Resultats de la cerca

Filla primogènita de Ferran I de Castella i de Sança I de Lleó Juntament amb la seva germana Elvira rebé del seu pare en testament la senyoria de tots els monestirs dels seus regnes, amb la condició de no casar-se Mostrà una gran afecció pel seu germà Alfons VI, vuit anys més petit que ella, amb qui, segons els juglars i la historiografia àrab, mantingué relacions incestuoses Quan Alfons heretà el regne de Lleó 1065, li cedí el govern de la ciutat de Zamora, que Urraca regí amb el títol de reina En ésser derrotat Alfons VI de Lleó per l’altre germà seu, Sanç II de Castella,…

Orfe d’un oficial a tres anys, fou educat a Aberdeen per la seva mare, noble escocesa, amb qui tingué relacions difícils El 1798 heretà del seu oncle el títol de lord Estudià a Harrow i a Cambridge, on es guarí d’un defecte físic que li afectava un peu portà una vida disbauxada, i publicà Hours of Idleness ‘Hores d’oci’, 1807, recull poètic que fou atacat per Henry Peter Brougham, el qual ell satiritzà en English Bards and Scotch Reviewers ‘Poetes anglesos i crítics escocesos’, 1809 Del 1809 al 1812 viatjà per la península Ibèrica, Grècia i Turquia havent-ne tornat, compongué els dos primers…

Filla del cardenal Roderic de Borja, després papa Alexandre VI, i de Vannozza Cattanei En les primeres intencions del seu pare, fou destinada a contreure matrimoni amb algun noble valencià Querubí de Centelles, senyor d’Aiora i germà del comte d’Oliva Gaspar de Pròixida, comte d’Aversa Esdevingut pontífex, Roderic de Borja pensà d’utilitzar Lucrècia com a instrument de la política vaticana, i, en la necessitat de reforçar la seva aliança amb la família Sforza, féu que es casés 1493 amb Giovanni Sforza, senyor de Pesaro Noves exigències diplomàtiques aconsellaren Alexandre VI a anullar aquest…

Fill del cardenal Roderic de Borja, després papa Alexandre VI, i de Vannozza Catanei Fou inicialment destinat a la carrera eclesiàstica, i gràcies a les influències del seu pare obtingué, ben d’hora, diverses prebendes importants fou protonotari apostòlic 1482, gaudí de canongies i benifets a Xàtiva, a València i a Cartagena fou bisbe de Pamplona 1491, etc El 1492 Alexandre VI el nomenà arquebisbe de València, i l’any següent cardenal, tot i que només era un simple tonsurat Fou ordenat de diaca el 1494 A la mort del seu germà Joan, segon duc de Gandia assassinat per instigació del mateix…