Resultats de la cerca

Filla única de l’acabalat banquer barceloní Joan Antoni Morell S'educà a Barcelona, i a dotze anys dominava el llatí, el grec i l’hebreu Un revés de fortuna obligà la família a expatriar-se, a Lió, on completà els estudis de física, de metafísica i de dret civil i canònic El 1608 mantingué una palestra pública sobre dialèctica i ètica El mateix any, a Avinyó, dissertà davant el vicelegat del papa Pau V i altres doctors i se li concedí el títol de doctor en ciències i lletres Allí mateix ingressà al convent dominicà de Santa Pràxedes, on prengué l’hàbit el 1609 i féu els vots el 1610 El 1613…

Fou membre del CN Sabadell, on centrà tots els seus èxits en un sol any 1972, durant el qual fou campió absolut de Catalunya de 100 m lliure, 100 m papallona, i 200 i 400 m estil individual Doble campió estatal hivern i estiu de 200 m estil individual, fou finalista olímpic en la prova de relleus 4 × 100 m lliure Per aquesta darrera actuació rebé la medalla extraordinària al mèrit esportiu de la federació espanyola

S'inicià professionalment  en el diari Tele-exprés l’any 1975, i posteriorment collaborà en el setmanari El Món i en El País L’any 1991 s’incorporà a La Vanguardia , diari del qual ha esdevingut un articulista destacat i del qual fou redactor en cap per als Jocs Olímpics del 1992 i corresponsal a Itàlia 1997-2000 Aquest any en fou nomenat subdirector, i posteriorment director adjunt i delegat a Madrid Amb Joan Josep López Burniol fou coautor de l’editorial publicat conjuntament per onze diaris catalans el 26 de novembre de 2009, després de la sentència del Tribunal Constitucional espanyol…

Alumne a Barcelona de Josep Serra i Porson, estudià a Llotja i a Roma, on estigué molts anys Centrat en temes anecdòtics i notes urbanes, fou també un notable aquarellista Hi ha obres seves en museus de Sabadell i de Girona

Filla de la reina Guillemina I i del duc Enric de Mecklemburg-Schwerin Casada amb el príncep Bernat de Lippe-Biesterfeld, el 1980 abdicà en la seva filla Beatriu

Filla de Guillem III i d’Emma de Waldeck-Pyrmont Casada amb Guiu de Mecklenburg-Schwerin, el 1940 hagué d’emigrar a Londres, davant l’ocupació nazi Tornà el 1945, i abdicà 1948 a favor de la seva filla Juliana

El seu nom apareix en caràcters rúnics entre els seus versos, que s’han conservat en l' Exeter Book i en el manuscrit de Vercelli Quatre dels poemes d’aquests manuscrits són obra seva Elenelomilla, Juliana, The Ascension i The Fates of the Apostles , però li n'han estat atribuïts més

És autor de dos graduals per a orquestra 1855-57, d’un Miserere per a veus i orgue 1860, de rosaris per a orgue i de Tu es Petrus La seva obra més popular és la Missa de Glòria , per a quatre solistes, orgue, cor i orquestra, coneguda posteriorment amb el nom de Missa de les Santes Juliana i Semproniana, revisada i reorquestrada per C Taltabull i J Soler 1966

Fill i hereu de l’elector Frederic IV i de Lluïsa Juliana de Nassau-Orange El 1613 es casà amb Elisabet d’Anglaterra, filla de Jaume I Cap nominal de la unió protestant, fou elegit rei de Bohèmia pels bohemis, revoltats contra llur rei, l’emperador Ferran II, el qual, amb la Lliga Catòlica, el vencé a la batalla de la Muntanya Blanca 1620, prop de Praga, i el Palatinat fou recuperat per la Lliga i els hispànics i lliurat a Maximilià I de Baviera

Pertanyent a la Casa d’Orange-Nassau, és filla de la reina Juliana I i del príncep Bernat de Lippe-Biesterfeld Graduada en dret per la Universitat de Leiden 1961, fou designada princesa hereva el 1948 El 1966 es casà amb el diplomàtic alemany Claus von Amsberg, amb qui ha tingut tres fills, Guillem Alexandre, Joan Frisó i Constantí, i del qual enviudà l’any 2002 Abdicà el 30 d’abril de 2013 en el seu fill Guillem Alexandre , i posteriorment el seu títol oficial fou el de Princesa Beatriu dels Països Baixos