Resultats de la cerca

Fou professor a Calcuta i estudià els fenòmens atmosfèrics estellars, la corona solar, la pressió de radiació i la ionització, on establí l’equació que duu el seu nom

Féu importants recerques en radiacions, ionització, etc, i ideà diversos instruments com ara l’osmoregulador És conegut sobretot pel fet d’haver descobert, el 1900, els raigs gamma dels cossos radioactius

Investigà la ionització dels gasos i l’emissió d’electrons pels metalls purs en el buit perfecte Inventà la sonda que duu el seu nom i el pliotró Rebé el premi Nobel del química l’any 1932

Es doctorà a la Universitat de Munic 1910 i ocupà la càtedra de física a les universitats de Zuric, Utrecht, Göttingen i Leipzig El 1940 s’exilià als EUA, on fou nomenat professor de la Cornell University, Ithaca Nova York Estudià la teoria de les dissolucions de sals, els moments dipolars i l’estructura molecular Estengué la idea de la ionització de les sals en dissolució d’Arrhenius a l’estat sòlid cristallí, investigà el cas de les solucions concentrades i determinà de forma quantitativa el nivell d’associació existent entre les molècules de solut i les de dissolvent Els seus treballs…

Es doctorà en química a la Universitat de Yale el 1940 La seva carrera professional s’inicià al món empresarial, on treballà fins el 1967, quan obtingué una plaça de professor de ciències aplicades i química a Yale Des de la seva jubilació, l’any 1987, fou professor emèrit en aquesta universitat i posteriorment fou professor d’investigació a la Virginia Commonwealth University, a Richmond Virgínia El 1988 desenvolupà la tècnica d’ionització per electroesprai ESI, Electrospray Ionization, que permet aplicar l’espectrometria de masses a l’anàlisi de mostres de macromolècules biològiques En l’…