Resultats de la cerca

Era filla de l’actor Richard Bennett i germana de Joan Bennett Deixà aviat el paper d’ingènua i esdevingué una vamp sofisticada, amb una marcada personalitat Com la seva germana, acabà dedicant-se a la producció

Començà com a pintor de diumenges —fou empleat de correus fins a la seva jubilació 1922—, i, ja resident a París, es dedicà plenament a la pintura de tota mena d’escenes, amb una harmonia plàstica instintiva, que el portà a expressar d’una manera ingènua tota la poesia de la realitat

La seva comicitat, ingènua i patètica, dóna un caire de profund sentimentalisme a la seva obra El cinema sonor el relegà a un segon pla Són films seus His First Flame 1925, The Strong Man 1926, Long Pants 1927, Three's a Crowd 1927, The Chaser 1928, Heart Trouble 1928 i Zenobia 1939

Actuà per a la Metro Goldwyn Mayer, i a partir del 1926 donà vida a la figura ingènua i sentimental del “prim” en la coneguda parella còmica “el gras Oliver Hardy i el prim” Alguns dels seus films són The Devil’s Brother ‘Fra Diavolo’, 1933, Way out West 1937 i The Bullfighters 1945

Era filla de l’actor Richard Bennett i germana de l’actriu Constance Bennett De primer fou la ingènua en films humorístics i d’aventures Després triomfà en el gènere dramàtic amb Man Hunt 1941, The Woman in the Window 1944 i The Scarlet Street 1945, de Fritz Lang, i The Woman in the Beach 1947, de Jean Renoir

Ha encarnat el mite d’un tipus de dona jove ingènua, sensual i lliure El film que la llançà a la popularitat fou Et Dieu créa la femme 1956 de Roger Vadim A part aquest, són significatius En cas de malheur 1958, La vérité 1960, Vie privée 1961, Viva María 1965, Les novices 1970, Boulevard du Rhum 1970, Les pétroleuses 1971 i Don Juan 1972

Descriví amb un humor escèptic la societat i els sentiments contemporanis Escriví, entre d’altres, les novelles La table aux crevés 1929 i La jument verte 1933 La seva sàtira es convertí en gràcia ingènua amb el recull per a infants Contes du chat perché 1934 Entre les seves comèdies cal destacar La tête des autres dues versions, 1952 i 1959 També féu guions per al cinema

Fou amic de Rimbaud i de Verlaine Escriví poesia lírica alhora ingènua i sensual Valentines 1886, Doctrine de l’amour 1911 Professor a França i en altres països, fou internat al sanatori de Bicêtre —on compongué Aux saints , la millor de les seves poesies— a causa de les crisis depressives, que, a través d’un misticisme exacerbat, el portaren cap al catolicisme A la darreria de la seva vida esdevingué captaire

Tingué taller propi Hom coneix d’ell temes religiosos Misteris del Rosari , a l’església de Porreres i paisatges amb escenes costumistes de la vida del camp de l’illa al seu temps Conreà l’oli i el fresc Féu un tipus de pintura ingènua, però amb encant decoratiu i interès illustratiu El color és més aviat pàllid, amb tons brillants, com és molt corrent a la pintura del s XVIII

Escriví poesies en sicilià idillis i èglogues caracteritzats per una coloració arcàdica i un xic melindrosa però en el sentiment genuí d’una ingènua vida campestre, de ressò rousseaunià, hom nota sovint un esperit sincer i delicat La seva obra mestra és L’origini di lu munnu ‘L’origen del món’, 1768, on es destaca la forta vena humanística de l’autor, amb una certa tendència cap a la caricatura