Resultats de la cerca

És autor del Muqtabis , collecció de texts historiogràfics anteriors, però amb indicació crítica de llurs errades, i de la crònica del seu temps al-Matīn , conservada parcialment a la Daḫīra d’ibn Bassām i considerada com la primera obra històrica de l’Àndalus

És autor del Muqtabis , collecció de texts historiogràfics anteriors, però amb indicació crítica de llurs errades, i de la crònica del seu temps al-Matīn , conservada parcialment a la Daḫira d’ibn Bassām i considerada com la primera obra històrica d’Al-Andalus

Bisbe de Nísibis i metropolita d’Armènia ~1290 És autor d’un tractat teològic Llibre de la perla , d’un catàleg d’escriptors en llengua siríaca amb la indicació de llurs obres, i d’un Nomocanon , compendi dels cànons dels concilis, important per a la història eclesiàstica

Féu dues estades a Roma 1751 i 1758 Per indicació de Mengs, a partir del 1770 entrà a treballar a la fàbrica de tapissos de Santa Bàrbara, a Madrid, per a la qual realitzà un centenar de cartons El seu art intimista se centra en els petits grups i les parelles d’una certa posició social Niños jugando al boliche, Museu Romàntic, Madrid Conreà també la pintura religiosa

Fou mestre de les fonts de la ciutat de Barcelona Per indicació del consell de la ciutat redactà un Llibre de les fonts de la present ciutat de Barcelona 1650, Institut Municipal d’Història de Barcelona, crònica que recull àmplia informació sobre el tema a través de diversos itineraris subterranis i que constitueix una obra de gran interès per al coneixement de la infraestructura hidrogràfica de la ciutat

Es traslladà a Madrid, juntament amb el seu cosí l’economista Joan Eloi de Bona i Ureta, per indicació de Pròsper de Bofarull Fou redactor de “La Discusión” 1850-59 i d’altres diaris polítics Defensor del lliure canvi, formà part de l’Asociación para la Reforma de los Aranceles i fou un dels fundadors de la Sociedad Abolicionista Española 1865 És autor d' Economía popular 1870 i La huelga publicada pòstumament, novella en defensa del lliurecanvisme

Adoptà com a primer cognom el de la seva mare Sibilla d’Erill en rebre la baronia d’Erill Guillem IV del seu cosí Guillem III d’Erill i de Coserans 1303 Consta en el seguici reial des del 1308 Assistí al casament de l’infant Alfons amb Teresa d’Entença 1314 i signà la donació que els fou feta del comtat d’Urgell Deixà la baronia al seu fill Arnau II i prengué l’hàbit de Montesa en ésser fundat aquest orde, del qual fou, per indicació del papa, el primer mestre 1319

Dedicat a la intervenció sobre el patrimoni arquitectònic des d’una òptica més propera als plantejaments de John Ruskin que no pas a les teories intervencionistes de Viollet-Le Duc, elaborà una teoria de la intervenció en edificis històrics, la qual, en molts aspectes, és a la base de les formulacions teòriques posteriors Defensava la diferenciació entre les parts noves i les originals i el respecte pels elements trets de l’emplaçament original, i proposà la indicació dels elements nous, la descripció i la documentació de l’edifici i la seva restauració, per a la publicació de…

Apareix el 1473 i, a Saragossa, el 1478 formant societat amb Georgius vom Holtz i Johannes Planck D’aquestes notícies hom ha deduït la seva possible activitat al capdavant d’un grup d’impressors alemanys com a animador de la primera impremta de la península Ibèrica, que devia funcionar conjuntament a Barcelona i a Saragossa L’edició, sense indicació d’impressor, de l' Ethica , l' Oeconomica i la Politica d’Aristòtil, que havia estat considerada feta per Botel a Saragossa vers el 1477, cal suposar-la, a partir d’un document datat a Barcelona aquest mateix any, feta a Barcelona,…

Es casà el 1536, amb Alessandro de Mèdici, duc de Florència, i, en segones noces 1539, amb Octavi Farnese Octavi I de Parma, motiu pel qual és sovint anomenada Margarida de Parma Escollida pel seu germà Felip II com a governadora dels Països Baixos 1559-67, cercà la collaboració dels elements moderats de la noblesa flamenca, a través del consell d’estat, i sovint es féu portaveu de les seves aspiracions davant el sobirà La pressió dels elements radicals sobre els caps moderats Orange, Egmont, Horn accentuà les reivindicacions autonomistes i religioses d’aquests, a les quals Felip II, per…