Resultats de la cerca

Fou un precusor de l’existencialisme, de la literatura de l’absurd, etc, principalment amb les novelles A farsa 1903, Os pobres 1906, Humus 1917, O pobre de pedir 1931, etc Escriví també teatre d’avantguarda Teatro 1923 Com a poeta creà un estil molt personal, ple de metàfores, i en el qual la tendresa alterna amb la ironia i el sarcasme

Doctor en farmàcia i ciències naturals, fou secretari general del Consejo Superior de Investigaciones Científicas 1939, professor de zoologia i mineralogia de la Universitat de Madrid, director de l’Instituto de Edafología de Madrid i membre de la Pontificia Accademia delle Scienze 1948 S'ordenà capellà de l’Opus Dei 1959 i fou nomenat rector de l’Estudio General de Navarra 1960 Publicà El suelo 1940, Origen y formación del humus 1948, Edafología , en collaboració amb A Hoyos de Castro 1948-55 i Consideraciones sobre la investigación científica 1951

És autor dels reculls poètics La ciutat del tràngol 1979, premi Vicent Andrés Estellés 1978,  Esbós d’un cos 1983, premis Jordi de Sant Jordi i de la Crítica del País Valencià 1983,  De foc i danses 1987, premi Ciutat de València 1986,  L’acròbata dels ponts  1989,  Matèria primera  1993,  Erosions 1994, Ambaixada de Benialí 2000, Música del sentit tria personal 1978-1999  2002, Humus 2003, premi Vicent Andrés Estelles de poesia de Burjassot 2001,  Lletra per a un àlbum 2005, premi Maria-Mercè Marçal i Estranyament  2013, premi Ausiàs March 2013, entre d’altres També ha estat…