Resultats de la cerca

Formà part de les Guàrdies Catalanes en la guerra de Successió el 1713, a Barcelona, fou capità del regiment d’infanteria del Roser Fou executat pels borbònics per haver ajudat el general Josep Moragues a intentar de fugir a Mallorca, després de la capitulació de Barcelona

Estudià nàutica i idiomes a Maó Des del 1818 féu diversos viatges a la mar Negra, i el 1826 ingressà en la marina de guerra nord-americana Poc després s’establí a Norfolk Virgínia com a professor i examinador de l’escola de guàrdies marines Publicà obres didàctiques, com Elements of Spherical Trigonometry 1829

El 1808 era coronel de les Guàrdies Valones de Barcelona Al desembre d’aquest any fou nomenat governador i corregidor de Barcelona, però l’autoritat efectiva fou exercida en realitat pel regidor degà Antoni de Ferrater Fou, juntament amb aquest, l’únic membre de l’ajuntament que jurà fidelitat a JosepI Bonaparte abril del 1809 Cessà arran de les reformes d’Augereau 1810

Participà en les campanyes del Marroc, i durant la Segona República organitzà el cos dels guàrdies d’assalt Comandà, en la zona franquista, la XV divisió i el cos d’exèrcit d’Urgell Ministre secretari general del Movimiento 1939-40, general en cap de la División Azul 1941-42 i ministre de l’exèrcit 1951-57, ascendí a capità general el 1957 i fou vicepresident del govern 1962-67

Els seus primers contes, Xiao Erhhei de jieh-hun ‘El casament de Xiao Erhhei’ i Li Yucai banhua ‘Rimes de Li Yucai’ foren molt populars a les zones controlades pels comunistes En canvi, les seves novelles, Lijiazhuang de biengien ‘Canvis en el viatge Li’ i San-li Wan, no han mantingut la força dels seus contes Atacat pels Guàrdies Roigs els darrers anys de la seva vida, morí ignorat i menyspreat Fou rehabilitat el 1977

Primer marquès de Rupit, tercer vescomte de Jóc Fou capità de les guàrdies cuirasseres del seu oncle, lloctinent de Catalunya, i regidor degà del primer ajuntament borbònic de Barcelona 1718 Com a president nat del braç militar gosà proposar-ne la convocatòria, però no hi reeixí Sota amenaça de dimissió, féu valer les seves prerrogatives com a regidor degà per al dret d’iniciativa i la direcció del municipi, malgrat l’oposició del corregidor

Tercer marquès de Castelldosrius i baró de Santa Pau Fill de Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Lanuza Succeí el seu germà Fèlix Passà al Perú amb el seu pare, que el nomenà capità de les seves guàrdies d’alabarders 1707-10 Tornà a Espanya el 1734 i fou destinat a Ceuta fins el 1737 En morir era mariscal de camp, grau que assolí el 1747, i fill illustre de Mallorca

Fou comissari general i comandant principal del cos d’artilleria de Marina, professor d’artilleria de l’Acadèmia de guàrdies marines de Cadis, comandant d’artilleria al departament de Cartagena i des del 1781 comandant de tot el cos Retirat a València el 1809, arran de la guerra del Francès, fou ascendit a tinent general És autor de manuals pedagògics Tratado de artillería 1773, Compendio de matemáticas 1781-91, Ejercicios de cañón y mortero 1787, tots publicats a Cadis

Gendre de Francesc Feliu de la Penya , n’adoptà el cognom com a segon dels seus i el transmeté com a primer cognom als seus fills Fou ostatge durant una revolta de camperols de Mataró, l’any 1688 El 1705 es posà al servei del primer Carles III fou tinent coronel de guàrdies catalanes i obtingué privilegis de cavaller 1706 i de noble 1708 El 1706 acudí a socórrer Barcelona per mar amb forces de Girona Les autoritats filipistes feren cremar els seus privilegis 1714

D’origen belga, era fill de Procopi Francesc de Bassecourt Heretà els títols de segon comte de Santa Clara i baró de Maials Serví a l’antic cos de guàrdies de valons i, el 1795, fou nomenat governador de Lleida, i, més tard, governador de la Louisiana i de la Florida, als Estats Units Es traslladà a Cuba, d’on en 1796-99 fou capità general i hi féu un estudi de la defensa, hi construí la bateria de Santa Clara i inicià la colonització de l’illa de Pinos, a l’arxipèlag de Canarreos Fou també capità general de Catalunya 1802-08