Resultats de la cerca

Es llicencià en psicologia al Smith College 1942 i, després d’ampliar estudis a la universitat de Califòrnia s’establí a Nova York El 1963 publicà The Feminine Mystique 1963, obra de gran repercussió el 1965 en fou publicada la versió en català en la qual analitzava el conjunt de suposats valors als quals, per tal de subratllar-ne el caràcter fals, qualificà de “mística” que mantenien a la dona en un estat de subordinació respecte a l’home a través, sobretot, de la institució matrimonial Constatava, al mateix temps, l’estat d’insatisfacció declarat o latent d’una gran part de la població…

Vida Destacat nen prodigi, estudià gràcies a l’ajut d’alguns mecenes Es formà al Conservatori de Roma, fou deixeble de GF Malipiero al Conservatori de Venècia, i rebé classes de direcció amb C Guarnieri a Siena el 1941 i, després de la guerra, amb H Scherchen, que l’introduí en les tècniques del dodecatonisme Feu la seva presentació com a director el 1950, a Munic, i ben aviat el seu nom s’associà a la música del segle XX Promotor, juntament amb Luciano Berio, de l’Studio di Fonologia de Milà, impartí diferents cursos de direcció, composició i anàlisi en prestigiosos espais, com els Cursos de…

Vida Passà la infantesa a Le Havre, on feu els primers estudis musicals, que prosseguí a Zuric i a París, ciutat on s’installà definitivament A la capital francesa entrà ben aviat en contacte amb D Milhaud, G Auric i la resta de compositors que més tard foren coneguts amb el nom de Grup dels Sis S’ha volgut veure en Honegger un dels renovadors de l’escena musical francesa dominada, en aquell moment, pels epígons de C Debussy i per l’ambient impressionista en general Pel que fa a la música simfònica i de cambra, aquesta renovació exigia decantar-se per la claredat formal mitjançant la "…

Es graduà a la Universitat de Colúmbia, on es doctorà el 1958 i fou professor fins el 1966, que passà a la de Stanford El 1988 compartí el premi Nobel de física amb J Steinberger i L Lederman pel desenvolupament d’una tècnica per a detectar els neutrins i amb la qual descobriren una nova partícula subatòmica, el muó El 1970 creà l’empresa informàtica Digital Pathways Inc, que dirigí El 1991 assumí el càrrec de director associat d’altes energies i energia nuclear al Laboratori Nacional Brookhaven i retornà com a professor de física a la Universitat de Colúmbia

Vida Rebé la primera formació musical dels seus pares Començà els estudis d’art dramàtic i a vint anys ingressà al Conservatori de París, on estudià amb E Pessard harmonia, A Gédalge contrapunt i fuga i P Vidal composició Després de participar en la Primera Guerra Mundial, el 1919 guanyà el Premi de Roma amb la seva cantata Le poète et la fée Durant la seva estada a la Villa Medici compongué les seves primeres obres importants La ballade de la geôle de Reading 1920, Escales 1922 -ambdues per a orquestra- i Histoires 1922, per a piano De tornada a França, aconseguí renom amb les obres…

Es donà a conèixer amb The Origin of the Brunists 1966, obra que li valgué el premi William Faulkner de novella D’altres obres seves són les novelles The Universal Association, Inc J Henry Waugh, Prop 1968,  The Water Power 1972, Whatever Happened to Gloomy Gus of the Chicago Bears 1986, Gerald’s Party 1986, Night at the Movies 1987 i  Ghost Town 1998, l’obra teatral Charlie in the House or Rue 1992, així com el llibre crític de la societat ianqui The Public Burning 1977 També ha publicat poesia i crítica en un gran nombre de revistes i publicacions És membre de l’American…

Vida S’inicià en els estudis musicals de molt petit i ben aviat començà a compondre D’aquesta època primerenca daten diverses obres, entre les quals diversos singspiele Els seus pares, però, no veien la música com a futur viable per al seu fill i l’obligaren a estudiar arquitectura L’any 1872 el compositor Ferdinand Hiller l’encoratjà a dedicar-se a la música i Humperdinck entrà al Conservatori de Colònia, on estudià durant quatre anys amb Hiller i altres professors Des de l’any 1876 continuà ampliant els seus coneixements a Munic El 1880, durant un viatge a Itàlia, passà per Nàpols i allí…

Vida Juntament amb el llibretista WS Gilbert creà el repertori més reeixit d’operetes angleses Sullivan mostrà des de la infantesa una destacada capacitat per a la música El 1854 entrà com a cantant a la Royal Chapel, i al cap de tres anys ingressà en la Royal Academy of Music de Londres Després, gràcies a una beca, marxà a Alemanya, on estudià 1858-61 amb M Hauptmann i J Rietz, I Moscheles i F David En un principi semblava que seguiria la mateixa trajectòria d’altres compositors anglesos, pel seu interès en la música incidental d’obres de Shakespeare -un costum molt arrelat a Anglaterra-,…

El 1941 desenvolupà per encàrrec de les forces aèries sueques una càmera que després fou comercialitzada i aparegué el 1948 com la primera càmera rèflex de lents intercanviables i de pellícula amb rodet Aviat aquest sistema esdevingué universal i d’ús professional Creà la Hasselblad Photography Inc, de la qual fou president 1944-56 Les càmeres Hasselblad foren emprades per la NASA per a fotografiar la Lluna per primera vegada A la seva mort, la seva vídua Erna Hasselblad, establí la Fundació Hasselblad 1979, que des del 1980 atorga anualment el Premi Hasselblad a un fotògraf en…

Vida Estudià violoncel amb Bickov i composició a l’Escola Gnesin de Moscou 1922-29, i entre el 1929 i el 1934 es perfeccionà al Conservatori amb N M’askovskij composició, Vasilenko orquestració i G Kon’us harmonia Del 1939 al 1948 fou president substitut del comitè organitzador de la Unió de Compositors soviètics, de la qual acabà essent secretari a partir del 1957 Des del 1951 impartí classes al Conservatori i a l’Institut Gnesin Obtingué nombrosos premis estatals, però el 1948 fou acusat de "formalisme" en el tristament famós informe d’A Ždanov, segurament més per enveges que…