Resultats de la cerca

Professor a la Universitat de Stanford des del 1968, el 1990 compartí el premi Nobel de física amb J Friedman i H Kendall per la demostració experimental de l’existència dels quarks

Es destacà en els films musicals De les comèdies dels anys trenta, en les quals fou “parella ideal” amb Ginger Rogers Top Hat, , 1935, entre d’altres, passà al nou estil de Stanley Donen, Charles Walters i molt assenyaladament de Vincente Minnelli A partir dels anys seixanta intervingué en alguns films no musicals i en nombrosos espectacles de televisió

Es destacà en els films musicals, en la majoria dels quals fou parella de Fred Astaire Entre la seva nombrosa filmografia cal destacar The Gay Divorcee 1934, Top Hat 1935, The Story of Vernon and Irene Castle 1939, Fifth Avenue Girl 1939, Kitty Foyle 1940, que li valgué l’Oscar d’interpretació, The Major and the Minor 1942 i Monkey Business 1952 Es retirà el 1969

Especialitzat en futbol, treballà en diverses publicacions, com Dicen i Sport , i en mitjans radiofònics i televisius, fins que entrà a Televisió de Catalunya 1986-2013 S’ha centrat en el futbol internacional, i ha presentat programes com Hat-trick total És autor de llibres de temàtica esportiva, com Dónde está el delantero centro 1989, Inhòspits 2011 i Històries sense futbol, la cara humana dels grans jugadors 2012

Germà d’ Ethel Barrymore i de John Barrymore S’inicià en cinema amb A New-York Hat al costat de Mary Pickford, i collaborà amb David Wark Griffith com a actor i guionista Treballà en més de 250 films Dirigí també algunes pellícules, entre les quals Madame X 1929 Cal destacar els seus papers a America, de Griffith 1924, Mata Hari 1932, Grand Hotel 1932, Camille 1935, Captains courageous 1936, Duel in the Sun 1946 i Key Largo 1948

La seva novellística descriu, en un estil realista i concís el comportament de personatges abocats a situacions absurdes i frustrants a causa de la seva inadaptació social D’entre la seva producció, molt sovint ambientada en la comunitat jueva novaiorquesa, cal esmentar les novelles The Assistant 1957, The Fixer 1966, premi Pulitzer i National Book Award el 1967, que reflecteix l’antisemitisme de la Rússia prerevolucionària, Dubin's Lives 1979 i les narracions Idiots First 1963 i Rembrandt's Hat 1973 Fou president del PEN Club americà 1979-81

Des dels seus primers anys estigué vinculat al món de la cançó, i fou un error d’impremta en la publicació de la primera cançó que escriví, Marie from Sunny Italy 1907, amb música de M Nicholson, el que provocà la transformació del seu cognom de Baline a Berlin Compongué la banda sonora d’alguns dels films musicals més populars de Hollywood, com ara Top Hat M Sandrich 1935 o White Christmas M Curtiz 1954 Les seves partitures foren popularitzades per actors com Bing Crosby, Fred Astaire i Ginger Rogers, i algunes de les seves cançons el convertiren en un dels compositors americans…

Abandonà la pintura per introduir-se en el corrent d’art conceptual dins el Grup de Treball La seva obra vol ser una reflexió sobre l’art com a via entre el sentiment i el coneixement Entre les seves exposicions destaquen Material humà 1981, Entropia 1986, Dinosaures-Pertorbacions irreversibles 1987, Europa Arqueologia del rescat 1989, Bildung la imatge del pensament 1990, La línia de Portbou 1991, Hotel Europa 1997, La paraula i el món 1998, Wart war 2000, Wooden House, Iron Bed, Straw Hat 2001, Conjunciones & copulativas 2002, i la mostra retrospectiva Francesc Abad/1986-…

Descontent amb els nous corrents compositius, el 1964 decidí dedicar-se a la musicologia, l’edició de música antiga i la crítica musical, en detriment de la composició, i fou el primer que aplicà a la música el terme "minimalista" Quatre anys més tard, en escoltar Come Out , de S Reich, intuí nous camins i reprengué la seva carrera de compositor Ha escrit principalment per a la Michael Nyman Band, però també per a orquestra simfònica, cors a cappella o quartet de corda Entre les seves composicions destaquen The Man who Mistook his Wife for a Hat 1986, The Commissar Vanishes 1999…

Músic professional des del 1963, formà part del grup The Grease Band 1966-68, amb el qual enregistrà la seva versió de With a Little Help from My Friends  dels Beatles 1968, interpretada l’any següent al festival de Woodstock, i que convertí la seva veu ronca i les interpretacions passionals en una de les referències més inconfusibles i conegudes del rock El 1970 donà continuïtat a aquest primer èxit amb la gira pels Estats Units Mad Dogs and Englishmen, amb més de quaranta músics Les seves nombroses cançons moltes de les quals són versions i discs, sovint en collaboració amb estrelles del…