Resultats de la cerca

Es formà a l’Acadèmia de Carrara amb Ferdinando Pelliccia Establert a Barcelona, és autor d’una part de les escultures de la font Al geni català, erigit segons projecte de l’arquitecte Francesc Daniel Molina i Casamajó , al Pla de Palau 1852-56 Entre les seves obres conservades també hi ha diversos panteons als cementiris del Poble Nou i del Masnou Va intervenir així mateix en la decoració del Saló de Cent de Barcelona 1854 A Madrid, realitzà elements decoratius per al teatre de la Zarzuela juntament amb Pagninucci Va participar a l’Exposició Nacional de Belles Arts 1862 i a la Universal de…

Després de llicenciar-se, inicià l’activitat docent el 1979, i dos anys més tard entrà a l’Escola Pia Santa Anna de Mataró, on és professor de Llengua i Literatura Catalana i on ha estat membre de l’equip directiu Vinculat des de molt jove al moviment escolta i a grups cristians, du a terme una intensa activitat en el món associatiu i cultural El 2002 creà una empresa de produccions audiovisuals i exerceix de manera discontínua el periodisme amb articles a la premsa comarcal i també a l’ Avui i El Punt , reportatges televisius al circuit de TVE a Catalunya sobre Salvador Espriu, Agustí Bartra…

Lluità per la Confederació Polonesa, fou exiliat a Kamtxatka i fugí a França El 1774, per iniciativa del govern francès, fundà una colònia a Madagascar Escriví unes Mémoires 1790

Llicenciat en medicina i cirurgia Coordinador d’ Izquierda Unida a Astúries, en la VI Assemblea Federal d’Izquierda Unida de l’octubre del 2000 fou elegit coordinador general en substitució de Julio Anguita González Després d’una etapa de mals resultats electorals, fou reelegit coordinador general d’Izquierda Unida el desembre del 2004 en la VIII assemblea general de la formació, caracteritzada per una forta divisió interna Superà el principal candidat alternatiu, Enrique Santiago, que tenia el suport del PCE, i un mes després el consell polític d’IU el ratificà en el càrrec En aquesta etapa…

Ajudat per la seva família, el 2007 participà en la creació de la Iniciativa Infantil Planta pel Planeta, per plantar 1 milió d’arbres a cada país del món Al febrer del 2011, explicà el seu objectiu davant l’Assemblea General de l’ONU

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona i especialitzat en dret urbanístic i del medi ambient Començà la seva activitat pública en el moviment estudiantil en el sindicat AEP-ACE i en collectius pacifistes i solidaris amb el Tercer Món El 1991 s’incorporà a la branca juvenil d’ Iniciativa per Catalunya-Verds Cinc anys després fou nomenat coordinador nacional de Joves amb Iniciativa Candidat a les eleccions municipals de Barcelona del 1995 i a les catalanes del 1999, l’any següent fou nomenat portaveu d’Iniciativa per Catalunya, càrrec des del…

Advocat, fundà a Lleida l’Associació Catalanista 1875 fou alcalde i regidor de la seva ciutat El 1895 s’instauraren a iniciativa seva els Jocs Florals de Lleida El 1892 cooperà en la redacció de les Bases de Manresa com a president de l’Associació Catalanista, l’òrgan de la qual, La Comarca de Lleida , fundà, inspirà i mantingué econòmicament

Es dedicà activament a refutar i a denigrar els escrits religiosos del judaisme, adés prenent-los com a prova indirecta dels dogmes cristians, adés exagerant-ne les “blasfèmies” A ell es deu la iniciativa de la disputa de Barcelona 1263 i la confiscació i expurgació de llibres hebreus als dominis de Jaume I, per a la qual operació obtingué butlles papals 1267

Durant la primera guerra Carlina lluità en l’exèrcit liberal al Maestrat, a Móra d’Ebre i a Aragó Ascendit a general, fou comandant general de la província de Terol Fou d’ell la iniciativa de l’afusellament de Maria Griñó, mare del capitost carlí Ramon Cabrera Fou capità general de Mallorca 1840-43 i ministre de la guerra 1843 En caure Espartero, s’exilià i anà a residir a Gibraltar

El 1822 s’alçà a Cervera contra el règim constitucional Amb el seu fill homònim, reuní una partida d’uns tres-cents homes, que atacaren les forces del govern Impedí, però, que el guerriller Romanillos incendiés la Universitat de Cervera, on s’havia refugiat la guarnició liberal Fou per iniciativa seva que diverses partides reialistes atacaren i conqueriren la Seu d’Urgell, on s’establí la regència reialista