Resultats de la cerca
Es mostren 87 resultats
Joan de Canyamars
Història
Regicida.
Pagès, el 7 de desembre de 1492 ferí greument d’una coltellada Ferran II de Catalunya-Aragó davant el palau reial de Barcelona Declarat boig segons la versió oficial contemporània, potser antic pagès de remença ressentit, fou esquarterat cinc dies després El fet provocà un moviment d’adhesió popular al rei
Mitridates II de Pàrtia
Història
Rei de la Pàrtia (~123-88 a C).
Aconseguí de refer la fortuna del seu país, greument deteriorada pels regnats anteriors, i el 92 aC pactà amb els romans, que, comandats per Sulla, havien arribat a l’Eufrates Durant els últims anys del seu regnat combaté l’imperi dels selèucides, que ja es trobava en una decadència total
Jurij Markovič Nagibin
Literatura
Escriptor rus.
Participà en la Segona Guerra Mundial i fou greument ferit Treballà després com a corresponsal de guerra Dels seus reculls de narracions cal destacar Čelovek s fronta ‘L’home del front’, 1943 i Bol’šoje serdce ‘El gran cor’, 1944 Fou també autor de guions cinematogràfics i els anys seixanta dirigí algunes pellícules
Lorenzo Ardid Bernard
Història
Política
Polític.
Combaté els carlins, amb el grau de tinent metge, però, restaurada la monarquia borbònica 1875, abandonà la carrera militar A Barcelona fou un dels dirigents dels republicans radicals i destacat lerrouxista, amb forta influència a la Casa del Poble Es mostrà intransigent amb Solidaritat Catalana i, després de la Setmana Tràgica, amb el seu testimoniatge comprometé greument Francesc Ferrer i Guàrdia, que fou afusellat
Taishō-tennō
Història
Emperador del Japó (1912-26), de nom personal Yoshihito.
Coronat en morir el seu pare Meiji-tennō , a la seva mort rebé el nom imperial de Taishō ‘gran rectitud’ El seu regnat fou marcat pel desenvolupament econòmic, la reforma electoral 1918 i la participació del Japó en la Primera Guerra Mundial, al costat dels aliats, amb un augment considerable del seu prestigi mundial Greument malalt, el 1921 deixà la regència al seu fill Showa-tennō
Miquel IV
Història
Emperador d’Orient (1034-41).
Pujà al tron per voler de Zoe, l’emperadriu vídua de Romà III, que l’esposà el mateix dia que morí violentament l’emperador Home incapaç per a l’exercici de la política, deixà tots els afers de govern a mans del seu germà Joan, un eunuc El 1040 sufocà una revolta dels búlgars, però tornà greument malalt de l’expedició i morí al cap de poc temps en un convent
Josep Riera i Puntí

Josep Riera i Puntí
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític.
Estudià química a Alemanya i es traslladà a Buenos Aires 1910-15, on fou president del Casal Català Fou diputat a corts 1931 i president de l’Agrupació de Catalans d’Amèrica 1934 Durant la guerra civil, fou membre del Comissariat de Propaganda, on es dedicà a les relacions amb els catalans de l’estranger i a l’assistència d’infants refugiats Després del 1939 s’amagà durant dos anys, però fou detingut i passà quinze mesos pres a Montjuïc, d’on sortí greument malalt
Charles Barkley
Basquetbol
Jugador de basquetbol nord-americà.
Debutà a l’NBA el 1984 en els Philadelphia Sixers, on jugà durant vuit temporades El 1992 marxà als Phoenix Suns, equip amb el qual disputà la final del campionat de la lliga professional enfront dels Chicago Bulls La temporada 1996-97 fitxà pels Houston Rockets Després de setze temporades a l’NBA, decidí retirar-se al final de la temporada 1999-2000 en lesionar-se greument Fou el màxim anotador de la selecció nord-americana que guanyà l’or als Jocs Olímpics de Barcelona
Taitú
Història
Emperadriu d’Etiòpia.
El seu nom de fonts era Walatta Mikā'ēl Pertanyent a una família feudal de la regió de Semyen, es casà el 1883, després de quatre matrimonis anteriors, amb el ras de Shoa, el qual, el 1889, esdevingué negus d’Etiòpia amb el nom de Menelik II Exercí una gran influència sobre ell, principalment orientant-lo en una política antieuropea, i en posar-se greument malalt es féu càrrec de la regència, que exercí amb poders illimitats fins el 1910, que en fou desposseïda
Joana de França
Història
Infanta de França, filla pòstuma de FelipVI de França i de la seva segona muller, Blanca de Navarra.
Compromesa en matrimoni amb el primogènit de Pere III de Catalunya-Aragó, l’infant Joan 1370, després de la renúncia prèvia a tot dret de successió a la corona francesa, sortí de París el 1371, cap a Barcelona, però en arribar a Besiers emmalaltí greument de disenteria Els metges francesos demanaren ajut a l’infant Joan —que havia anat a Perpinyà a rebre-la—, el qual hi trameté tot seguit els seus Joana li escriví pregant-li que l’anés a veure, i aquest la visità, d’incògnit, el 15 d’agost Morí l’endemà
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina