegs de Plató, on és evident la idealització del mestre, les Dites memorables , l' Apologia i el Simposi de Xenofont , on apareix un Sòcrates adotzenat incompatible amb la seva immediata fecunditat, amb la proliferació d’escoles socràtiques, i alguns…

Descobrí, juntament amb Metó, el cicle lunar , base del calendari grec 430 aC, i determinà l’aparició de la constellació de les Plèiades

Ensenyà grec a Perusa, Pàdua, Florència i Milà És autor d’una gramàtica, Erotemata Milà, 1493, i tingué cura de les primeres edicions d’Homer Florència, 1488 i d’Isòcrates Milà, 1493

Partidari de l’ús de la llengua popular, en les seves obres expressà l’essència del folklore grec El captaire, 1899 i, amb un gran realisme, retratà la societat atenesa L’arqueòleg , 1904

El seu llibre Amorgós 1943, mescla de surrealisme i d’elements de la cançó popular, és d’una rara bellesa poètica Gatsos traduí García Lorca al grec modern, i la seva obra posterior, molt escassa, presentà una clara influència del poeta andalús

Atret pels corrents literaris parnassians, publicà el recull poètic ‘Ιστοì αράχνηϖ ‘Teranyines’, 1880 S'inspirà en el món grec tradicional Ειδýλλια ‘Idillis’, 1883 Dirigí la revista literària ‘Εστια ‘Llar’ del 1888 al 1898, i conreà també la novella Escriví poesia elegíaca amb versos harmoniosos i musicals