Resultats de la cerca

Ingressà a La Maquinista Terrestre i Marítima 1881, d’on fou 1894 un dels tres directors i, el 1917, director general Un dels creadors i primer president i director d’Electrometallúrgica de l’Ebre SA EMESA 1904, concebé i realitzà la central de Sástago, a l’Ebre Fou president de l’Associació d’Enginyers Industrials de Barcelona 1897-99 i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts El seu fill, Manuel Junoy i Cornet Barcelona 1903 — 1965, també enginyer industrial, fou director general i conseller de La Maquinista 1939-64

Partint d’una posició de dependent, assolí gradualment el control d’activitats de préstec i bancàries, a les quals afegí empreses industrials, ferrocarrils, vaixells i altres negocis, i desenvolupà també una tasca filantròpica

Gerent del rotatiu familiar La Vanguardia  des del 1969, el 1989 es feu càrrec de l’empresa, després de la mort del seu pare Carles Godó i Valls i impulsà una profunda renovació de la publicació President d’Antena 3 Ràdio —ho fou també d’Antena 3 TV entre els anys 1989 i 1992—, impulsà el 1998 el Grup Godó , del qual és president, i al juny de 2006 la creació d’Unión Radio posteriorment PRISA Radio amb el Grupo Prisa, de la qual fou vicepresident fins el 2014 Presideix també El Mundo Deportivo i és vicepresident de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i del Museu d’Art…

Fou cap del laboratori de proves de la Societat Siemens Schuckert - Indústria Elèctrica des del 1910 Catedràtic de metallúrgia general i tecnologia elèctrica a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, fou també professor de matemàtiques a l’Escola de Directors d’Indústries Elèctriques i a la de Perits Industrials, ambdues de Barcelona Fou elegit 1921 acadèmic numerari de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on presentà nombroses comunicacions i treballs

S'especialitzà en fotoquímica i tecnologia fotogràfica Ocupà diversos càrrecs a la Junta de l’Associació d’Enginyers Industrials de Barcelona 1928-63 i fou catedràtic a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona 1942 El 1920 fundà una empresa fotogràfica que el 1928 es transformà en Industria Fotográfica Nacional SA “Infonel” Publicà diversos tractats i articles, edità “El Progreso Fotográfico” i és autor d’un Curs de Fotografia 1921 editat pel CADCI, i de Manipulacions Fotogràfiques 1922

Llicenciat en enginyeria industrial a Barcelona 1936 on es doctorà el 1960 Continuà la seva formació estudiant ciències exactes i un postgrau d’especialització en metallografia Treballà com a enginyer cap de l’oficina tècnica de Fibras Artificiales, SA 1940-42 i de la firma AEG Ibérica de Electricidad, SA, de la qual fou gerent i director tècnic nacional Formà part de l’Associació d’Electrotècnia Espanyola des del 1956, i fou vocal de la junta directiva d’aquest organisme des del 1979 també pertanyé a l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, de la qual fou vicepresident…

Descobrí noves fórmules per a l’obtenció d’acer i exercí l’ensenyament de matemàtiques i d’enginyeria durant més de trenta anys a l’Escola d’Arts i Oficis i també a l’Escola Elemental del Treball i a l’Escola Industrial, de les quals fou director Fou president de la Societat d’Industrials Mecànics i Metallaris i de la Unió Espanyola de Transformadors Metallúrgics Morí assassinat el 8 de gener de 1918 Aquesta mort causà una forta impressió a Catalunya les autoritats l’atribuïren als sindicalistes, però aquests en responsabilitzaren un grup d’agents alemanys que actuava a Barcelona…

Llicenciada en història per la Universitat de Barcelona 1953 Fou professora ajudant a la UB i catedràtica d’institut Collaborà en la revista Estudios de Historia Moderna , dirigida pel seu mestre Jaume Vicens i Vives, on publicà l’article “El p Antonio Vicent SI 1837-1912 Notas sobre el desarrollo de la acción social católica en España” núm 4, 1954, i en l’ Índice Histórico Español Escriví vint-i-una biografies d’industrials i polítics catalans del segle XIX, que foren publicades en l’obra de Vicens i Vives Industrials i polítics del segle XIX 1958 La seva feina principal se…

Fundà, inspirat en les doctrines de Pestalozzi, una institució agronomicoeducativa prop de Berna i afavorí l’ensenyament de les classes pobres i industrials

Fou un dels primers a elevar a categoria artística objectes industrials, maquinàries i estris similars Les seves escenes d’experiments científics es feren famoses, com l' Experiment amb la màquina pneumàtica 1768 Londres, Tate Gallery