Resultats de la cerca

Professor a Viena, Minnesota i Berkeley, tot i estar influït pel darrer LWittgenstein i per KPopper, la seva aportació fonamental és la incorporació de la història de la ciència com a element intrínsec de la mateixa filosofia de la ciència Autoqualificat d’epistemòleg anàrquic, considerava que el mètode científic s’havia encasellat en els seus mateixos postulats, cosa que el reduïa a un exclusivisme estèril en relació a altres camps del coneixement Polemitzà a favor de la incorporació a la ciència d’aspectes com l’espontaneïtat, la llibertat, la intuïció, etc, i…

Promotor de la incorporació al cinema d’Eleonora Duse, els seus films principals són Spergiuro 1901, Luigi XI re di Francia 1909 i Estrellita 1910

Elegit diputat el 1873, perdé aquesta condició i la de noble, el 1888, per sentència judicial motivada per l’assalt al diari Neues Wiener Tagblatt Recuperà el seu escó el 1897 Propugnà la incorporació d’Àustria a Alemanya en forma de federació

Actiu a la Llombardia, on la tradició gòtica era encara vivent, féu entre altres el Sepulcre de Gian Galeazzo Visconti 1493-97, Certosa de Pavia, la seva obra cabdal, relleus per a una porta del Palazzo Ducale de Màntua i diverses medalles Juli II, Isabel d’Aragó , obres que mostren la seva incorporació resoluda a les tendències del Renaixement

El seu estil conté certs elements pop combinats amb una tendència informal Juntament amb Boix i Heras, en una obra collectiva titulada Trilogia monoteista , que fou exhibida al Saló de Març de València el 1964, representà la primera manifestació del nou realisme als Països Catalans Cultivà les imatges seriades i la incorporació de la reproducció litogràfica, a la manera de Robert Rauschenberg

Fou cònsol d’Espanya a París, on publicà L’Espagne et ses révolutions 1833 i Histoire politique de l’Espagne moderne 1840-41, en un apèndix de la qual 1842 oferia una versió anticatalana dels fets de 1840-42 Posteriorment adoptà la ciutadania de la República Emiliana, i contribuí a la incorporació d’aquesta al Piemont Més tard publicà Cambio de dinastía la casa de Saboya 1869, publicat també en francès

Partidari del projecte de Pere III de Catalunya-Aragó d’incorporació dels territoris de Jaume III de Mallorca, fou empresonat per aquest Ocupada l’illa pel rei Pere el 1343, fou alliberat Participà l’any següent en la campanya del Rosselló com a conseller del rei Pere Intervingué en les deliberacions sobre la capitulació de Cotlliure 1344 i de Perpinyà 1345 Pere III el nomenà batlle d’aquesta vila, un cop conquerida

Vida i obra Ingressà a l’orde de Montesa 1580, i gestionà la seva incorporació a la corona 1592 el rei li donà el títol de prior de Sant Jordi d’Alfama i el nomenà capellà d’honor seu Fou bisbe d’Empúries 1607-12 i de Sàsser 1612-13, a Sardenya De jove feu una traducció catalana de les Èglogues de Virgili Deixà escrits dos volums de sermons Bibliografia Fuster, JP 1827-1830, vol I, p 210-212 Vegeu bibliografia

Féu costat a l’acció missionera de Ciril i Metodi en el món eslau, alhora que procurà d’assegurar la incorporació dels búlgars al patriarcat romà, que defensà contra les pretensions autonomistes dels arquebisbes de Ravenna i de Reims Intervingué en la controvèrsia del patriarcat de Constantinoble qüestió de Foci i Ignasi, la qual portà a la ruptura de la comunió S'enfrontà a Lotari II, que exigia, sense motiu, el divorci de Teuberga La seva festa se celebra el 13 de novembre

Treballà a Londres Creà un estil de mobiliari conegut per estil Chippendale , que assolí el màxim apogeu entre el 1750 i el 1770 i que es caracteritza per l’eclecticisme manlleus a l’estil holandès i rococó francès, incorporació d’elements gòtics i xinesos i per l’ús freqüent de la caoba Adquirí una gran anomenada amb la publicació de The Gentleman and Cabinet Maker's Director 1754, recull de dissenys de mobles destinat a un públic ampli i que definí l’estil Chippendale