Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
Hamilton Fish
Història
Estadista nord-americà.
Governador de Nova York 1849-51 i senador 1851-57, participà en la formació del partit republicà Fou secretari d’estat 1869-77, i presidí la conferència de Washington 1871, on foren resolts els incidents amb la Gran Bretanya i els d’Espanya i els aliats sud-americans dels EUA
Lluís de Cabanyelles i Gallac
Història
Governador general de València (1503-22), fill de Lluís de Cabanyelles i de Vila-rasa, al qual succeí, i senyor de Benissanó, Alginet i Bolbait.
El 1519, en produir-se els primers incidents de les Germanies a València, prohibí la reunió de gent, però es mantingué més aviat al marge dels esdeveniments féu un viatge a Flandes fins el 1522, que impedí l’entrada a València dels agermanats comandats per Vicent Peris, en la captura i la mort del qual participà després El succeí en el càrrec el seu germà Jeroni
Riambau de Corbera i de Cartellà
Història
Governador de Catalunya (1413).
De l’estament militar, el 1396 lluità al nord de Catalunya arran de la invasió del comte de Foix Intervingué en el parlament català de l’interregne El 1413, com a governador, promogué una sèrie d’incidents per qüestions de jurisdicció i de competència, en el territori de Jaume d’Urgell Iniciades les hostilitats, defensà contra aquest la ciutat de Lleida, on aconseguí de dominar la situació
Boris Blacher
Música
Compositor alemany, de pares russos.
Del 1953 al 1970 fou director de la Musikhochschule de Berlín Interessat en les organitzacions rítmiques, la seva música, d’escriptura atonal, té una gran força dramàtica De les seves composicions cal citar les òperes Fürstin Tarakanova 1940, Die Flut ‘La marea’, 1946, Preussisches Märchen ‘Rondalla prussiana’, 1949, Opera abstracta 1953, l’obra simfònica Paganini-Variationen 1947, dos concerts per a piano 1947 i 1952, Zwischenfälle bei einer Notlandung ‘Incidents en un aterratge forçós’, 1964, per a veus, instruments i aparells electrònics, i Fluchtversuch ‘Temptativa d’evasió…
Francesc Carròs
Història
Fill de l’almirall Francesc Carròs i de Cruïlles.
Poc temps després de la conquesta de Sardenya, hi anà amb cinquanta genets de reforç Arran dels incidents entre el seu pare i Ramon de Peralta, tornà també detingut a Catalunya 1326 Visqué a les terres de València i fou capità de la frontera d’Oliva per a la defensa contra els sarraïns Armà una galera per ajudar el rei Pere en la campanya contra el rei de Mallorca vers el 1343 El seu pare l’havia volgut casar amb una parenta de la reina Elisenda, però la seva muller fou Teresa Ximenis de Borriol
Georges Thierry d’Argenlieu
Història
Militar
Almirall bretó.
Oficial de marina, durant la Primera Guerra Mundial manà un torpediner Professà com a carmelità i esdevingué provincial de París 1932-39 Després de la invasió de França 1940 tornà a la marina Alt comissari al Pacífic, fou el cap de la flota francesa lliure Entre el 1945 i el 1947 fou alt comissari a la Indoxina amb la missió de restablir la sobirania francesa a la Unió Indoxinesa, cosa que provocà els incidents del 1946 Renuncià altre cop a la vida militar i tornà en un convent carmelità bretó
‘Abd al-Qādir
Música
Musicògraf persa.
Cantor a la cort de Bagdad, el 1393 es traslladà a Samarcanda seguint Tamerlà després de la presa de la ciutat Els incidents polítics entre ambdues ciutats feren que es desplacés successivament de l’una a l’altra, si bé el 1401 s’establí definitivament a Samarcanda Considerat l’escriptor de música més gran del seu temps, escriví tres tractats que són un complement del tractat de Ṣafī al-Dīn, el primer exponent de l’escola sistematista Des del punt de vista teòric no fou gaire original, però els seus escrits sobre instruments d’arc tenen un gran interès
Bernardo O’Connor y O’Phaly
Història
Militar
Militar d’origen irlandès.
Primer comte d’Ofalia 1776, comanador de Bedmar a l’orde de Sant Jaume Entrà al servei de Carles III d’Espanya Fou governador militar de Tortosa, Pamplona i Barcelona, i el 1772 fou nomenat capità general interí de Catalunya D’acord amb el seu antecessor, el comte de Ricla, llavors secretari de guerra, intentà d’implantar el sorteig per al servei militar, voluntari fins aleshores Això provocà greus incidents a Barcelona avalot de les Quintes , que obligaren el comte de Ricla a destituir-lo Fou substituït per Philippe de Cabannes També havia estat capità general de Castella la…
Pedro Fernandes de Queirós
Navegant portugués al servei de la corona de Castella.
Participà en l’expedició d’Álvaro de Mendaña a les Filipines 1595 Intentà una expedició per a descobrir la mítica terra australiana, i, després de demanar ajut al papa Climent VIII i al rei Felip III de Castella, el virrei del Perú li proporcionà tres vaixells El 1605 navegà cap a l’oest, però no trobà res, fins que la tripulació l’obligà a virar, i descobrí l’illa de l’Esperit Sant Noves Hèbrides, però no arribà a Austràlia Després de nombrosos incidents, tornà al continent americà 1606 i, més tard, a la península Ibèrica Insistí a organitzar una nova expedició però, un cop…
Lluís Castellolí
Cristianisme
Catedràtic de teologia a la Universitat de València (1510-11).
Ingressà en l’orde dominicà 1512, on professà el 1513, i fou elegit prior del convent de Xàtiva Fundà a la mateixa ciutat un convent de monges dominicanes Catedràtic de filosofia moral 1516-20 Predicà a València el 1519 juny contra la sodomia, com a causa dels mals de la ciutat, prèdica que inflamà l’ànim de la gent i originà incidents, que desembocaren en la revolta de les Germanies Acabada aquesta 1523, hagué d’abandonar València i passà al convent de Barcelona, on fou regent d’estudis El 1524 inaugurà el curs universitari de l’estudi general de Barcelona El 1532, nomenat…