Resultats de la cerca

Associat al seu pare Desideri 759, vençut per Pipí el Breu i destronat, morí a Constantinoble, després d’haver intentat un desembarcament a Calàbria que fou desbaratat per Grimoald, príncep de Benevent 787 La seva figura donà el tema a la tragèdia de Manzoni del mateix nom

La seva trajectòria professional s’inicià a Toledo l’any 1541 com a assistent de l’organista cec Francisco Sacedo El 1549, després de la mort de Sacedo, fou elegit per a succeir-lo Tot i haver intentat accedir al càrrec d’organista de la catedral de Palència l’any 1564, sembla que continuà a Toledo fins el 1579

Fou ministre d’afers estrangers als governs Wellington 1828-1830 i Peel 1841-1846 Defensà els principis lliurecanvistes i dimití 1846 després de la derogació de les Corn Laws El 1852 ocupà el càrrec de primer ministre en un govern de coalició Dimití el 1855, després d’haver intentat inútilment d’evitar la guerra de Crimea

Metge de professió, es distingí entre els rebels al domini de Gènova, de la qual depenia Còrsega des del 1559 Collaborà estretament amb Teodor de Neuhof, nomenat rei dels corsos Després d’haver intentat en va un arranjament amb els genovesos, dirigí la lluita contra ells i obtingué, el 1753, el poder absolut per a la nació corsa Fou assassinat, amb la complicitat dels genovesos

El 1813 fou nomenat ambaixador a Viena Fou ministre d’afers estrangers als governs Wellington 1828-30 i Peel 1841-46 Defensà els principis lliurecanvistes i dimití 1846 després de la derogació de les Corn Laws El 1852 ocupà el càrrec de primer ministre en un govern de coalició En política exterior adoptà una actitud vacillant Dimití el 1855, després d’haver intentat inútilment d’evitar la guerra de Crimea

Abandonà el partit gibellí i s’ensenyorí del poder a la ciutat de Pisa, on instaurà un règim de terror Víctima d’una conspiració, fou empresonat amb els seus fills, a la torre de Gualandi, on morí de fam, després d’haver intentat, segons la llegenda, d’alimentar-se dels seus propis infants Dante Alighieri s’inspirà en aquest episodi per a la composició d’un dels seus cants més famosos Infern , XXXIII

Fill petit de Miloš I de Sèrbia, succeí el seu germà Milan II, que no arribà a regnar ni un mes Destronat perquè havia intentat de cercar l’ajut de Rússia, s’exilià, però tornà a Sèrbia el 1858 quan el seu pare recuperà el tron, i el succeí a la seva mort Emprengué una sèrie de reformes i fou assassinat pels sicaris dels Karadjordjević El succeí el seu net Milan IV, que esdevingué el primer rei de Sèrbia Milan I de Sèrbia

Sabater, ingressà a l’Agrupació Socialista de Palma en 1914-15 Féu costat als socialistes reformistes contra els terceristes durant el període 1919-21 i fou secretari general de la Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble 1922-23 Expulsat del partit socialista pel maig del 1923 pel fet d’haver intentat de fer costat electoralment a Joan March i els liberals, passà a treballar com a periodista a El Día Tornà al PSOE durant la Segona República fou afusellat durant la guerra civil

En morir Alexandre el Gran esdevingué diàdoc Fou nomenat sàtrapa de Capadòcia i Paflagònia Fidel al regent Perdiccas, lluità contra Antípater, Cràter i Neoptòlem, que havien intentat de desposseir-lo de la regència, i els derrotà Mort Perdiccas i nomenat regent Antípater 321 aC, Èumenes fou atacat pels altres diàdocs i hagué de refugiar-se a Nora, que fou assetjada per Antígon, el qual, mort Antípater, abandonà el setge per atacar Polispercont, nou regent 318 aC, i ocupar el seu lloc Èumenes derrotà Antígon, però, traït per la seva tropa, fou assassinat per ell

Preceptor dels fills de János Hunyadi Ladislau VI i Maties I d’Hongria Escrivà reial 1443, fou bisbe de Várad 1445 i canceller 1452, i contribuí a l’elecció de Maties I 1458 El 1465 fou nomenat arquebisbe d’Esztergom Empresonat pel fet d’haver intentat entronitzar el príncep polonès Casimir 1471, fou alliberat poc abans de la seva mort Fou un dels promotors del renaixement hongarès a la Universitat de Bratislava, on fundà l’Acadèmia Istropolitana Escriví Oratio ad Sixtum III i Epistolae in diversis negotiis Els seus discursos polítics foren editats el 1878