Resultats de la cerca

Estudià literatura creativa a la Universitat d’Iowa, i a mitjan anys seixanta, fou coeditor de la revista O To 9 , 1967-70, una publicació molt identificada amb l'ambient artístic de la Nova York dels anys seixanta Fou lector de teoria de l’art a la School of Visual Arts de Nova York 1968-71 i en altres centres docents de la ciutat, activitat que compaginà amb performances  al carrer, el caràcter provocatiu de les quals aconseguí amb un aspecte marginal i un comportament propi dels alienats mentals Conreà també la poesia, el vídeo i la fotografia Amb la seva segona muller, Maria Acconci, el…

Estudiant d’Arquitectura a l’Escola Nacional de Belles Arts, inicià la carrera a l’estudi de Lucio Costa, el qual succeí en la direcció de la construcció del Ministeri d’Educació a Rio de Janeiro 1937-45 i amb qui collaborà en el pavelló brasiler a l’Exposició Internacional de Nova York 1939 La seva primera obra personal fou una guarderia a Rio de Janeiro 1937, que denota la influència de Le Corbusier El president brasiler Juscelino Kubitschek li encarregà les seves grans realitzacions un conjunt d’edificis vora el llac Pampulha 1942 i, sobretot,  els edificis representatius i públics de…

A Madrid estudià violí, harmonia i composició L’any 1921 emigrà a Cuba, d’on era originària la seva mare Ben aviat fou el primer violí a l’Orquesta Sinfónica i a l’Orquesta Filarmónica de l’Havana, on més tard exercí de director A partir del 1929 tocà la viola a la Sociedad de Música de Cámara El mateix 1929 oferí concerts amb el compositor i violinista espanyol Joaquín Turina a la Sociedad Hispano-cubana de Cultura Amb A García Caturla foren pioners de l’art simfònic cubà amb obres com Rítmica V i VI 1930, compostes per a instruments tradicionals, d’origen africà o europeu, on ressalta la…

Vida i obra De jove abandonà la carrera d’enginyer per dedicar-se a la pintura i a partir del 1903 al teatre, de la mà d’Adrià Gual i el seu Teatre Íntim Hi feu d’actor Èdip rei , de Sòfocles, adaptà al català obres estrangeres La festa dels reis , de Shakespeare i eventualment exercí d’autor El quart de la sort ,  La veritat sense contemplacions, 1922 En 1904-05 interpretà diversos curts de Segundo de Chomón per als Espectacles Graner de la sala Mercè, que sota la direcció de Gual integraven diverses arts, entre les quals hi havia el cinema Actuà també en films que aquest…

Professional des dels setze anys, als divuit es convertí a l’islam, bé que, a diferència de molts músics afroamericans convertits a l’època, conservà el seu nom de naixement Les primeres actuacions que li donaren renom foren en el grup d’Art Farmer trompeta i Benny Golson saxòfon tenor l’any 1959 El 1960 John Coltrane  l’incorporà al seu quartet, un dels dos o tres grups de jazz més influents des de la segona meitat del segle XX amb àlbums com My Favorite Things 1961, Africa Brass 1961, Crescent 1964 o A Love Supreme 1965 Parallelament, gravà amb altres músics de l’avantguarda del moment per…

Fill de pare cristià i mare musulmana Abans dels vint anys s’incorporà a l’Organització Democràtica del Poble Oromo, un dels grups guerrillers contraris al dictador Mengistu Haile Mariam que integraven el Front Democràtic Revolucionari del Poble Etíop FDRPE Després de l’enderrocament del règim prosoviètic 1991, passà a formar part de l’exèrcit d’Etiòpia, dins del qual arribà a tinent coronel El 1995 participà en la missió de pau de les forces de l’ONU UNAMIR en el conflicte dels grans llacs Posteriorment fou destinat a dirigir una unitat d’intelligència en els combats fronterers…

Estudià comerç, sense vocació, i entrà a l’acadèmia Martínez Altés ~1886-89, on conegué Isidre Nonell Fou aprenent en un magatzem mentre assistia als cursos nocturns de l’acadèmia Borrell Vers el 1896 visità Madrid, on l’impressionà fortament Goya, cosa que el decidí a dedicar-se a l’art i a freqüentar més assíduament l’acadèmia Borrell, on entrà en contacte amb el grup d’ El Rovell de l’Ou Amb text de Josep Lleonart, publicà l’ Auca de l’Aplec de Sant Medir , que imprimí el seu amic Ramon Riera ~1899 Obtingué un accèssit al concurs de cartells, pel carnestoltes de Vilanova, celebrat a Els…

Director d’una empresa immobiliària, a la dècada dels setanta creà el grup Fininvest, que arribà a controlar importants diaris i revistes, entre d’altres,  La Repubblica i L’Espresso , editorials Mondadori, canals de televisió i agències immobiliàries El 1986 adquirí, a més, el club de futbol Milan AC, del qual fou president en 1986-2004 i 2006-08 i que vengué a un consorci xinès el 2017 Després de la crisi del 1993, s’introduí en la política i, al capdavant de la coalició de dreta Polo delle Libertà formada per l’ Alleanza Nazionale neofeixistes, la Lega Nord federalistes i Forza Italia , el…

Vida i obra Orfe des de molt petit, quedà sota la tutela del seu oncle, Domènec Sala, canonge de Tarragona Estudià llatí i humanitats al collegi dels pares escolapis d’Alcañiz Terol i els dos primers cursos de filosofia al Reial Estudi Literari de Tarragona 1818-19 El 1820 es traslladà a Barcelona, on realitzà el tercer curs de filosofia amb el prevere Francesc Garrós, i el 1821 s’incorporà a la restaurada universitat barcelonina, en la qual cursà els dos primers anys de dret El 1823 es traslladà a Saragossa, on acabà tercer de lleis i cànons, i dos anys després, finalitzats els estudis,…

Vida i obra També es distingí com a filòleg i com a polític Utilitzà, almenys en tres ocasions, els pseudònims de Pedro Fernández , Ramón Miguel Palacio i Antonio Filopolita Era membre d’una noble família originària de Girona El seu besavi, Jeroni de Capmany i Montpalau, investit cavaller el 1671, fou professor de dret a l’Estudi General de Girona, jurat de la ciutat el 1678 i el 1682 i autor del pròleg en el manuscrit gironí de la Crònica siscentista de Jeroni de Real,…