Resultats de la cerca

Es formà a Düsseldorf, Ginebra, París i Roma, on, impressionat per la cultura italiana, sojornà 1850-57 La seva fama s’inicià quan Lluís I de Baviera adquirí el seu discutit Pan Exercí el seu magisteri a Weimar 1860-62 i posteriorment s’establí a Itàlia Gran admirador d’Il Veronese i de Rubens, fou un romàntic retardat, amant de paisatges misteriosos i de mitologies, i la seva obra és tan aviat malenconiosa com macabra i caricaturesca Bé que fou combatut, influí molt en el seu temps i sovint representà la volguda síntesi germanollatina La seva Illa dels morts , de la qual féu sis versions…

La seva poesia, preferentment èpica, s’inspirà en temes i formes populars Intentà de ressuscitar la mitologia heroica i el folklore nacional letó

Fou un dels creadors de la literatura suïssa en llengua francesa S'inspirà en gèneres literaris estrangers Poésies helvétiennes 1782, Conservateur suisse 1855-58, etc

Representant del barroc, construí, a Berna, la Heiliggeistkirche 1726-29 i el Burgerspital 1734, per al qual s’inspirà en plans de l’arquitecte francès Joseph Abeille

Hàbil miniaturista, s’inspirà en models de Miquel Àngel i de Rafael Gaudí d’una gran anomenada en el seu temps i fou protector d’El Greco a Roma

Fou estimada per RWagner, a qui inspirà el drama Tristany i Isolda Entre les seves obres comèdies, drames, etc figuren els Fünf Gedichte ‘Cinc poemes’, que foren musicats pel compositor

S'inspirà en l’obra del gran poeta persa Neẓāmī, per escriure Iskendername ‘El llibre d’Alexandre’, un llarg poema de prop de vuit mil rodolins, amb un gran valor històric

El 1885 obtingué empíricament la fórmula que determina les longituds d’ona de les ratlles de la sèrie de Balmer , fórmula que, interpretada per Niels Bohr, inspirà l’antiga teoria quàntica

S'inspirà estilísticament en Rafael i Miquel Àngel, i temàticament en Homer, Dante, Ossian i Goethe, sota les orientacions teòriques de Winckelmann Dels seus dibuixos, que són en gran part a Weimar, es destaca el Cicle dels Argonautes

Com a arquitecte treballà a Pàdua, on féu les portes de San Giovanni 1528 i de Savonarola 1530, l’arc de l’Orologio 1532, l’Odeó i la llotja del palau Cornaro S'inspirà en els estils monumentals romans