Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Benet XIII
Cristianisme
Nom que adoptà Pietro Francesco Orsini
en esdevenir papa (1724-30).
Religiós dominicà, fou creat cardenal el 1672, i fou nomenat successivament arquebisbe de Manfredònia 1675, de Cesena 1680 i de Benevent 1686 Elegit papa, combaté les doctrines jansenistes, àdhuc imposant l’acceptació de la butlla Unigenitus El 1725 declarà invàlida la consagració de Corneli Steenhoven, iniciador, a Utrecht, de l’actual església dels vells catòlics Tingué cura dels estudis del clericat, amb l’establiment de la Congregació de Seminaris 1725 El 1728, a instàncies del concili provincial de Tarragona, concedí que en determinades festes considerades de precepte hom…
Marc Aureli Còmmode
Marc Aureli Còmmode
© Fototeca.cat
Història
Emperador romà (180-192), fill de Marc Aureli.
El 176-177 fou proclamat imperator i augustus i fou associat al govern de l’imperi El seu govern assenyalà la fi del “període idíllic” iniciat en temps de Nerva i anuncià la crisi del segle III Còmmode prescindí del senat i dels collaboradors del seu pare i cercà el sosteniment de l’exèrcit i de la plebs Acabà, amb una pau poc avantatjosa, les campanyes contra els quads i els marcomans iniciades pel seu antecessor ofegà les conspiracions aristocràtiques i procurà, sense èxit, de resoldre la crisi econòmica a través d’una dràstica devaluació monetària i imposant una sobretaxa als…
Uzbek
Història
Kan mogol de l’Horda d’Or, nebot i successor (1312-41) de Toqtu.
Fou elegit per l’assemblea qurultai d’emirs mongols amb la condició que respectés la yasa mongola i que no els fos imposat l’islam, del qual ell era practicant Durant el seu govern anà imposant-se el poder dels prínceps de Moscou, amb un dels quals, Ivan I Danilovitx, casà una germana Fracassà en el seu intent d’expansió al Caucas i al Khorāsān 1318 Protegí el cristianisme ambaixada del franciscà Marigrolli, enviat de Benet XII, 1339, bé que la xara guanyà terreny a poc a poc a la zona de la seva sobirania En morir s’emparà del poder Ǧānī Bek, el qual cal considerar com el…
Llorenç Ridaura i Gosálvez
Escultura
Escultor.
Molt jove anà a estudiar a Barcelona amb un cert Marsal Una pensió de l’ajuntament d’Alcoi el portà a Madrid, on fou deixeble d’Agustí Querol A l’Exposición Nacional del 1897 presentà Mater Dolorosa Del tema decoratiu, amb clara presència del Modernisme, passà per una etapa classicista i desembocà en la temàtica religiosa talles Sant Joaquim, Santa Llúcia, bronze Sant Jordi Alcoi, Museu del Casal de Sant Jordi, marbre Virtuts teologals i l' Àngel imposant el silenci cementiri municipal d’Alcoi També féu els dos àngels de marbre blanc per a l’altar major de l’església de Sant…
Erich Wolfgang Korngold
Música
Compositor nord-americà d’origen austrohongarès.
Fill del crític musical Julius Korngold, fou un nen prodigi com a compositor Escriví la seva primera peça orquestral a catorze anys El punt àlgid de la seva fama de prodigi fou l’òpera Die tote Stadt 'La ciutat morta', composta quan només tenia vint anys Durant la dècada dels anys vint ensenyà composició a Viena El 1934, a causa del tomb que prenia la vida política a Àustria, decidí abandonar el país i s’installà a Hollywood, on compongué dinou obres per al cinema en 1935-54, entre les quals les bandes sonores de The Adventures of Robin Hood M Curtiz i W Keighley 1938 i The Sea…
Joan Lluís de Montcada
Historiografia catalana
Jurista i historiador.
Vida i obra Fill natural del castellà d’Amposta Lluís de Montcada i de Gralla, es doctorà a Barcelona en ambdós drets Essent encara laic, fou nomenat degà de la catedral de Vic 1639, on segurament escriví dues grans obres històriques uns Annales Cataloniae , en llatí AHCB, ms B-185 període 700-1277 i BC, ms 495-496 període des del 1278 i l’ Episcopologio de la iglesia de Ausonia editat el 1894 amb el títol Episcopologio de Vich , en castellà Vic 1894La primera, potser anterior, reflecteix una certa indecisió en l’aplicació del mètode crític –accepta, per exemple, les tradicions d’Otger Cataló…
Felipe Calderón Hinojosa

Felipe Calderón Hinojosa
© Presidencia de la República de México
Política
Polític mexicà.
Advocat de professió, el seu pare, Luis Calderón Vega, fou fundador i destacat membre del Partido de Acción Nacional PAN, pel qual Felipe Calderón fou elegit diputat per primer cop el 1991 Nomenat secretari general del partit 1993, fou candidat a governador el 1995 a l’estat de Michoacán President del PAN del 1996 al 1999, el 2000 fou designat coordinador del grup parlamentari d’aquest partit a la Cambra de Diputats sota la presidència de Vicente Fox Columnista en nombrosos diaris, inicià la cursa presidencial el 2005, imposant-se per majoria absoluta en els comicis interns del…
Antoni Fargas i Soler
Literatura catalana
Música
Compositor i crític musical.
Rebé la formació musical com a estudiant de violí, i des de molt jove participà activament en la vida musical de Barcelona Impulsà nombrosos concerts, fundà la Societat Filharmònica de Barcelona 1844-54, després 1850 Centre Filharmònic, per la qual passà, entre d’altres, Franz Liszt, i dirigí l’orquestra de la societat Destacà especialment en la seva faceta de crític musical, i ha estat considerat un dels iniciadors de la crítica catalana Collaborà en diferents diaris del 1838 al 1841, fent una especial defensa de les òperes catalanes Substituí Pau…
, ,
Hassan Rouhani

Hassan Rouhani
© World Economic Forumswiss / image.ch / Nicola Pitaro
Història
Política
Polític i aiatol·là iranià.
Nascut Hassan Feridon, nom que els anys vuitanta canvià en ascendir posicions en la jerarquia politicoreligiosa, estudià al seminari de Qom 1960-69 i posteriorment dret a la Universitat de Teheran, on es graduà el 1972 Els anys setanta passà llargues temporades a Europa, en part a causa de les seves activitats contràries al règim del xa A la Universitat Politècnica de Glasgow cursà filosofia i dret, i hi retornà entre el 1995 i el 1999 per a doctorar-se en aquestes matèries Seguidor i actiu participant de la revolució islàmica encapçalada per l’aiatollà Ruḥollāh Khomeynî, que instaurà la…
Alan García Pérez

Alan Pérez
Casa Rosada (CC BY-SA 2.0)
Política
Polític peruà.
Estudià dret a Lima i a Madrid, i posteriorment sociologia a París L’any 1976 ingressà a l’APRA Alianza Popular Revolucionaria Americana , el 1978 fou elegit membre de l’assemblea constituent i el 1980 esdevingué diputat al Congrés per aquest partit, del qual l’any 1982 ocupà el càrrec de secretari general El 1985 assolí la presidència del país El seu mandat estigué marcat per la decisió de nacionalitzar la banca i suspendre el pagament del deute extern L’empobriment durant aquests anys, que estigueren presidits per una altíssima inflació, afavoriren la inestabilitat social i el creixement…