Resultats de la cerca

Fill de jueus russos i advocat de professió, fou diputat del Likud des del 1973 i exercí responsabilitats de govern com a ministre d’Afers de les Minories el 1984 en el Govern de Shimon Peres , i el 1990 com a responsable de la cartera de Sanitat Fidel lloctinent d' Ariel Sharon al Govern i al partit en l’enfrontament amb l’ala dretana del Likud, Olmert fou de 1993 a 2003 alcalde de Jerusalem Esdevingué primer ministre israelià com a successor d’Ariel Sharon, greument malalt i en situació de col-lapse cerebral des del gener del 2006 Pel març del 2006 guanyà les eleccions legislatives com a…

Probablement es tracta de relíquies anònimes provinents de les catacumbes romanes on el mot victor ‘vencedor’ era un títol cristià donat a qualsevol màrtir En alguns indrets la relíquia ha donat lloc a una veritable devoció popular al sant, com és ara Castellterçol Moianès, on el 1660 fou traslladada una relíquia des de Montserrat i hom li dedicà un altar a l’església parroquial Per a aquesta relíquia i altres del mateix nom portades de Roma el 1711 es feu fer un gran reliquiari d’argent, on foren posades també relíquies d’altres sants Una novena en honor de sant Víctor i companys fou impresa…

L’himne cinquè del Peristephanon de Prudenci, i sobretot una Passió tardana, donen alguns trets de la seva vida, barrejats amb molta fantasia A l’indret del martiri, localitzat al barri de la Roqueta de la ciutat de València, li fou erigida una basílica Sant Vicent de la Roqueta , que fou renovada pel bisbe Justinià ~531-546 El seu culte esdevingué molt popular a tota l’església visigòtica i mossàrab, al nord de l’Àfrica i a les Gàllies Rebé un notable impuls a l’època de la conquesta cristiana, sobretot quan el seu cos fou traslladat al monestir de Castres Llenguadoc Una relació coetània…

Destacà com a matemàtic i fou canonge a València i Madrid Publicà algunes obres de tema religiós i breus estudis científics

Filla del rei Alfons VII, fou casada a Saragossa 1174 amb el rei Alfons I de Catalunya de Catalunya-Aragó, a la mort del qual exercí la tutoria de llur fill Pere I de Catalunya-Aragó fins que aquest complí vint anys no hi tingué gaires bones relacions Es retirà 1196 al monestir de Sixena, que havia fundat al palau que havia fet construir, on professà com a religiosa s’hi estigué, però, amb rang de reina, i hi fou soterrada

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Gràcia Deixeble de Bonaventura Puig i Perucho, formà part del grup Art Nou, de Sarrià, on exposà sovint al Centre Excursionista els Blaus Installat a Saõ Paulo 1953, exercí diversos oficis i entrà en contacte amb artistes catalans com Francesc Domingo o Pere Tort Hi celebrà exposicions el 1964 i el 1966 Havent retornat a Barcelona hi exposà el 1975 Conrea un figurativisme molt estilitzat que hom ha relacionat amb MCampigli, aportant-hi, però, un colorisme nerviós

Estudià a Lovaina, on prengué part en la polèmica que hi regnava a favor dels deixebles de Michael Baius El 1611 es retirà a París, i després a Baiona, on fins el 1614 es consagrà a l’estudi de la patrística, especialment de sant Agustí Havent tornat a Lovaina, hi obtingué el doctorat en teologia i hi ensenyà Sagrada Escriptura El 1628 començà a treballar en l’ Augustinus publicat el 1640, la seva obra cabdal i base ideològica del jansenisme El 1635 fou nomenat bisbe d’Ieper

És venerat com a sant per l’Església Catòlica

Sovint considerada la culminació de la lírica grega, l’obra de Píndar posseeix un acusat caràcter religiós Hi exalta i solemnitza tant divinitats -sobretot Apollo i Dionís- com esdeveniments i personatges contemporanis, i destaca els aspectes més agonístics Els seus epinicis celebren la victòria en tota mena de competicions i concursos Les referències musicals en la poesia de Píndar són abundants hi destaquen, per la seva freqüència, les de l’aulos i la cítara, instruments que fins i tot descriu Hom hi troba també judicis sobre diverses melodies, en els…

Dirigí les temporades 1896-97 i 1901-02 a Bayreuth, i hi tornà el 1904, per dirigir-hi L’anell del Nibelung , i el 1906 Desenvolupà una intensa carrera a Moscou i Sant Petersburg 1902-05 i posteriorment dirigí els concerts de Hallé, a Manchester A Barcelona estrenà Parsifal al Gran Teatre del Liceu, la nit del 31 de desembre de 1913 Es convertí en el director wagnerià de referència a la capital catalana durant uns cinc anys, i hi fou convidat sovint per l’Associació Wagneriana Durant la darrera dècada de la seva vida fou un director pràcticament oblidat…