Resultats de la cerca

S'inicià en l'atletisme als 8 anys i als 13 anys anà becada a la residència Blume i després al Centre d’Alt Rendiment CAR Competí en heptatló i en salt de llargada, i guanyà diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya en la categoria promeses Es retirà de la competició als 23 anys per una lesió Com a periodista, treballa a Catalunya Ràdio des del 2008, on fa el seguiment de l'atletisme i, sobretot, dels esports d'aigua, especialment de la natació sincronitzada i del waterpolo català, en les seccions radiofòniques "Territori Guixà" i "Tots xops", i en el programa "Tot gira migdia"

Practicà la boxa abans de dedicar-se a l’atletisme, on debutà l’any 1942 a la Jean Bouin Competí pel RCD Espanyol i el FC Barcelona Fou campió de Catalunya de cros 1951 i tres vegades campió d’Espanya de marató 1955, 1960, 1962 Amb la selecció espanyola, disputà sis edicions del Cros de les Nacions i aconseguí la medalla de bronze a la marató del Jocs Iberoamericans 1962 Veí de Rubí des dels 19 anys, la milla que se celebra cada any a la ciutat vallesana porta el seu nom

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona, es proclamà campió d’Espanya 1923, 1924 en outrigger de vuit amb timoner Disputà la mateixa prova en els Jocs Olímpics de París 1924 Posteriorment, fundà el Club Natació de Caldes, que presidí durant els primers anys 1956-73 i, com a alcalde de la població, promogué la construcció d’una piscina municipal

Es formà en el camp tèxtil i s’especialitzà en elements inflables El 1979 fundà el primer club d’aerostació de Catalunya, el Baló Club Mediterrani Guanyà el primer Campionat d’Espanya d’aerostació 1979 El 1984 aconseguí la segona posició Participà en diverses expedicions a Grenlàndia, Alaska i les illes Spitzbergen Especialista en la construcció de globus aerostàtics, el 1981 fundà una empresa de globus inflables a gran escala per a aplicacions teatrals, publicitàries i lúdiques Elaborà un Cobi de 16 m d’alçària i un Estadi Olímpic de 20 × 30 m pels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, la mascota…

Fou el primer cronista futbolístic als mitjans esportius de l’època, en publicacions com Los Deportes o La Vanguardia És l’autor de la crònica del primer partit jugat pel Futbol Club Barcelona al Velòdrom de la Bonanova, el 8 de desembre de 1899, i gràcies a ell es té constància de la implantació d’aquest esport al principi del segle XX També exercí d’àrbitre en alguns d’aquests partits inicials i divulgà el reglament del futbol a través del diari Collaborà en l’organització de concursos, com la Copa Macaya, i, des de l’octubre del 1909, presidí la Federació Catalana de Futbol durant un any…

Format a Llotja Barcelona —on després fou professor de gravat 1840— amb Salvador Gurri És autor de la font de Ceres 1825 per al passeig de Gràcia, a Barcelona avui al parc de Montjuïc Collaborà en els relleus de l’edifici dels Porxos d’En Xifré Féu altres obres per a Santa Maria del Mar, per a Montserrat, per a Tàrrega, etc

Llicenciat en filologia romànica, collabora en els suplements de cultura de la premsa diària Avui , La Vanguardia , El País Professor de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès des del 2008, manté una regular i continuada activitat com a narrador i els seus contes han estat celebrats com un dels exponents més interessants de la nova narrativa Ha publicat els llibres L’examen de l’autodidacte 1999, Àlies Barcelona 2001, L’embolic del món 2002, Topolino 2004,  No pots no sentir-ho 2006 i Fora de la màquina 2011

Monjo de Montserrat, s’especialitzà en la Congregació Claustral Tarraconense és conegut sobretot com a creador de la Biblioteca de l’Abadia de Montserrat, iniciada a la fi dels anys vint

El 1947 fundà una petita fàbrica de gènere de punt a Sant Adrià de Besòs, que amplià el mateix any amb la compra d’una fàbrica de mitjons de llana a Olot, i el 1949 s’associà amb un fabricant de filats d’estam Després del tancament del negoci 1953, fou successivament director d’una entitat de crèdit 1957 i soci en el bufet d'advocats Castejón & Associats 1976-96, el qual fou requerit el 1980 per a assessorar l’empresa metallúrgica Francisco Lacambra Lacambra de les Masies de Voltregà, aleshores en una greu situació econòmica Amb el seu gendre Oriol Guixà es féu càrrec de l’empresa i…

Fou deixeble de l’escultor Celdoni Guixà, establert al mateix carrer que ell carrer de Jerusalem, a les Escoles Pies de Sant Antoni Freqüentà després Llotja, on fou deixeble de Damià Campeny, que li donà a fer, a ell i a Padró, els relleus de la casa d’en Xifré Protegí molts artistes joves ajudant-los en tots els ordres Marià Fortuny, Màxim Sala, Joan Roig i Soler, Agustí Querol, Enric Serra, Francesc Font Les dues facetes de la seva escultura són la imatgeria religiosa, on es descobreix la seva dimensió d’escultor, i les figures de pessebre Era pessebrista militant i fundador de l’antiga…