Resultats de la cerca

Fou director i propietari d' El Imparcial i més tard promotor del diari El Sol , portat intellectualment pel seu fill J Ortega y Gasset Els diaris de la seva propietat foren portaestendards de les idees de la Generació del 98 Com a escriptor conreà la novella La cigarra , 1879, el teatre i les narracions de viatges

Format a l’Accademia di Brera de Milà Partí d’un realisme camperol influït per Millet, però el 1886 adoptà un puntillisme primer al servei de temes naturalistes i després d’un simbolisme iniciat el 1891 allegòric i líric Home intellectualment inquiet, concebé, per influència dels prerafaelites, l’art com una mena de religió laica i publicà en aquest sentit algun article a Ver Sacrum La seva obra més ambiciosa és el tríptic inacabat Natura, Vida i Mort 1896-99

Format intellectualment a la Universitat de Sevilla, es traslladà a Londres, on estudià violí, piano i composició Bon coneixedor de la música d’Andalusia, realitzà una important tasca de divulgació del folklore andalús a la capital anglesa Assolí un notable prestigi i dirigí algunes orquestres angleses, com ara l’Orquestra Simfònica de Birmingham o l’Orquestra Simfònica de Londres, tot presentant programes de música espanyola També exercí la crítica musical i literària De la seva producció destaquen les peces per a piano i orquestra, com ara Canzoneta , Cuando las penas miro o Tus ojos

Fou un dels principals representants de la reacció tradicional contra la Revolució Francesa, la qual combaté intellectualment i pràcticament Lliurat a l’apologia de la teocràcia pontifícia, fou un dels inspiradors de l’ultramuntanisme del s XIX Al racionalisme del s XVIII oposà el sentit comú i la fe Segons ell, el pecat original ha deixat l’home en una situació d’insuperable impotència per a conèixer per si mateix la veritat i el bé social Així, l’home s’ha de sotmetre a l’autoritat de Déu, representada legítimament només pel papa i els monarques És autor de Considérations sur la Révolution…

A Dresden, estudià piano amb F Wieck i harmonia amb M Eberweim, i a Leipzig amb M Hauptmann Tot i que la seva família volia que estudiés dret, arran de conèixer F Liszt 1849, amb qui posteriorment estudià piano, es decantà per la música Escriví en el diari "Die Abendpost", des del qual feu apologia de la Nova Escola Alemanya L’estrena el 1850 de Lohengrin l’impulsà a conèixer i treballar amb R Wagner El 1853 realitzà la seva primera gira com a pianista, i també es dedicà a la direcció Contractat pel Nationaltheater de Munic, dirigí l’estrena de Tristany i Isolda 1865 i Die Meistersinger von…

Estudià a Cervera i a Osca, on es doctorà en cànons Durant la Guerra Gran fou capità de sometents L’any 1799 Carles IV li concedí el títol de ciutadà honrat de Barcelona El 1804 féu un viatge llarg per França, Bèlgica, Holanda i Anglaterra El 1808 es posà al servei de la causa francesa, portat per les seves idees avançades, i exercí els càrrecs de corregidor de Figueres i de Girona, i de president de la cort d’apellació de Barcelona Exiliat el 1814 a Montpeller, on estudià ciències naturals, el 1816 tornà a Catalunya, però fins el 1821 no recuperà els béns confiscats i restà a Figueres…

Marquès de Santillana Fill de l’almirall poeta Diego Hurtado de Mendoza, es distingí sempre per una doble activitat, política i literària A favor de Joan II de Castella o en contra, combaté sense treva la privadesa d’Álvaro de Luna, a la caiguda del qual contribuí Intellectualment, fou un home afeccionat a les novetats, colleccionà una biblioteca particular important i encarregà la traducció de nombroses obres clàssiques La seva producció palesa clarament totes les seves inquietuds renovadores A la Carta Prohemio al Condestable Pedro de Portugal —escrita en prosa— defensà el conreu d’una…

Vinculat intellectualment a la generació del 27, demostrà un gran interès pel cinema Installat a París 1925, fou ajudant del director francès Jean Epstein 1926-28 i realitzà el primer film Un chien andalou, 1928 en collaboració amb Salvador Dalí i adscrit al surrealisme El film següent, L’âge d’or 1930, en el qual intervingué també Dalí, provocà un gran escàndol Després realitzà el vigorós documental Las Hurdes 1932 Durant la Guerra Civil Espanyola supervisà films de propaganda política republicana Durant l’exili als EUA 1939-46 fou artísticament poc productiu fou redescobert amb el film…

Utilitzà esporàdicament el pseudònim de Manuel Manrique de Lara Feu estudis al seminari de Barcelona Milità al partit republicà i, essent diputat, proposà a la diputació de Barcelona la conversió de Catalunya en estat republicà federal dins l’Estat espanyol febrer del 1873 Visqué anys a Madrid i a París A Barcelona, collaborà, a partir del 1867, a El Principado  o El Diluvio amb articles de crítica d’art i de literatura També collaborà als periòdics El Café  Considerà els Jocs Florals de Barcelona una institució creada i mantinguda per elements provincialistes ancorats intellectualment en…

Els seus anys més fructífers intellectualment foren els passats a Bec després, les lluites que pel seu càrrec hagué de sostenir contra Guillem II i Enric I defensant la independència de l’Església li robaren la pau i el temps que hauria volgut dedicar a l’estudi Les seves obres més importants són Monologium 1077, Proslogion, De veritate, De libertate arbitrii, Cur Deus homo A les dues primeres exposà i tractà de justificar racionalment totes les principals veritats de la Revelació, posant en pràctica la tesi segons la qual cal partir de la fe, no pas d’una fe ociosa , sinó viva , que esperoni…