Resultats de la cerca

Criat a Sud-àfrica, el 2007 començà la seva trajectòria com a ciclista professional, amb nacionalitat kenyana, en l’equip Konica-Minolta, i el 2008 es nacionalitzà britànic Competí successivament amb els equips Barloworld 2008-09 i, des del 2010, amb el ProCycling Entre altres títols, fou primer al Tour de Maurici 2006, al Giro del Cap Challenge 2 2009, vencedor d’una etapa de la Vuelta a España 2011, d’una etapa del Tour de França 2012, medalla de bronze a la contra rellotge dels Jocs Olímpics de Londres 2012 i de Rio de Janeiro 2016, vencedor al Tour de Roumandie 2013, 2014, del Critérium…

Ha escrit, entre altres obres, les novelles Don Goyo 1933, Madrid, reportaje novelado de una retaguardia heroica 1937, El secuestro del general 1973, Jaguar 1976 i les obres teatrals Lázaro 1941, Trilogia ecuatoriana 1959

Especialista en proves de circuit, participà en quasi totes les curses que es feren al circuit de Montjuïc durant la dècada de 1950 i 1960, al volant de cotxes tan diversos com Jaguar, Austin Healey, SEAT o Renault També corregué rallis com a pilot i com a copilot, al costat de Víctor Sagi al Ralli de Montecarlo 1961, on participaren amb un BMW

Format en el kàrting en els equips Genikart i Arisco, passà per la Fórmula Nissan i la Fórmula 3000 abans d’entrar a la Fórmula 1 l’any 2000 amb l’equip Jaguar comandat per Niki Lauda El 2003 passà a BMW-Williams, equip reconvertit en Williams, on treballà amb pilots com Ralf Schumacher, Marc Gené o Juan Pablo Montoya El 2012, amb Pastor Maldonado com a pilot, aconseguí la primera victòria com a enginyer de pista en guanyar el Gran Premi d’Espanya al Circuit de Catalunya

Poeta d’avantguarda, escriví, entre d’altres, Poemas nicaragüenses 1933, El jaguar y la luna 1959, Zoo 1962 i Cantos del Cifar 1971 Del seu teatre es destaca l’obra d’intenció política Por los caminos van los campesinos Els anys trenta estigué molt relacionat amb el grup d’intellectuals catòlics espanyols a l’entorn de Rde Maeztu i propugnà un ideal d’Hispanitat d’arrels tradicionalistes Del 1954 al 1998 fou codirector del diari La Prensa Fou membre 1945 i director 1964-2002 de l’Academia Nicaragüense de la Lengua i rebé, el 1991, el premi Gabriela Mistral atorgat per l’OEA

Establert des de petit a Catalunya, s’inicià el 1966 en una cursa a Montjuïc al volant d’un Jaguar Compaginà les curses de velocitat i els rallis, modalitat que abandonà progressivament a partir de la mort del seu germà Michel, que li feia de copilot, l’any 1972 Es proclamà campió de Catalunya de Fórmula 4 1969 i quedà segon en el campionat de F1430 1970, amb tres victòries parcials Després es passà a la F1800, repetí subcampionat 1974, 1975 i aconseguí diverses victòries parcials Disputà el Campionat Internacional Fórmula Renault Europe 1975, 1976 L’any 1977 es passà a les…

Estudià a la Universitat de Yale, on es graduà el 1948 El 1952 es doctorà al Massachusetts Institute of Technology MIT, on feu recerques que més tard aprofità EP Wigner guanyador del premi Nobel el 1963 A partir del 1952 a la Universitat de Chicago i del 1955 al California Institute of Technology on es retirà el 1993, treballà sobre les partícules , que agrupà originalment per famílies proposà la idea del “camí òctuple” el 1964 a partir de la càrrega elèctrica, el  spin  i altres indicadors, establí comparacions amb la taula periòdica dels elements i formulà la teoria dels quarks , més tard…

S’inicià en el kàrting, i el 1990 guanyà el campionat d’Espanya de Fórmula Ford 1600 i el 1992 obtingué el títol britànic i el d’Europa de Fórmula Renault El 1993 i el 1994 participà en el campionat britànic de Fórmula 3 Al Japó guanyà els campionats de la Fórmula 3 1995, amb vuit victòries, de Fórmula 3000 1997, amb sis triomfs, i com a pilot oficial de Toyota guanyà el campionat Japonès de Turismes 1997 Aquests èxits el portaren a aconseguir patrocinadors suficients per a intentar entrar a la Fórmula 1, cosa que feu primer com a provador a l’equip Jordan el 1998 L’any següent passà a l’…

Provinent d’una família xiïta, estudià història a la Universitat de Cambridge i durant un temps treballà per a agències de publicitat En 1969-73 publicà narracions en revistes i s’introduí en el món teatral El 1975 publicà una primera novella Grimus , que passà desapercebuda La següent, tanmateix, el monumental fresc històric de l’Índia i el Pakistan postcolonials The Children of Midnight 1981 li valgué el Premi Booker i ha estat considerada una de les novelles més rellevants en llengua anglesa del segle XX En aquesta obra apareixen les que seran constants de la seva producció posterior…

Vida i trajectòria política A la seva vila natal dirigí la revista nacionalista Flama 1917-19, òrgan de l’organització del mateix nom que cofundà el 1916 Exiliat durant la Dictadura de Primo de Rivera, fou redactor en cap a París del butlletí Estat Català 1924-25 Home de confiança de Francesc Macià , l’acompanyà a Moscou 1925 i fou un dels dirigents dels fets de Prats de Molló 1926 Assistí a l’assemblea independentista de l’Havana 1928, i des d’aquest any fins al 1930 visqué a Nova York, on entrà en contacte professionalment amb el món de la cinematografia Cridat per Macià, el…