Resultats de la cerca
Es mostren 234 resultats
Gaspare Vanvitelli
Pintura
Nom italianitzat amb què és conegut Gaspard van Wittel, pintor holandès.
S'establí definitivament a Roma a vint anys S'especialitzà en la pintura de vedute , aleshores en voga però a les vistes italianes amb ruïnes oposà les de tipus nòrdic, exactes i minucioses, que resulten uns documents nítids i vius de l’ambient i la vida quotidiana de les ciutats on residí o que visità És considerat el precursor principal d’Il Canaletto, i fou copiosament imitat Obtingué distincions, com la d’acadèmic de San Luca 1711, i gaudí de la simpatia d’alts personatges d’ambient vaticà i de les corts de París i Madrid Les seves vistes, gairebé totes italianes…
Il Tempesta
Pintura
Pseudònim de Pieter Mulier el Jove, pintor holandès.
Des del 1666 treballà a Roma i en altres ciutats italianes Es féu conèixer pels seus paisatges, sobretot tempestes marines, que interpretà amb un realisme colpidor
Georg Caspar Schürmann
Música
Compositor alemany.
A vint anys cantava al teatre de l’Òpera i en diverses esglésies d’Hamburg Establert com a cantant, director i compositor de prestigi a la cort de Brunsvic-Wolfenbüttel, hi estrenà les seves primeres obres escèniques la pastoral italiana Endimione 1700 i les òperes sacres Salomon i Daniel , ambdues del 1701 El duc Anton Ulrich l’envià a Venècia per completar la seva formació musical en l’estil operístic italià Allí conegué CF Pollarolo, T Albinoni, F Gasparini i FAM Pistocchi Altra vegada a Alemanya, fou nomenat mestre de capella de la cort de Meiningen El 1707 s’establí definitivament a…
Giovanni Andrea dell’Anguillara
Filosofia
Humanista italià.
És autor d’una traducció de les Metamorfosis 1561 d’Ovidi en octaves italianes, i de l’adaptació Edipo 1556 de la tragèdia de Sòfocles, en la qual introduí elements de caràcter popular
Felip Fulló
Escultura
Escultor establert a Mallorca, probablement d’origen francès.
És autor dels cadirats del cor de la seu de Mallorca, obra contractada el 1514 S'hi observa una barreja d’influències flamenques i italianes, més concretament florentines Collaborà en aquesta obra l’aragonès Juan de Salas
Juan Valverde de Amusco
Metge castellà.
Estudià a Pàdua, on fou deixeble de Colombo Escriví, ampliant i rectificant en alguns punts l’obra de Vesalius, Historia de la composición del cuerpo humano Salamanca 1556, obra que, en successives versions italianes i llatines, estengué la seva fama arreu d’Europa
Esteve Tamburini
Heràldica
Heraldista.
Probablement clergue Autor d’un tractat del blasó o armorial en català, compost durant el regnat de Carles V en 1516-19 publicat en 1961/62 Utilitzà fonts italianes i franceses Ha estat identificat amb Pere de Clariana-Seva, doctor en drets i assessor de l’audiència de Barcelona
Jeroni Araolla
Literatura
Poeta sard.
Canonge de Bosa, fou consultor del sant ofici a Roma Destacà per la seva poesia religiosa en llengua sarda Autor d’una vida rimada dels patrons de Sàsser 1582 i de composicions que reuní, amb d’altres de castellanes i italianes, a Rimas diversas espirituales 1597
Radoan
Escultura
Escultor dàlmata.
És l’autor de la portada principal de la catedral de Trogir 1240, en la qual la composició gira entorn del tema del Naixement seguint un rigorós esquema compositiu Estilísticament rebé fortes influències italianes i fou una de les figures més importants de l’escultura romànica a Dalmàcia
Alonso de Mudarra
Música
Compositor andalús.
Actuà al palau dels ducs de Mendoza, a Guadalajara La seva obra per a viola de mà, Tres libros de música en cifra para vihuela 1546, comprèn fantasies, pavanes, tientos , motets, villancicos , salms, cançons i sonets escrits originalment per a viola de mà, o transcrits d’obres italianes, flamenques o hispàniques
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina